Usuari:Vinals/Vilar
| Vinals | Crear/millorar | Galeria | Ermelín | Discussió |
traduccions
traduccions/Granada
Arxius de discussions:
Eines:
A
BREVE HISTORIA DEL TRANSVERSAL» Un cop iaugurada la línia les obres van continuar el projecte, que contemplava arribar fins al passeig de Fabra i Puig on enllaçaria amb l'estació de Sant Andreu Arenal (Fabra i Puig).
El perllongament fins a Marina va ser possible gràcies a l'aportació de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Nord).
La prolongació fins als carrers de Navas, Biscaia i Fabra i Puig es van realitzar amb assignacions de l'Ajuntament de Barcelona pel gran benefici que aportava a grans sectors de població.
El 1951 es va inaugurar entre Marina i Clot. Les estacions de Glòries i Clot estaven dotades amb tres andanes, dos laterals d'embarcament i un central de desembarcament. La Sagrera i Fabra i Puig van seguir el mateix model.
1932. S'inaugura la macroestació de Catalunya. Per les seves vies centrals sortien i hi arribaven trens de passatgers de la companyia dels FErrocarrils del Nord procedents de la frontera francesa. Paral·lelament per les vies laterlas hi circulaven els combois cap a les d'Urquinaona i Triomf Nord, i per l'altra cap a Santa Eulàlia.
1933. L'estació de Marina va ser construida pels ferrocarrils de la companyia del Nord, després del pagament efectuat per la companyia del Metro Transversal. Aquesta obra es va poder iniciar gràcies al crèdit atogat per l'Ajuntament el 18 de novembre de 1931 a la companyai del MT.
Al llarg d'aquests anys el principal problema que se'ls va presentar al Transversal, va ser la necessitar d'augmentar la capacitat del seu material mòbil, que, amb sis km de línia era insificient per servir el creixent nombre d'usuaris. Quatre cotxes mototrs encarregats a la maquinistra terrestre i marítima no van poder entrar en funcionament fins el 1944 a causa de les dificultats de tota classe derivades de la Guerra Civil i del a Segona Guerra Mundial.
1935-50LA guerra i postguerra frena l'expandiment de la xarxa, que tan sols construiria túnels de connexió entre línies, utilitzats com a dipòsits de material bèl·lic o refugis antiaeris per a la població civil.
Durant la postguerra es van derogar les concessions públiques i privades dels ferrocarrils d'ample de via espanyol, afectant al metropolità, mentre que el GM va poder perllongar-se fins a Ferran.
1941. Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària. que deroga totes les concessions dels ferrocarril d'ample esp. El Ministeri d'Obres Públiques va cursar a la direcció de l'empresa l'ordre de tancament dels llibres de comptabilitat de la companyia i va disposar el rescat de l'Estat de tota la concessió. Tanamteix, desprès de complicades i difícils diligències i diverses gestions, per decret publicat el 1943, la Compaynia Transversal es tronava fer càrrec de la gestió de l'explotació.
1951. S'inaugura el tram Marina (Glòries) - Clot. Obres iniciades el 1948.
1953. Clot - Navas
1954. Navas - Sagrera
1954. Sagrera - Fabra i PuigEs completa el projecte d'ampliació fins a FiP, que no es van tornar a ampliar durant 14 anys. Temps en el qual es va reformar i modernitzar part de la línia com les estacions d'Universitat, Rocafort, Santa Eulàlia, la Bordeta, Metncat Nou i Triomf Nord, nous accessos a Moianès(Hostafrancs i escales mècaniques a Plaça Espanya. I inauguració el 25 de juny de 1956 la millora amb més èxit, el passadis entre CATs, que al poc temps es va haver d'ampliar de les dues companyies.
1959. s'inaugura el Transversal Alt Sagrera-Vilapicina, 1967 fins horta.
50s. Es planteja la fusió de les dues companyies del metro per solucionar el TP que donava al trànsit en superfície a causa del gran ceixement industrial i de població.
El 1954 es va iniciar l'expedient de municipalització del transversal i el Gran Metro.
1959 les dues empreses adapten els estatuts al reègim de societats privades municiapsl. I el 1961 es conclou absorbint el GMB sota el FMB.
el desenvolupament de la xarxa fa necessària més dotacions econòmiques cosa que obliga a l'ajuntament a solicitar ajuts de l'estat. El 1951 s'aprova l'ordre ministerial que determina que l'estat com a responsable de les obres d'infraestructura de les línies metropolitanes i autoritza a l'juntamente perquè avali una important emissio d'obligacions.
el 1957 el govern detalla per llei que l'aj. comportarà les desperes de superestructura de les línies que en el futur siguin aprovades mentre que l'estat es farà carrec de l'infraestructura. es crea el primer pla d'urgència dmunicipal, redactat per la direcció general dels ferrocarrils.
