Umbert de Sesagudes

magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls

Umbert de Sesagudes, Umbert Odó o Umbert del Montseny.(abans de 1041 - 1071) fou un magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.

Infotaula de personaUmbert de Sesagudes
Biografia
Naixementabans de 1041
Mort1082 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
  Baró de Montseny
← Odó de Sesagudes
  Baró de Montpalau
← Odó de Sesagudes
  Baró de Palafolls
← Odó de Sesagudes
Dades personals
NacionalitatCatalana
Família
FamíliaUmbert
CònjugeSicardis de Montsoriu
FillsGuillem Umbert I de Montseny, Bernat Umbert, Guisla Umbert Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

Era fill d'Odó de Sesagudes i Gerberga,[1] i per això és anomenat sovint Umbert Odó. Fou el segon nom conegut del llinatge dels Umbert.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Odó de Sesagudes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Umbert de Sesagudes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Gerberga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents

Es va casar amb Sicardis de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, vídua de Gaucfred Bernat.[1] Se sap que el 1045 ja era casat amb Sicardis, i fins i tot, Mallorquí afina la data possible del matrimoni, a 1041.[2] Del matrimoni en varen sortir 6 fills:

Fets destacables

Umbert Odó se'l suposa present als fets d'Alhama (1040). El 26 de maig de 1041 acompanyava la comtessa Ermessenda en el lliurament del Castell de Benidormiens al Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Com també va ser present com a testimoni en d'altres pactes i arbitris de la cort de Ramon Berenguer I i Almondis.[1]

En 1044 comandava una host contra l'emirat de Saraqusta, però es veié frustrat pel Cop d'Estat de 1044,[3] en què Umbert participà. Es rebel·là contra el comte (1054) i continuà la rebel·lió al costat del bisbe de Barcelona Guislabert i del vescomte Udalard II. Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni del seu casament amb Almodis de la Marca i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller. És consignat entre els magnats que signaren l'assemblea legislativa dels Usatges (1068)[1] i assistí a la consagració de la Castanya (Osona) el 1082. Afavorí l'erecció en abadia del monestir de Sant Marçal de Montseny (8 de desembre de 1066), fundat per la seva mare.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica