The Dictator

Durant anys, el nord d'Àfrica la República de Wadiya ha estat governat per l'almirall general Haffaz Aladeen (Sacha Baron Cohen), un dictador infantil, dèspota, misogin, antioccidental i antisemita que s'envolta de guardaespatlles femenines. Aladeen es nega a permetre que el petroli wadiyès sigui venut internacionalment i està treballant en el desenvolupament d'armes nuclears. Després que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides decideix intervenir militarment sobre el país, Aladeen viatja a la seu de l'ONU a Nova York per tal de dirigir-se al Consell. Poc després d'arribar, és segrestat per Clayton (John C. Reilly), un assassí a sou contractat pel seu oncle Tamir (Ben Kingsley), que pretén trair-lo. Tamir reemplaça Aladeen amb un esquer anomenat Efawadh (Sacha Baron Cohen), a qui pretén manipular per signar un tractat que nominalment pretén democratitzar Wadiya i permetre l'exportació del petroli del país deixant-ho en mans d'interessos estrangers.

Aladeen escapa després que Clayton accidentalment es cala foc, però la seva enorme barba ha estat afaitada per Clayton, i això el fa pràcticament irreconeixible. Aviat coneix l'activista Zoey (Anna Faris), qui li ofereix una feina. Aladeen rebutja l'oferta i viatja a la "Petita Wadiya", a Nova York situada prop de l'estació Marcy Avenue, poblada per refugiats del seu país, molts d'ells fugint d'Aladeen. Allà, es troba amb "Nuclear" Nadal (Jason Mantzoukas), excap del programa nuclear d'armes de Wadiya i exproxeneta (proporcionava dones a Aladeen), a qui Aladeen creia haver executat prèviament. Nadal explica que els rebels wadiyesos s'han infiltrat en la seva unitat d'intel·ligència, per a després enviar a l'exili tota la gent que havia ordenat executar.

Acceptant el seu antic treball de guardaespatlles, Nadal promet ajudar a Aladden a frustrar els plans de Tamir i recuperar la seva posició com a legítim dictador, a condició que Aladeen el faci el nou cap del programa d'armes de destrucció massiva de Wadiya. Aladeen hi està d'acord i accepta l'oferta del treball de Zoey, ja que es fa a l'hotel on es produirà la signatura del tractat. Aladeen a poc a poc es va enamorant de Zoey després que ella es nega a les seves insinuacions sexuals i més tard veu després com ella s'enfronta amb valentia i passió a un policia. Al voltant de les lluites de negocis de Zoey, Aladeen comença imposant horaris estrictes a tot el món, formant un culte a la personalitat entorn de Zoey. No obstant això, la relació d'Aladeen amb Zoey es torna tensa després que ell revela la seva veritable identitat. Després de l'adquisició d'una nova barba presa d'un cadàver, Aladeen s'infiltra a l'hotel i li diu a Efawadh que surti. En la cerimònia de signatura, trenca el document de Tamir al davant de la delegació de l'ONU, i compta amb un apassionat discurs lloant les virtuts de la dictadura, establint paral·lelismes no desitjats a temes d'actualitat als Estats Units. No obstant això, en veure a Zoey a l'habitació, li declara el seu amor per ella i, sabent els punts de vista fortament en poder de Zoey, vota per democratitzar el seu país i obrir els camps de petroli de Wadiya, però d'una manera en què la població es beneficiï. Enutjat amb Aladeen per mantenir-se al poder, Tamir intenta assassinar però Efawadh salta davant de la bala i rep la bala però sobreviu, ja que el seu treball " era rebre trets al cap"

Un any més tard, Wadiya celebra les seves primeres eleccions democràtiques, tot i que estan arreglades en favor d'Aladeen (el seu títol en aquell moment és president primer ministre almirall general). Posteriorment, es casa amb Zoey, però se sorprèn quan ella trenca una copa amb el peu i es revela a si mateixa com a jueva. Escenes durant els crèdits finals mostren Aladeen conduint cotxes ecològics, visitant un reintegrat Nadal, i més tard Zoey revela en una entrevista televisiva que està embarassada amb el primer fill de la parella. Aladeen respon a les notícies preguntant-li a Zoey si tindrà "un nen o un avortament". La pel·lícula acaba amb una nota que deia que estava dedicat a la memòria de Kim Jong-il.