1963. comissió coordinadora de Transport de Barcelon aproa el pla d'urgència que comprésn la prolongació de les línies i la creació duan nova línia, ara anomenada L5.
El 1966 es forma una ponència per l'estudi d'una xarxa per a tota la ciutat i el 1967 s'apbroa per la comissio coordinadora. per pressupost només inclou la ciutat. El 1971 es fa necessari modificar-lo integrat poblacions periferiques. prolongacions de L4 cap al nord-oest, la L3 a la Vall d'hebron i montbau. L1 fins a hospitalet centre. Pla del 71. i la riba esquerra del riu besòs i cotxeres de les roquetes.
1978. la competència en matèria de transport es traspassa a la generalitat.
1968. es prlonga fins a torras i bages.
1974. durant l'any 1975 se celebra el 50e aniversari del metro amb actes al vestíbul de l'universitat amb material ferroviari , fotografies,.
1983. el metro tavessar el besòs per sota la llera enllaçant trinitvat vella, baro de viver amb santa comola. sent 21 estaciona la l1. utilitzant per primer cop les travesses de formigó i al ventilació amb equips d'impulsió a les estacions i d'esxtracció als túnels.
1983. dos estacions més Santa Eulàlia renovada que es va tancar el 1980. quedant fora de servei al a bordeta. fins a torrassa1987 torrasa -av. carrilet. 1989 arriba a hosp bell.1992. fondo. equipada amb tots els elements de les noves teconologies. la primera amb escales mecàniques, ascensors i paviments amb franges de textura per a persones discp.
Proves
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
a
1848 Construcció del ferrocarril de Mataró a Barcelona
1854-1859 Ferrocarril a Molins de Rei, Martorell i a Granollers
1863 Inauguració de la línia de ferrocarril de Catalunya a Sarrià
1872 Primera línia Rambla - passeig de Gràcia - Gran de Gràcia amb deu tramvies de cavall
1881 Inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Vilanova
1899 Primer tramvia elèctric a la ciutat
1902 Inauguració del baixador del ferrocarril de passeig de Gràcia-Aragó
1906 Primeres línies regulars d’autobusos plaça de Catalunya- plaça de Lesseps- plaça de Trilla
1912 Inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona- Martorell
1919 Línia de ferrocarril Barcelona- Martorell- Igualada i Manresa
1910 Primers taxis en circulació
1916 Entra en funcionament la línia Sarrià- les Planes
1910 Primeres proves de vol a Barcelona
1924 i 1926 Inauguració de les línies del metro de Lesseps i Transversal
1929 Primer semàfor als carrers Balmes- Provença
1944 El Ministerio de Obras Públicas aprova el Plan de accesos a Barcelona, que inclou l’autovia de Castelldefels
1941-1963 Xarxa de troleibusos
1948 Primer vol comercial entre Barcelona i Nova York
1962 Cobriment del carrer Aragó
1967 Obertura al trànsit de la Meridiana
1969 Inauguració de la línia 5 del metro
1969 Inauguració de l’autopista Barcelona- Granollers
1971 Tanquen les darreres línies de tramvies
1974 Primer viatge amb Talgo Barcelona- París
1974 Inauguració del pont aeri a Madrid
1979 Nova estació de Renfe a Sants
1986 Pla de la Vila Olímpica al Poblenou, aprovació definitiva
1988-1993 Pla Diagonal- Poblenou
1992 Inauguració de les rondes de Barcelona
1997 Primer tram de reintroducció del tramvia a la Diagonal
1991 Inauguració del túnel de Vallvidrera
1991 Inauguració de la nova terminal del pont aeri, de R. Bofill
2004 Entra en funcionament el Trambaix per la Diagonal
2001 Integració tarifària del transport
2008 El TGV arriba a Barcelona
<ref>[http://www.cccb.org/ca/exposicio-cerda_i_la_barcelona_del_futur_realitat_versus_projecte-29912</ref>
b
| CA | Caixes | Beneficis 2009 milers d'euros |
