Txernozem

Txernozem o txernoziom o txornoziom (en ucraïnès чорнозем), "terra negra" en català, és un terme de l'edafologia que es refereix a un tipus de sòl ric en humus (del 3 al 13%), a més de tenir gran quantitat de potassi, fòsfor i microelements.

Txernozem és un tipus de sòl que pertany a la classificació Base de Referència Mundial pels Recursos del Sòl.^[1][2] En la classificació dels Estats Units (USA soil taxonomy) els txernozems pertanyen als mollisols.

És un dels tipus de sòl més fèrtils, de manera natural, per a l'agricultura.^[3] Té una fondària important d'1 a 6 metres. L'alt contingut en humus i argila li confereixen una reserva d'aigua útil molt important. El txernozem es presta bé a la tècnica de sembra directa o conreu mínim.

Les pluges de l'estiu provoquen una intensa activitat microbiana sobre la vegetació seca o morta durant l'hivern fent una nova capa humífera.

Els txernozem es troben en dues bandes al món: una d'elles inclou la part estepària i d'estepa boscosa d'Ucraïna, i l'anomenada regió central de terra negra d'Ucraïna i Rússia, i que arriba fins al Kazakhstan. L'altra banda abasta part de la praderia del sud del Canadà.^[2]

Esporàdicament, el txernozem es troba en alguns llocs de Polònia, Romania, Hongria, Sèrbia, Mèxic, praderies dels Estats Units i Xina (prop de Harbin).