Senadors per la Democràcia

Senadors per la Democràcia o Senat Democràtic va ser el nom que van adoptar diverses candidatures conjuntes al Senat que, per les eleccions generals espanyoles de 1977, van formar el PSOE (els socialistes es van presentar dins de coalicions progressistes i d'esquerres en diverses circumscripcions), el partit democristià Izquierda Democrática, que en les candidatures al Congrés formava part de l'Equip Demòcrata Cristià Espanyol, l'Aliança Liberal de Joaquín Satrústegui i independents. A Astúries va participar també el PCE.

Infotaula d'organitzacióSenadors per la Democràcia
Dades
Tipuscoalició electoral Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977

El seu propòsit era impedir que forces involucionistes poguessin controlar el Senat i impedir les reformes. En paraules de Joaquín Satrústegui:[1]

«... el Senat, que havia estat concebut pels homes del franquisme com un fre del procés cap a la democratització del país, no posarà cap obstacle a les iniciatives del Congrés dels Diputats.»

Les candidatures de Senat Democràtic van obtenir representació en set províncies (aconseguint 16 senadors en total):

En total, van obtenir escó 6 membres del PSOE, 3 d'ID, 1 d'AL i 1 del PCE, als quals es van unir cinc independents. Els sis senadors socialistes i dos dels independents es van integrar en el grup parlamentari Socialistes del Senat. Dos dels tres d'Izquierda Democrática, juntament amb tres independents, i els senadors d'AL i PCE, es van unir al grup parlamentari Progressistes i Socialistes Independents. L'altre senador d'ID, Moreno de Acevedo, va ingressar al Grup Mixt.

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García