Universitat

El precedent de totes les universitats es troba a l'Acadèmia d'Alexandria, fundada el 288 aC,^[6] tot i que les modernes es creen durant l'edat mitjana europea. La primera institució d'aquest tipus és la Universitat de Bolonya, la qual servirà posteriorment de model a centres educacionals similars. Per extensió s'ocupa per a referir-se en altres cultures a centres d'ensenyament i reflexió superior, encara que la seua creació pot ser molt anterior a l'edat mitjana.

Inicialment van evolucionar a partir del model de les corporacions artesanals i com quasi tot a l'edat mitjana, estaven molt lligades a l'Església. Inicialment, s'impartien ensenyaments inspirats en les anomenades set arts liberals (el trivium i el quadrivium):

• Trivium: gramàtica, lògica i retòrica.
• Quadrivium: aritmètica i geometria, astronomia i música.

de les quals procedeixen les divisions actuals entre disciplines literàries i científiques.

Internament, una universitat sol dividir-se en diversos campus, cadascun dels quals se situa en un lloc diferent. Dins de cada campus hi ha diverses facultats i escoles universitàries (majoritàriament dedicades a la docència), i també laboratoris, departaments i instituts d'investigació, que poden compartir una sèrie d'infraestructures (biblioteca, sales d'estudi, gimnàs...). Cada facultat o escola està associada a una o diverses carreres universitàries que allí s'imparteixen.

El màxim representant d'una universitat és el rector, que regeix la universitat amb l'ajuda de l'equip de vice-rectors i d'altres òrgans: junta de govern, consell social, etc.

Es considera que el professorat universitari pot exposar lliurement els continguts que cregui oportuns a les classes. D'aquesta manera, el programa d'una assignatura pot divergir segons quin professor la imparteixi. Aquest concepte, anomenat llibertat de càtedra o llibertat acadèmica, ja és present als inicis de la Universitat de Bolonya.

Hi ha nombroses classificacions d'universitats que mesuren la qualitat o el seu impacte educatiu:

• Academic Ranking of World Universities: un dels més famosos, inclou alumnes amb premis rellevants, publicacions i cites.
• HEEACT: mesura la rellevància dels articles publicats per cada universitat, segons el nombre, la qualitat i actualitat de les cites d'altres investigadors.
• QS World University Rankings: inclou opinió dels experts en cada àrea, ràtio d'alumnes per instal·lació, quantitat de cites dels seus articles i presència de professors i alumnes internacionals.
• Professional Ranking of World Universities: classifica els alumnes amb millor sou i posició laboral.
• Webometrics Ranking of World Universities: rànking del CSIC segons la informació disponible a la pàgina web de cada universitat.
• U.S. News & World Report College and University rankings: una de les classificacions més antigues, inclou taxes de graduació, finançament i reputació.