Usuari:Mcapdevila/Kapustin Iar

Kapustin Iar (en rus Капустин Яр; avui dia Знаменск/Znàmensk) és una base per al desenvolupament i llançament de míssils de diversos tipus, a la província d'Àstrakhan, entre Volgograd i Àstrakhan, al poble de Znàmensk. Va ser establert el 13 de maig de 1946, al principi el material principal de recerca (materials i científics) eren de l'Alemanya Nazi. El primer coet va ser llançat el 18 d'octubre de 1947, 1 V-2 d'11 que van ser capturats. Nombrosos llançaments per a l'exèrcit rus prenen lloc aquí des de satèl·lits a coets elevadors de prova.

Es van realitzar cinc proves nuclears de baixa potència (10-40 kt) sobre el lloc el 1957 - 1961.[1]

Amb el creixement i desenvolupament en el lloc, el lloc pren el nom de cosmòdrom i va servir a aquest propòsit des de 1966 (amb interrupcions de 1988 - 1998), es va establir el poble Znàmensk per donar llar als científics i tot el personal per al manteniment del lloc, inicialment la ubicació del lloc era classificada i considerada ciutat tancada i de no accés a forans.La ubicació i informació extra del lloc van ser obtingudes per la CIA gràcies als científics alemanys que tornaven, i es van fer vols de Canberra de la Royal Air Force per obtenir fotos. Aquest cosmòdrom també és lloc de nombres albiraments de OVNIs durant l'era Soviètica, i és cridat el "Roswell Rus".

Història

El quart polígon de llançament Kapustin Iar va ser establert per Decret del Consell de Ministres de l'URSS per recerca d'armes de propulsió coet, el 13 de maig de 1946, va ser creat sota la supervisió del General Tinent Vassili Vozniuk (comandant en cap del 1946 al 1973).

Plataforma de llançament

Posseeix 18 plataformes de llançament per a tot tipus de coets com el Proton, i alguns tipus d'ICBM.

Míssils provats en el lloc

Míssils DATA

  • A-4 (V-2) octubre 1947
  • Articul T (còpia exacta del V-2) 18-octubre-1947
  • S-25 Berkut
  • R-1 10-Oct-1948
  • R-11FM 3-gener de 1955
  • R-5M 20-gener de 1955
  • R-5M amb un cap nuclear 2-Feb-1956
  • R-12 22-Jun-1957
  • R-13 Març de 1959
  • R-14 Chusovaya 6-Jul-1960
  • R-14U 11-Feb-1962
  • 11K63 Cosmos 16-Mar-1962
  • RT-21M RSD-10 Pioneer 21-Oct-1974
  • S-400 12-febrer-1999
  • Rs-24 de maig de 2007

Proves nuclears

S'han realitzat a Kapustin Iar 11 llançaments de coets amb caps nuclears vives, però només 5 van explotar sobre les instal·lacions. La primera prova va ser realitzada el 2 de febrer de 1956. Coneguda com a "Operació Baikal", un coet R-5M amb un cap nuclear va ser llançat des del cosmòdrom, explotant a Arelsk, Kazakhstan, amb una potència de 0, 3 quilotones. El 19 de gener de 1957 es va realitzar la segona detonació, coneguda com a "Operació ZUR-215". El coet va explotar a 10370 m d'altura amb un rendiment de 10 quilotones. L'1 i 3 novembre 1958 es van realitzar dues detonacions a 12000 m d'altitud, el 6 de setembre i el 6 octubre 1961 dos detonacions (Operació Groza i Operació Grom, respectivament), i durant 1961 i 1962 es va realitzar una sèrie de proves nuclears coneguda com a "Operació K", durant la qual es van llançar 5 míssils amb caps nuclears, els que es van dirigir i van explotar sobre el polígon de Sary Shagan, al Kazakhstan. A continuació s'enumeren els llançaments, i després es descriuen les proves realitzades sobre el Polígon.

Llançaments
Núm.NomDataLlocAlçada (metres)Rendiment (kilotones)CoetNota
25Operació Baikal1956/02/02ÀralskSuperfície0,3 ktR-5M
34Operació ZUR-2151957/01/19Kapustin Yar10.370 m10 kt
82--1958.11.01Kapustin Yar12.000 m10 kt
83--1958.11.03Kapustin Yar12.000 m10 kt
88Operació Groza (Joe-79)1961.09.06Kapustin Yar22.700 m10,5 kt
115Operació Grom (Joe-98)1961.10.06Kapustin Yar41.300 m40 kt
127K-2 (Joe-109?)1961.10.27Sary-Shagan300.000 m1,2 ktR -12
128K-1 (Joe-105? )1961.10.27Sary-Shagan150.000 m1,2 ktR -12
184K-3 (Joe-157)1962.10.22Sary-Shagan290.000 m300 ktR-12
187K-4 (Joe-160)1962.10.28Sary-Shagan150.000 m300 ktR-12
194k-5 (Joe-168)1962.11.01Sary-Shagan59.000 m300 ktR-12

Vegeu també

  • Projecte K

Referències

Enllaços externs


🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García