Vanga de casc

És un vanga gran, la segona espècie més grossa de la família, després del Falculea palliata. Mesura entre 28-31 cm i pesa 84-114 g. La seva característica més distintiva és un gran bec arquejat, amb 51 mm de longitud i 30 mm d'amplada.^[3] El plomatge del cap, coll, gola, pit i ventre és de color blau fosc, com les plomes de vol i les remeres de l'ala. El mantell, part posterior i la resta de les ales són de color taronjós. La cua, llarga i ampla, és negra a la part inferior i taronjosa a la superior. El bec és blau brillant amb la punta negra. Tots dos sexes són similars.^[3][5]

L'au és endèmica de l'illa de Madagascar i la seva àrea de distribució es restringeix a les zones baixes dels boscos humits de muntanya del nord-est de l'illa, entre Tsaratanana i Mantadia. Només habita en boscos primaris, generalment per sota dels 800 m d'altitud, on és poc comú i amb una distribució desigual.^[6]

Els individus adults s'alimenten principalment d'insectes grans,^[7] però els aliments que porten a les cries al niu poden ser més variats, com caragols, llangardaixos, aranyes i crancs. Captura les preses a troncs i entre les branques dels arbres, i també a terra.^[5]

Els vangues de casc són monògams i de temporada. L'època de reproducció va d'octubre a gener a la península de Masoala. Tots dos sexes treballen en la construcció del niu, que té forma de copa d'uns 15 cm de diàmetre, i està construït amb de fibres vegetals, molses i branques, i que situen en alguna forquilla formada per les branques d'un arbre, a uns 2,4 m del terra. Hi ha registres d'un ritual de festeig del mascle alimentant a la femella abans de la còpula. La niuada és de dos o tres ous de color blanc rosat.^[8]