Tànais

El lloc de Tànais va ser ocupat molt abans de l'establiment de la colònia milèsia,^[5] vinculada a l'antiga Panticapèon.^[6] A la necròpolis s'hi troben moltes tombes que són una demostració que el lloc havia estat ocupat ja des de l'edat del bronze i dels enterraments continuats a través del temps fins als grecs antics.

Els comerciants grecs semblen haver estat nòmades en el segle vii aC sense un establiment formal i permanent. Les colònies de l'antiga Grècia tenia dues classes d'orígens, el del apoikiai dels ciutadans de la ciutat estat mare, i els emporion que formaven els comerciants, i eren simples estacions. La ciutat com a tal fou fundada al segle iii aC pels aventurers mercantils de Milet; Tànais es desenvolupà ràpidament tot i trobar-se a la part del nord-est més llunyana de l'esfera cultural hel·lènica. Era un lloc idoni per comerciar en primer lloc amb les poblacions de les estepes que arribaven fins a les muntanyes Altai, tot el que s'anomenava Escítia; en segon lloc per al comerç del mar Negre, anellat amb els ports i els dipòsits grecs; i en tercer per al comerç del nord, de les pells i dels esclaus.

La ciutat estava governada per arconts, i situada a la vora del territori dels reis del Bòsfor. Un canvi important en èmfasi social es representa en el jaciment arqueològic, quan la porta o propileus que enllaçava la secció portuària a l'àgora va ser llevada, i el centre obert de la vida pública va ser ocupat en les èpoques romanes per un habitatge palacial per als reis del Bòsfor. Els reis clients dels romans vivien ara a Tànais: Sauromates II (173-210) i el seu fill Rescúporis II (220-227), que consten dues inscripcions públiques.

El 330 Tànais va ser devastada pels gots, però el lloc va ser ocupat contínuament fins a la segona meitat del segle v.^[7] El canal es va cobrir d'arena cada vegada a un nivell més alt, probablement com a resultat de la tala d'arbres, i el centre de la vida activa va canviar de lloc, potser a la petita ciutat d'Azov, a mig camí a Rostov.