Un uomo da bruciare

Un uomo da bruciare és una pel·lícula italiana del 1962, la primera pel·lícula dirigida per Valentino Orsini juntament amb els germans Taviani, amb un guió lliurement inspirat en la vida del sindicalista socialista Salvatore Carnevale, assassinat per la màfia el maig de 1955.[1][2]

Infotaula de pel·lículaUn uomo da bruciare
Fitxa
DireccióValentino Orsini, Paolo Taviani i Vittorio Taviani Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHenryk Chroscicki Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPiero Poletto Modifica el valor a Wikidata
GuióValentino Orsini i germans Taviani Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGianfranco Intra Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAntonio Secchi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLionello Massobrio Modifica el valor a Wikidata
VestuariLina Nerli Taviani Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeSicília Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSicília Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056640 Filmaffinity: 390178 Letterboxd: a-man-for-burning Allmovie: v136895 TMDB.org: 225940 Modifica el valor a Wikidata

Argument

Després de dos anys passats al continent, Salvatore torna a la seva Sicília natal. Mentre somia ser acollit com un fill pròdig, descobreix que els habitants del seu poble l'esperen, amb força impaciència, per resoldre un conflicte social allà. La pregunta crucial és aquesta: hem d'ocupar els dominis que la llei recent ha expropiat i dividit i que la màfia impedeix que se'ls distribueixin? Els pagesos comencen una acció pacífica, però Salvatore vol anar més enllà: llaurant i sembrant, han de provocar una situació irreversible. Els pagesos es posen a treballar, però la màfia els ataca de matinada. Els carrabiners intervenen llavors per evitar els combats. No admetent la derrota, la màfia es compromet a controlar l'arrendament de les pedreres properes. Simultàniament, busca guanyar-se a Salvatore per la seva causa, comprant-lo si cal. Tot i que pretén acceptar la negociació, Salvatore es dedica a una campanya per millorar les condicions de treball a les pedreres. Un matí, Salvatore s'enfronta violentament al cap local de la màfia: aquest el liquida físicament, una hora després. Tot el poble, fent-li un homenatge, assisteix al seu funeral.

Repartiment

  • Gian Maria Volonté: Salvatore
  • Didi Perego: Barbara
  • Spyros Focas: Jachino
  • Lydia Alfonsi: Francesca
  • Marina Malfatti: Wilma
  • Turi Ferro: don Vincenzo
  • Vittorio Duse
  • Alessandro Sperlì: Carmelo
  • Marcella Rovena: mare de Francesca

Critica

««centrada en l'enfrontament-xoc entre individu i grup, la pel·lícula..." reafirma, en aquells anys de pau, la necessitat de la violència revolucionària" i demostra l'opció dels directors per superar el neorealisme introduint elements de reflexió política en la narrativa i existencial... l'actuació teatralment accentuada de Volonté. Premi de la Crítica al Festival de Venècia, en un període en què el compromís polític no estava tan de moda.» **½[3]»

Premis i distincions

Festival Internacional de Cinema de Venècia
AnyCategoriaResultat
1962[4]Premi Nou Cinema - Millor pel·lículaGuanyador
Premi Cinema 60Guanyador
Premi PasinettiGuanyador

Referències

Bibliografia

  • Jeanine Marroncle, « Venise 1962 », Téléciné, numéro 107, Paris, Fédération des Loisirs et Culture Cinématographique (FLECC), novembre 1962, ISSN 0049-3287

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García