Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia. La satrapia va subsistir sota domini dels selèucides, fins a la pau d'Apamea el 188 aC.[1][2]
| |||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Dades històriques | |||
| Creació | 546 aC  | ||
| Dissolució | 334 aC | ||
Després d'una batalla en la qual els perses van obtenir el triomf sobre el rei Cressos de Lídia, els perses van entrar a Lídia i van ocupar tot el país; les ciutats, tribus i pobles sotmesos es van sotmetre al rei de Pèrsia (546 aC), Cir II el gran.[3] Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lídia, va esdevenir la capital del sàtrapa persa. La gran satrapia de Lídia estava formada per dues satrapies: Lídia i Capadòcia (Katpatuka).
La satrapia de Lídia, al seu torn, estava formada per fins a cinc satrapies menors:
- Lídia
- Tràcia (Skudra) només entre 512 i 479 aC.
- Frígia Hel·lespòntica, o Dascilios (Dascylium)
- Cària
- Frígia o Gran Frígia
La satrapia menor de Lídia limitava al nord amb Mísia amb frontera al riu Caicos (Caicus modern Bakir Cay) i al sud amb Cària pel riu Meandre i el Mesogis;[4] a l'est el límit era una columna erigida per Cressos i el naixement del Meandre, més enllà del qual hi havia la satrapia de Frígia o Gran Frígia.
Període hel·lenístic
El 334 aC va quedar sotmesa a Alexandre el Gran. Asandre de Cària en fou nomenat sàtrapa,[5] i el 331 aC el va seguir Menandre.[6] A la mort d'Alexandre va conservar la satrapia fins que el 321 aC fou donada a Clitos. El 318 aC fou establerta com a centre del domini d'Antígon el borni que el 306 aC s'hi va proclamar rei.[7] Derrotat i mort Antígon a Issos el 301 aC va passar als selèucides després d'un intent d'Aqueos de mantenir-se independent.[8] Els selèucides la van conservar fins al 189 aC. El tractat de pau d'Apamea la va cedir al Regne de Pèrgam (188 aC).[9]
Satrapia de Pèrsia (546-333 aC)
- Tabalos (546-545 aC)
- Mazares (545-544 aC)
- Harpagos (vers 544-540 aC)
- Oretos (Oroetes) vers 540 aC
- Bageos vers 520 aC
- Otanes abans de 513 aC (vers 517.513 aC)
- Artafernes I l'aquemènida 513-493 aC
- Artafernes II fill d'Hidarnes 493-480 aC
- Gadates vers 480 aC
- Desconeguts vers 480-440 aC
- Pisutnes (Pisiyauthna) vers 440-415 aC
- Tisafernes (sàtrapa de Cària 415-395 aC) 415-408 aC
- Cir el Jove (Kurush) 408-401 aC (fill de Darios II de Pèrsia)
- Tisafernes (segona vegada) 401-395 aC
- Titraustes 395-393 aC
- Tiribazos 393-391 aC
- Estratos 391-388 aC
- Tiribazos 388-? (segona vegada)
- Tofradates o Autofradates vers 370 aC
- Espitridates vers 350-334
Satrapia de Macedònia (334-301 aC)
- Asandre de Cària 334-331 aC
- Menandre 331-321 aC
- Clitos 321-318 aC
- Antígon el Borni 318-301 aC (rei des del 306 aC)
Es desconeixen els sàtrapes des de 306 fins al 198 aC. A partir del 301 aC i fins al 189 aC, de l'Imperi Selèucida.