Sanvenero

El naixement de Sanvenero va tenir lloc a finals de 1980 amb l'objectiu de preparar dues motos de competició que s'havien d'activar la temporada següent, l'una a la categoria de 125cc amb un motor bicilíndric de 2T i l'altra a la categoria de 500cc amb un motor tetracilíndric, també de 2T, el motor del qual s'inspirava fortament, en l'arquitectura i en els components, en el de la Suzuki RG G 500 que va guanyar set Campionats del món de motociclisme entre 1976 i 1982.^[3]

El debut al campionat del món va tenir lloc la temporada de 1981, amb el francès Guy Bertin i el valencià Ricardo Tormo per a la categoria de 125cc i l'italià Carlo Perugini per a la de 500cc. Si la participació al mundial de 125cc va ser, a grans trets, satisfactòria (Bertin va guanyar a Monza^[4] i Tormo a Anderstorp^[5]), la motocicleta de major cilindrada mostrava límits evidents de posta a punt, cosa que impedí al pilot obtenir cap punt al campionat.

El 1982, el departament de curses de l'MBA va tancar i Emilio Sanvenero va convèncer tot el personal de la fàbrica de Sant'Angelo in Vado perquè es traslladés al departament de curses de Sanvenero a Montelabbate, prop de Pesaro (l'empresa constructora de Sanvenero tenia la seu a Follonica, a la Toscana), amb plans ambiciosos.

Per a la temporada de 1982, els pilots de la 125 van ser Pier Paolo Bianchi, Ricardo Tormo i Hugo Vignetti, mentre que la 500 es va confiar al suís Michel Frutschi i a Bertin. També aquella temporada l'empresa toscana va aconseguir guanyar dues curses, el GP de Bèlgica de 125cc amb Tormo i el GP de França de 500cc, al circuit de Nogaro (cal dir que aquella cursa va ser boicotejada per la majoria dels pilots per la perillositat de la pista).^[6]

Els plans de Sanvenero van resultar possiblement massa ambiciosos i, al final de la temporada, el departament de curses de la marca va tancar. Pier Paolo Bianchi va aconseguir obtenir-ne algunes motos de 125cc, amb les quals va competir la temporada de 1983 i va aconseguir posicions notables.