Thomas Fincke
Thomas Fincke o Finck va ser un matemàtic i metge danès del segle xvii, conegut per ser lintroductor de les paraules tangent i secant per referir-se a les funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 gener 1561 Flensburg |
| Mort | 24 abril 1656 (95 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Estrasburg (matemàtiques) Universitat de Pàdua (medicina) |
| Es coneix per | Introductor de les paraules Tangent i Secant |
| Activitat | |
| Camp de treball | Trigonometria |
| Ocupació | Matemàtiques i Medicina |
| Organització | Universitat de Copenhaguen |
Vida
La mare de Thomas Fincke va morir sis dies després de néixer Thomas i els seus pare va morir quan tenia nou anys. Tots dos eren de famílies benestants de Flensburg. El nen va ser educat pel seu oncle Reinhold Smede un educat conseller local, assistint a l'escola llatina luterana de Flensburg, on va aprendre llatí, grec i hebreru.
El 1577 prossegueix els seus estudis a la Universitat d'Estrasburg. En obtenir el seu grau, passa els anys 1582 i 1583 en diverses universitats alemanyes (Heidelberg, Leipzig, Jena...) fins a arribar el 1583 a la Universitat de Basilea on publicarà el seu reconegut llibre Geometriae Rotundi.
A Basilea comença els seus estudis de Medicina que continuarà a les universitats de Pisa i Pàdua, obtenint la seva graduació el 1587. Després de viatjar per tot centre Europa, el 1590 és nomenat metge de la cort ducal danesa de Philipp von Holstein-Gottorf. El mateix any també, obté el lloc de professor de matemàtiques de la Universitat de Copenhaghen. El 1602 també serà professor de Medicina a la mateixa universitat de la que serà degà i rector en diverses ocasions.
Durant la seva estança a la Universitat de Copenhaghen va ser un dels més ferms opositors a les activitats de Tycho Brahe a l'observatori de Uraniborg, ja que això restava alumnes destacats a la Universitat.[1]
Obra
La seva obra més coneguda és la ja esmentada Geometriae Rotundi, dividida en catorze llibres. En ella utilitza per primera vegada els mots Tangent (del llatí: "tangere" = tocar) i Secant (del llatí: "secare" = tallar),[2] per a referir-se a la funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms.
Referències
Bibliografia
- Andersen, Kirsti «An Impression of Mathematics in Denmark in the Period 1600–1800» (en (anglès)). Centaurus. John Wiley & Sons Ltd, Vol. 24, Num. 1, 1980, pàg. 316-334. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1980.tb00381.x. ISSN: 1600-0498.
- Christianson, John Robert. On Tycho's Island: Tycho Brahe, Science, and Culture in the Sixteenth Century (en (anglès)). Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-00884-0.
- Maor, Eli. Trigonometric Delights (en (anglès)). Princeton University Press, 1998. ISBN 0-691-05754-0.
- Sozio, Gerardo «Trigonometry: Chords, Arcs and Angles» (en (anglès)). Parabola. University of New South Walles [Sidney (Austràlia)], Vol. 41, Num. 1, 2005, pàg. 1-11.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thomas Fincke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Verdonk, J.J.Fink (Fincke), Thomas Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 27 des 2013 <http://www.encyclopedia.com>.