The Glass Key

pel·lícula de 1942 dirigida per Stuart Heisler

The Glass Key és una pel·lícula negra estatunidenca dirigida per Stuart Heisler i estrenada el 1942. El guió és tret d'una novel·la homònima de Dashiell Hammett.

Infotaula de pel·lículaThe Glass Key

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióStuart Heisler
Protagonistes
ProduccióParamount Pictures
GuióJonathan Latimer a partir d'una novel·la de Dashiell Hammett
MúsicaVictor Young
FotografiaTheodor Sparkuhl
MuntatgeArchie Marshek
VestuariEdith Head
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1942
Durada85 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Glass Key (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema negre

IMDB: tt0034798 Filmaffinity: 999880 Allocine: 36386 Rottentomatoes: m/glass_key Letterboxd: the-glass-key-1942 Allmovie: v19941 TCM: 76482 AFI: 27248 Archive.org: the-glass-key-1942 TMDB.org: 17131 Modifica el valor a Wikidata

Argument

A prop de les eleccions, un polític anomenat Paul Madvig és sospitós de l'homicidi del fill del senador Henry i ha de sofrir una campanya de premsa hostil orquestrada pel seu enemic, Nick Varna. La seva pròpia germana, Opal, així com la filla del senador, Janet, proclamen la seva culpabilitat. Ed Beaumont, el seu braç dret, porta la seva pròpia investigació sobre l'assumpte.

Repartiment

  • Alan Ladd: Ed Beaumont
  • Veronica Lake: Janet Henry
  • Brian Donlevy: Paul Madvig
  • Bonita Granville: Opal Madvig
  • Richard Denning: Taylor Henry
  • Joseph Calleia: Nick Varna
  • William Bendix: Jeff
  • Frances Gifford: la infermera
  • Donald MacBride: Farr
  • Margaret Hayes: Eloise Matthews
  • Moroni Olsen: Ralph Henry
  • Eddie Marr: Rusty
  • Arthur Loft: Clyde Matthews
  • George Meader: Claude Tuttle

Comentaris

Una primera adaptació de la novel·la de Dashiell Hammett havia estat rodada el 1935 per Franck Tuttle. La versió de Stuart Heisler és generalment considerada com la millor; Akira Kurosawa hauria declarat haver-se’n inspirat pel seu film Yojimbo, 1961.