Topazi

El nom "topazi" deriva del llatí topazus, i aquest, del grec Τοπάζιος (Τοpáziοs) o Τοπάζιον (Τοpáziοn), de Τοπαζος, l'antic nom de l'Illa de Sant Joan, a la Mar Roja, la qual era difícil de trobar i en la qual s'explotava un mineral de color groc (possiblement olivina groguenca).^[5] El topazi com a mineral no es va conèixer fins després de l'era clàssica. Plini va dir que Topazos era una illa llegendària de la Mar Roja i que el topazi (mineral) s'explotava allà. Alternativament, la paraula topazi es relaciona amb el terme sànscrit तपस् (Tapas) que significa calor o foc.^[5]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el topazi pertany a 9.AF.35: "Silicats (i germanats) nesosilicats amb anions addicionals; cations en coordinació 4, 5 i o 6» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesioetaurolita, estaurolita, zincoestaurolita, norbergita, al·leghanyita, chondrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilchondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, onolita, hidroxiclinohumita, leucophoenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroita, welinita, el·lenbergerita, cloritoide, magnesiocloritoide, ottrélita, poldervaartita i olmiita. Segons la classificació de Dana el topazi és un nesosilicat classificat en el grup 52.3.1.1: nesosilicats amb grups insulars d'SiO₄ i O,OH,F,H2O.

Propietats químiques

La seva fórmula química és Al₂SiO₄(F,OH)₂. Els elements que es troben a la seva estructura són l'alumini, el silici, l'oxigen el fluor i l'hidrogen. Un màxim del 30% del fluor pot ser substituït per OH en topazis naturals, tot i que en alguns casos s'han descrit topazis amb OH dominant (Unnamed OH-analogue Topaz).^[6] En estudis posteriors s'ha aconseguit sintetitzar topazi amb OH dominant.^[7] Altres autors també proposen la fórmula Al₂SiO₄F₂ per al topazi, que, tenint en compte les substitucions que es produeixen entre fluor i OH queda com a Al₂SiO₄F_2-xOH_x.^[7] Altres autors defensen que la substitució entre F i Oh és limitada per l'evitació entre dos protons, i proposen que el màxim teòric per la ratio OH/(OH + F) és de 0,5.^[8]

Varietats

S'han descrit tres varietats principals de topazi. El topazi imperial era originalment una varietat de color taronja o groc daurat amb dicroisme vermell; actualment la definició s'ha extés fins a abarcar topazis amb coloracions roses, vermelles, espígol i colors "préssec", tot i que normalment exclou el groc i el marró. S'anomena així a conseqüència de l'exclusivitat que ostentava el tsar sobre els topazis rosats quan foren descoberts a Rússia; és per això que als topazis de certes coloracions se'ls anomena així.^[9] Una altra varietat són els diamants de Killiecrankie, que es troben a prop de Killiecrankie, a l'Illa de Flinders, a Tasmània. Els primers espècimens que es varen recollir foren venuts a Europa com a diamants cap al 1800. El nom és encara vigent, i la localitat és encara coneguda per a cercar topazis.^[10] Finalment, la pyknita, és una varietat de topazi de gra fi amb coloracions que van des del blanc al groc llimona. En aquest cas, el topazi sol presentar-se en agregats densos de cristalls prismàtics.^[11]

Color

El topazi és un mineral al·locromàtic; és a dir, que el color que presenta és produït per impureses, elements o defectes a la xarxa cristal·lina.^[12] El topazi típic presenta una coloració de vi vermell, groc, gris clar, taronja vermellós o blau marronos. També es poden trobar topazis de color blanc, verd clar, blau, daurat, rosa, groc vermellós o opacs. La presència de crom a l'estructura genera sovint uns colors rosats, vermells o liles. Certes imperfeccions a nivell atòmic de l'estructura cristal·lina poden causar coloracions grogues, marrons o blaves.^[12]

Es troba habitualment en forma de cristalls prismàtics crescuts en buits que estan units amb la roca mare. A més, n'existeix una variant massiva o granulosa. Sovint, es troba acompanyat de beril·li, turmalina i apatita en roques àcides magmàtiques com les permatites. També es troba en gneis. El topazi és molt semblant a un mineral més rar anomenat danburita.

Alguns dels jaciments més importants es troben al Brasil, República Txeca, Saxònia, Noruega, Suècia, Japó, Mèxic, Sri Lanka, Birmània, Pakistan i als Estats Units.

Notes