Sumari 18/98
El sumari 18/98, més conegut com el macro-sumari 18/98, és el sumari pel qual el juny de l'any 1998 el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional d'Espanya va emprendre una persecució de l'«entramat d'ETA» sota la consigna de todo es ETA, amb què perseguia la desarticulació de persones i entitats que es considerava que donaven suport econòmic o difonien les directrius estratègiques de l'organització armada.[1] La vista va durar setze mesos i va ser la més llarga celebrada fins aquell moment contra l'independentisme basc. A més, va consolidar la concepció de l'existència d'un «terrorisme sense armes o terrorisme pacífic»[2][3] sense una sola referència a atemptats, ni a armes o explosius, ni a actuacions violentes de cap tipus.[4]
| Tipus | judici  | ||
|---|---|---|---|
| Acusat | |||
| Tribunal | Audiència Nacional | ||
Història
L'any 1998, ETA havia declarat una treva[5] i a les eleccions al Parlament Basc de 1998 l'esquerra abertzale havia obtingut el seu màxim històric electoral amb més de dos-cents vint mil sufragis.
El jutge Baltasar Garzón va ordenar la detenció de 76 persones, ingressades majoritàriament a presó. A la vegada, vuit empreses privades i l'Alfabetatze eta Euskalduntze Koordinakundea, l'associació per l'ensenyament de l'èuscar, van ser intervingudes judicialment, s'il·legalitzaren les entitats polítiques Koordinadora Abertzale Sozialista, Ekin i Xaki, i es clausuraren dos mitjans de comunicació, el diari Egin i l'emissora Egin Irratia. També va ser detingut el periodista Pepe Rei i va ser clausurada la revista Ardi Beltza, sota l'acusació que l'activitat de la revista era facilitar la selecció d'objectius per a ETA.[2]
La causa, composta de 207.000 folis, no estava sistematitzada ni disposava de l'índex de proves intervingudes, de manera que sovint no es localitzaven o la mera sol·licitud d'un document podia provocar en ocasions la suspensió del mateix judici.[6] Finalment, el 19 de desembre del 2007 l'Audiència Nacional encapçalada pels magistrats Ángela Murillo, Luis Martínez de Salinas i Nicolás Poveda ratificaren les tesis defensades pel jutge Garzón i el fiscal Enrique Molina i condemnaren a 47 persones a un total de 525 anys acusades de ser integrants o col·laboradores d'ETA.[7][8]
El 6 de maig del 2009, el Tribunal Suprem va comunicar a l'Audiència Nacional l'absolució de 9 dels 47 condemnats i va rebaixar les penes d'uns altres 37. Així mateix, es va deixar sense efecte la declaració d'il·licitud i dissolució d'Orain SA, l'empresa parcialment propietària d'Egin i Egin Irratia.[9]