Teetet
El Teetet és un diàleg escrit per Plató. Dins de l'obra d'aquest escriptor, se sol situar el Teetet en un grup de diàlegs posteriors a la publicació de La República.[1]Es considera el Teetet com un dels diàlegs tardans de Plató. Existeix una gran proximitat estilística i temàtica entre el Teetet i el Parmènides, ambdós diàlegs haurien estat escrits el 369/368 aC. En 183i-184a, Sòcrates es refereix a l'ocasió en la qual va conèixer els filòsofs eleàtics Parmènides i Zenó. Els especialistes sostenen que aquesta trobada és fictícia, i que la referència solament pot apuntar a la situació dramàtica del Parmènides, per la qual cosa, aquest últim diàleg hauria estat escrit poc abans.[2][3]El final del Teetet -Sócrates ha d'interrompre el diàleg per a donar comptes de la seva acusació, però promet reprendre-la l'endemà (210c)- dona peu perquè en El sofista, l'interlocutor de Sòcrates recordi que es retroben, complint amb l'acordat el dia anterior. A més, ambdós diàlegs són protagonitzats pels mateixos interlocutors (Sòcrates, Teodor de Cirene i Teetet d'Atenes), a qui s'afegix l'estranger Eleata al Sofista. Aquest últim personatge cobra un valor fonamental també en el diàleg El polític.D'aquesta manera, s'ha vist que el mateix Plató vincula aquests quatre diàlegs i dona un ordre de lectura per a aquests: 1r. Parmènides, 2n.Teetet, 3r. Sofista, 4t. Polític.[2]
(grc) Θεαίτητος | |
---|---|
Tipus | obra escrita |
Fitxa | |
Autor | Plató |
Llengua | grec antic |
Dades i xifres | |
Gènere | diàleg |
Personatges | |
Sèrie | |
diàlegs de Plató | |
Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
Primers diàlegs: |
Apologia – Càrmides – Critó |
Eutífron – Alcibíades I |
Hípias major – Hípias menor |
Ió – Laques – Lisis |
Transitoris i diàlegs mitjans: |
Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
Menexen – Menó – Fedó |
Protàgoras – El convit |
Diàlegs mitjans posteriors: |
La República – Fedre |
Parmènides – Teetet |
Últims diàlegs: |
Timeu – Crítias |
El Sofista – El Polític |
Fileb – Lleis |
Obres d'autenticitat dubtosa: |
Axíoc - Alcíone |
Clitofont – Epínomis - Eríxias |
Demòdoc – Cartes – Hiparc |
Minos – Rivals d'amor – Sísif |
Alcibíades II – Tèages |
Estructura i contingut
El diàleg comença amb una breu introducció (142a-143d), en la qual dos personatges vinculats al cercle socràtic, Euclides i Terpsió, es troben i intercanvien observacions sobre una batalla que s'ha lliurat recentment a Corint, i sobre la destinació d'un dels ciutadans que va participar-hi, l'eminent matemàtic atenès Teetet.
A continuació, Euclides li lliura a Terpsió un manuscrit, en el qual ell havia registrat tots els detalls d'una conversa mantinguda entre Sòcrates, el matemàtic Teodor de Cirene i el seu deixeble Teetet, llavors un jove. Li hauria servit com a font el relat del mateix Sòcrates.[4]
La resta del diàleg (143d-210d) consisteix en la lectura directa d'aquest escrit, que relata la trobada entre el filòsof i els dos matemàtics just el mateix dia en el qual el primer havia de declarar per l'acusació que s'havia aixecat contra ell, i que el duria més tard a la mort.[5]
Ometent les llargues i importants digressions que conté, el diàleg tracta sobre la naturalesa del saber. En aquest, s'assagen tres definicions: el saber és percepció (151d-186i); el saber és opinió veritable (187a-201c), el saber és opinió veritable acompanyada d'una explicació (201c-210b). Sòcrates acaba per reconèixer que cap de les tres definicions és adequada, cosa que li dona al diàleg el seu caràcter aporètic, és a dir, que no resol el problema que el va suscitar.[6]
El problema central del diàleg sorgeix d'aquest caràcter, i que no apel·la, per a resoldre l'aporia, a la teoria de les formes, un tret més que vincula aquest diàleg amb aquells de maduresa de Plató, en els quals tracta aquesta teoria de manera crítica.[7]
Referències
Bibliografia
- Diàlegs, vol. XIV (Teetet), intr. i trad. de Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1995.
- Plató. Diálogos. Obra completa en 9 volúmenes. Volumen V: Parménides. Teeteto. (en castellà). Madrid: Editorial Gredos, 2003. ISBN 978-84-249-1279-6.
- Jaeger, Werner. «Libro Tercero. "En busca del centro divino "». A: Paideia: los ideales de la cultura griega (en castellà). (títol original Paideia, Die Formung des Griechischen Menschen), traducció de Joaquín Xirau. 2ª. Madrid: Fondo de Cultura Económica, ed. alem. 1933, esp. 1942, 2º ed. en un volum 1962, p. 103-116 i 150-180. ISBN 950-557-175-5.