Aladeen Records va llençar un àlbum amb la banda sonora de la comèdia protagonitzada per Sacha Baron Cohen en la pel·lícula "The Dictator". L'àlbum compta amb les cançons de la pel·lícula amb la participació d'artistes com Jalal Hamdaou, Khaled, Michelle J. Nasser, i Cheb Raya i una versió de Everybody Hurts per Mc Ral. També s'inclouen dues cançons originals de Sacha Baron Cohen, que també va ser qui va compondre la música de la pel·lícula.^[3]

Anecdotari

• L'actor còmic Sacha Baron Cohen va aconseguir popularitat a la televisió gràcies a El xou d'Ali G.. En ell interpretava tres personatges: el raper Ali G., el reporter del Kazakhstan Borat i l'homosexual expert en moda, Brüno.Ara s'embarca en un nou personatge: un dictador del món àrab que reivindica el seu dret a exercir el poder sobre el seu poble.^[4]
• Al febrer de 2012, després d'haver estat a punt de ser prohibida la seva presència a la Cerimònia dels Oscars (l'Acadèmia s'havia oposat), el general Aladeen (Sacha Baron Cohen), finalment va fer la seva aparició triomfal sobre la prestigiosa catifa vermella. Preguntat pels periodistes, El Dictador no va deixar de cridar l'atenció: ensopegar sobre l'home que li feia l'entrevista, tira a terra cendres falses del dictador coreà mort, Kim Jong-il, i en tot moment va mostrar la seva cara més gamberra. Les mesures de seguretat de la Cerimònia van acabar expulsant del recinte, ja que no es pot fer publicitat d'una pel·lícula a la catifa vermella.^[4]
• El web que s'ha fet de la República de Wadiya (que serveix també com a web oficial de la pel·lícula 'El dictador'), permet saber més sobre aquest "dirigent popular". Aquest és un dels fragments en què es narra la seva infància: "Ell mateix es va tallar el cordó umbilical". També es refereix als seus anys joves hi ha la mort del seu pare: "Va morir en un tràgic accident de caça, assolit per 97 bales perdudes i una granada". Només aquest personatge mereixeria ja una pel·lícula^[4]
• 'The Dictator' conté una clara referència nostàlgica a la pel·lícula de Charles Chaplin El gran dictador '(1940), en què l'intel·ligent actor i director realitzada una fina sàtira al voltant de Hitler i als mecanismes del poder. No és la primera vegada que s'imita aquesta pel·lícula amb fins paròdics, recordem al personatge del doctor Maligne (Mike Myers) en una de les pel·lícules de la saga 'Austin Powers'.^[4]
• En el cartell promocional de la pel·lícula, Sacha Baron Cohen porta una sèrie de condecoracions i medalles entre les quals s'inclouen:

- La medalla del Servei de l'Antàrtica (la tercera fila, per l'esquerra)

- La medalla de l'Alliberament de Kuwait (setena fila, per l'esquerra)

- La medalla de la Defensa Filipina de la Segona Guerra Mundial (cinquena fila, a l'esquerra) i la medalla de l'Alliberament Filipina (cinquena fila, la segona per l'esquerra)

- El que sembla la medalla de la Creu Belga de la Guerra (la cinquena fila, la segona per la dreta)

- La medalla de la Creu francesa de la Guerra (cinquena fila, segona per la dreta).

Hi ha almenys dos casos de duplicació: fila 16, molt a la dreta, és la mateixa que la de la fila 14, la segona per la dreta, i la fila 11, a l'esquerra, és la mateixa que la de la fila 9, la segona per la dreta. Totes juntes sumen 68 medalles.^[4]

• La banda sonora de la pel·lícula és obra d'Erren Baron Cohen, germà de Sacha Baron Cohen, i autor de la música de molts dels seus shows i de les seves pel·lícules, com és el cas del de 'Borat' o 'Brüno'.^[4]