Tystnaden

Tystnaden (en català seria "El silenci") és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, estrenada el 1963. Va guanyar tres de les quatre categories en la primera edició dels Premis Guldbagge.[1]

Infotaula de pel·lículaTystnaden
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAllan Ekelund Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaIvan Renliden Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSven Nykvist Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeUlla Ryghe Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSvensk Filmindustri i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temafe, dubte, Déu en el cristianisme, abandonament emocional, relació entre germans, certesa, agnosticisme, mort, soledat, patiment, buit, desig sexual, repressió, ansietat i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEuropa Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0057611 Filmaffinity: 641559 Allocine: 898 Rottentomatoes: m/1018974-silence Letterboxd: the-silence Allmovie: v44659 TCM: 90116 TMDB.org: 11506 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Trilogia metafísica Modifica el valor a Wikidata

Considerada per la crítica com a la tercera part de la trilogia "El silenci de Déu",[2] la pel·lícula es va exhibir amb algunes seqüències censurades a Suècia i va ser prohibida en alguns països.[3] Sol destacar-se per l'escassetat de diàlegs,[4] la seva tècnica formal depurada i experimentalista[5] i per la seva reflexió sobre el fet religiós.[6]

Jacques Doillon va dirigir La Pirate l'any 1984, una pel·lícula que pretén ser un remake de Tystnaden. El director francès va declarar en aqueslla ocasió: «Admiro Ingmar Bergman i, com ell, crec que cal funcionar més amb els nervis que amb el cap».[7]

Argument

Ester i Anna són germanes. Acompanyades del petit Johann, el fill d'Anna, travessen un país que els és estranger i que, sembla, és en situació de setge. La malaltia d'Ester els obliga a fer una parada en un hotel.[8]

Repartiment

Comentaris[cal citació]

Tot i que la incomunicació és un dels temes principals de l'obra d'Ingmar Bergman, la il·lustra aquí de dues maneres suplementàries, bastant excepcionals en la seva filmografia:

  • Primer de tot, col·loca la intriga en un marc estranger. Fora d'algunes rares pel·lícules com aquesta o Das Schlangenei, totes les pel·lícules de Bergman es desenvolupen a Suècia. Al problema de relacions entre les dues germanes se superposa el de la relació amb el medi, i la incomprensió de la llengua i del que passa en l'exterior.
  • Però d'una certa manera la presència del nen posa les coses en perspectiva, des de la seva mirada sobre un món que no comprèn.
  • Tystnaden és una pel·lícula estranyament sexy i física (Manny Farber).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tystnaden
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García