Usuari:Mcapdevila/Ordenament d'Alcalá
L'Ordenament d'Alcalá és un conjunt de 131 lleis, dividides en 32 títols, [1] promulgades en ocasió de les Corts d'Alcalá de 1348 reunides per Alfons XI a Alcalá de Henares. Són considerades part important del corpus legislatiu principal de la Corona de Castella de la Baixa edat mitjana, des de llavors fins a 1505 (Lleis de Toro). L'últim títol, comupesto de 58 lleis, es coneix amb el nom de Pseudo-Ordenament de Nájera. [2]
L'obra va significar l'èxit dels lletrats (d'orientació romanista), els qui representaven l'interès del rei per augmentar el poder de la monarquia (en el sentit de definir una precoç monarquia autoritària). A causa de la dispersió legislativa i la indefinició de moltes situacions jurisdiccionals (locals i estamentals), era necessària la creació d'un cos normatiu que ordenés la situació jurídica.
Contingut
A més de sancionar noves lleis (entre les disposicions d'aquestes lleis s'incloïen moltes altres qüestions puntuals, per exemple, sobre contractes i testaments), es va establir un ordre de prelació legal per a l'aplicació de diferents cossos legislatius existents. D'aquesta manera va quedar establert que havien d'aplicar: les lleis sancionades a Alcalá, en segon lloc, el Fuero Juzgo i els furs locals o estamentals que es mantinguessin ús, i en tercer lloc el Codi de Las Siete Partidas. Finalment s'estaria a la interpretació que donés el rei en cas de dubte o silenci de les disposicions esmentades.
Aplicació
L'ordenament d'Alcalá va passar a aplicar-se a les zones amb furs locals, com Sahagún, Conca, Lleó o Castella, que paulatinament anirien adoptant el Fur Reial al ser-los "atorgat" aquest.
No obstant això el rei va haver de cedir a les pressions nobiliàries que desitjaven veure reconegudes diferents concessions de terres i privilegis durant les contínues revoltes i guerres civils baixmedievals, especialment en els turbulents anys sota la regència de la seva àvia María de Molina, durant la minoria d'edat i la del seu pare Ferran IV.
Els nobles van argumentar precedents en una assemblea en Nájera amb Alfons VII de Lleó i Castella el 1138, i van aconseguir finalment gaudir de privilegis fiscals i judicials, conservar les terres abans de senyoriu baix determinades condicions, i sobre tot afermar-se com ricoshomes, nobles poderosos, que ja es distingeixen clarament dels nobles cavaller si per descomptat de la resta d'homes lliures.
D'ara endavant es distingiran clarament en la Corona de Castella les terres de realengo, sota jurisdicció reial, i les de senyoriu, sota jurisdicció senyorial (d'un noble laic o eclesiàstic).
El que disposa l'ordenament d'Alcalá va tenir una dilatadíssima vigència, sobre tot el sistema de prelació de fonts (Títol XVII, Llei I de l'ordenament), tenint en compte que el seu text va ser recollit després per les recopilacions de l'Edat Moderna (Lleis de Toro, Nova Recopilació, Novísima Recopilació) i es va mantenir vigent fins a l'adopció de l'sistema constitucional al llarg del segle XIX, i en alguns aspectes, fins a la promulgació del Codi Civil en 1889.
Notes
Enllaços externs
- L'ordenament de lleis, que d. Alfonso XI va fer en les Corts d'Alcalá de Henares l'any de mil tres-cents i quaranta-vuit edició de 1774, anotada per Ignacio Jordán de Asso i del Riu i Miguel de Manuel i Rodríguez.