Sampsigeràmides
Els sampsigeràmides foren els membres de la casa reial d'Èmesa, una dinastia àrab de reis sacerdots que governaren un regne client de Roma a Síria, amb la capital a Èmesa. Remunten els seus orígens a Sampsigeram I, primer rei d'Èmesa, el segle i aC. Mentre que el darrer rei fou Gai Juli Alexió (73-78 dC), com a sacerdots la dinastia s'estengué fins al segle iii, quan descendents de Juli Bassià entroncaren amb Septimi Sever i arribaren a esdevenir emperadors de Roma: Caracal·la, Geta, Heliogàbal i Alexandre Sever.
| Epònim | Sampsigeram I  |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | dinastia |
| Format per | |
Localització geogràfica  | |
Orígens
Per bé que les llengües més comunes a Èmesa durant el Principat eren el grec i l'arameu,[1] sembla que la família era d'ètnia aràbiga,[2][3][4][5][6][7][8][9] car així ho afirmen les fonts[10][11] i encara ho ratifiquen les etimologies dels seus antropònims: mentre que Sampsigeram i Iàmblic poden ser considerats tant àrabs[12] com arameus,[13] altres noms com Aziz i Sohem són netament aràbics.[14]
Llista de reis-sacerdots
- Sampsigeram I: 69-43 aC
- Iàmblic I: 64-31 aC
- Alexandre I: 31-29 aC
- vacant 29-20 aC
- Iàmblic II: 20-11 aC
- Sampsigeram II: 11 aC-42 dC
- Aziz I: 42-54
- Juli Sohem: 54-73
- Gai Juli Alexió: ca. 75
- Juli Sampsigeram III: ca. 79
- Juli Bassià: ca. 187 (iniciador dels bassiànides)
- Heliogàbal: ca. 200-222
- Desconeguts (segle iii)
- Sulpici Urani Antoní: ca. 250
Referències
Bibliografia
- Ball, Warwick. Rome in the East: The Transformation of an Empire. Routledge, 2000.
- Birley, A. R.. Septimius Severus: The African Emperor. Routledge, 2002.
- Kropp, Andreas. «Earrings, Nefesh and Opus Reticulatum: Self-Representation of the Royal House of Emesa in the First Century AD». A: Kaizer, Ted & Facella, Margherita. Kingdoms and Principalities in the Roman Near East. Franz Steiner Verlag Stuttgart, 2010.
- Retso, Jan. The Arabs in Antiquity: Their History from the Assyrians to the Umayyads, 2013.