|---|---|---|
| Andalusia | ||
| Unicaja | 204886 | |
| Cajasol | 115020 | |
| Caja Granada | 31109 | |
| Caja Jaén | 2437 | |
| Cajasur | - 596292 | |
| Aragó | ||
| Ibercaja | 143701 | |
| Caja Inmaculada | 10061 | |
| Astúries | ||
| Cajastur | 165701 | |
| Cantàbria | ||
| Caja Cantabria | 45360 | |
| Castella i Lleó | ||
| Caja Segovia | 30618 | |
| Caja Burgos | 30183 | |
| Caja Duero | 22522 | |
| Caja España | 22516 | |
| Caja de Ávila | 8987 | |
| Caja Círculo | 6815 | |
| Castella - la Manxa | ||
| Caja de Guadalajara | 678 | |
| Caja Castilla-La Mancha | - 552126 | |
| Catalunya | ||
| La Caixa | 1509644 | |
| Caixa Catalunya | 79214 | |
| Caixa Penedès | 40572 | |
| Caixa Terrassa | 35844 | |
| Caixa Sabadell | 28349 | |
| Caixa Girona | 17694 | |
| Caixa Manresa | 16548 | |
| Caixa Laietana | 16121 | |
| Caixa Tarragona | 14571 | |
| Caixa Manlleu | 4413 | |
| Comunitat de Madrid | ||
| Caja Madrid | 265807 | |
| Extremadura | ||
| Caja Extremadura | 42729 | |
| Caja de Badajoz | 9412 | |
| Galícia | ||
| Caixanova | 131656 | |
| Caixa Galicia | 87875 | |
| Illes Balears | ||
| Sa Nostra | 22085 | |
| Caixa Pollença | 1637 | |
| Illes Canàries | ||
| Caja General de Canarias | 57626 | |
| Caja Insular de Canarias | 25391 | |
| Navarra | ||
| Caja Navarra | 114398 | |
| País Basc | ||
| BBK | 288661 | |
| Caja Vital | 67606 | |
| Kutxa | 50097 | |
| País Valencià | ||
| Bancaja | 251123 | |
| CAM | 203413 | |
| Caixa Ontinyent | 4356 | |
| La Rioja | ||
| Caja Rioja | 8288 | |
| Regió de Múrcia | ||
| Cajamurcia | 134477 |
c
L’any 1957, el Govern dicta la “Ley de Ordenación del transporte de Barcelona”, en la qual es disposa que la construcció de les infrastructures de les línies metropolitanes i suburbanes de Barcelona serà a càrrec de l’Estat, el qual les lliurarà a l’Ajuntament de la ciutat, que haurà d’aportar la superestructura i el material mòbil. <ref name=JPR>{{citar web |url=http://hdl.handle.net/2099.1/8465 |nom=Josep |cognom=Prat Roura |títol=Estudi de les correlacions entre planejament urbanístic i planificació del transport. Anàlisi del cas de la línia de "Catalans" del FGC en el context del planejament urbanístic |consulta=1 octubre 2010 |editor=Universitat Politècnica de Catalunya |data=octubre 2009 }}</ref>
Hospital Universitari BellvitgeCiutat Judicial de Barcelona i l'Hospitalet de LlobregatMercat de SantsFira 1 UBBarcelona NordEstació CATEstació CLOTEstació SAAEST SACSAG
Ca7
| A | |||||
| ESTACIÓ | LÍNIES | CONNEXIONS | PMR | ZONA | UBICACIÓ |
|---|---|---|---|---|---|
| Àger |  | Àger | |||
| Alcoletge | | Alcoletge | |||
| B | |||||
| ESTACIÓ | LÍNIES | CONNEXIONS | PMR | UBICACIÓ | |
| Balaguer | | Balaguer | |||
| Cellers-Llimiana | | Castell de Mur | |||
| Gerb | | Os de Balaguer | |||
| Guàrdia de Tremp | | Castell de Mur | |||
| Lleida-Pirineus |   Avant |  , Talgo, Estrella | Lleida | ||
| P | |||||
| ESTACIÓ | LÍNIES | CONNEXIONS | PMR | UBICACIÓ | |
| Palau de Noguera | | Tremp | |||
| La Pobla de Segur | | La Pobla de Segur | |||
| S | |||||
| ESTACIÓ | LÍNIES | CONNEXIONS | PMR | UBICACIÓ | |
| Salàs de Pallars | | Salàs de Pallars | |||
| Sant Llorenç de Montgai | | Camarasa | |||
| Santa Linya | | Les Avellanes i Santa Linya | |||
| T | |||||
| ESTACIÓ | LÍNIES | CONNEXIONS | PMR | UBICACIÓ | |
| Térmens | | Térmens | |||
| Tremp | | Tremp | |||
| V | |||||
| ESTACIÓ | LÍNIES | CONNEXIONS | PMR | UBICACIÓ | |
| Vallfogona de Balaguer | | Vallfogona de Balaguer | |||
| Vilanova de la Barca | | Vilanova de la Barca | |||
| Vilanova de la Sal | | Les Avellanes i Santa Linya | |||