Tzanata
Tzanata (grec: Τζανάτα) és una petita població de l'illa de Cefalònia (Grècia). Administrativament pertany a la comunitat local de Poros del municipi de Cefalònia, a la perifèria de les Illes Jòniques. L'any 2011 tenia 159 habitants.[1]
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | |||
| Regió | Regió de les Illes Jòniques | |||
| Unitat perifèrica | Unitat perifèrica de Cefal·lènia | |||
| Municipi | Kefalonia Municipality (en)   | |||
| Població humana | ||||
| Població | 159 (2011) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 60 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 28086 | |||
| Prefix telefònic | 26740 | |||
Arqueologia
El 1991 es trobà al turó de Borzi, a prop de Tzanata, el tolos més gran del període micènic fins al moment a les Illes Jòniques. L'excavà entre 1992 i 1994 un equip dirigit per Lázaros Kolonas.
La tomba s'havia construït sobre una tomba anterior més petita que restà destruïda cap al 1350 aC i s'utilitzà gres de la tomba anterior per construir-ne la posterior. El dromos de la tomba és curt i la cambra fa 6,80 m de diàmetre i 3,95 m d'alçada. La part superior de la cúpula s'esfondrà en el període venecià, època en què la construcció s'emprà com a refugi.
La tomba, que probablement contenia les restes d'un governant de l'illa, fou saquejada a l'antiguitat. La feren servir del segle xiv aC ençà. La troballa d'estrígils metàl·lics del segle xi aC indiquen que en aquesta època es retria ací culte als avantpassats o a un heroi.
Prop de la tomba es trobà una estructura rectangular que contenia restes de 72 persones, per la qual cosa sembla que tenia funció d'ossera.
Les troballes de l'aixovar funerari de la tomba i de l'ossera, que inclouen, entre altres, ceràmica, figuretes, collarets d'or, grans, un ríton amb forma de banyes de bou, segells de pedra i una destral d'or, es conserven al Museu Arqueològic d'Argostoli.[2]