Vapor de la Llana
El Vapor de la Llana, també conegut com a Can Jaumandreu,[a] és una antiga fàbrica del Poblenou de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Josep Marimon i Cot | |||
| Construcció | 1870 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Provençals del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Joan de Malta, 64-74 i Perú, 50-52 | |||
| ||||
| Format per | Xemeneia del Vapor de la Llana | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3005 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Xemeneia del Vapor de la Llana | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3005 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Universitat Oberta de Catalunya | |||
Història
El 1853, Ramon Casas i Jordà, fill i hereu de Joan Casas i Vilarrúbias (vegeu casa-fàbrica Casas), va establir en emfiteusi un terreny que formava part de la finca de la Torre de la Comanda de Sant Joan als fabricants Lluís Aranyó i Parera, Albert Escubós i Roure i Francesc Llenas i Duran (vegeu fàbrica Batlló-Llenas) amb l'obligació d'invertir-hi 10.000 lliures en el termini de 2 anys i la prohibició d'establir-hi cap indústria de productes químics que pogués malmetre els conreus.[3]
Poc després, es va constituir la societat Albert Escubós i Cia per a la fabricació de filats i teixits de llana i estam[4] per un termini de cinc anys i un capital de 52.000 duros, formada per Lluís (10.000) i Gaietà Aranyó (10.000), Francesc (10.000) i Sebastià Llenas i Duran (7.000), Jaume Vilà i Gil (7.000), Albert (6.000) i Antoni Escubós (6.000),[5] la qual adquirí el terreny als socis esmentats per 3.000 rals.[6]
Posteriorment, s'hi incorporà Claudi Aranyó i Aranyó, fill de Gaietà.[4] La companyia participà a l'Exposició Universal de París de 1867 i poc després canviaren la denominació a Escubós i Aranyó.[4] El 1870, van demanar permís per a construir-hi una nova nau[7] i instal·lar-hi una màquina de vapor de 60 CV,[8] segons el projecte del mestre d'obres Josep Marimon i Cot.
El 1873, Escubós es va retirar de l'empresa, i aleshores Claudi Aranyó va integrar els negocis sota el seu nom, impulsant la producció dels teixits de mescla a les fàbriques de Sant Martí de Provençals, Mollet i Santa Perpètua de Mogoda.[4] Tanmateix, a finals de la dècada, la indústria de la llana entrà en crisi i Aranyó va adpatar la maquinària per a la filatura i tissatge de cotó.[4] A la seva mort el 1884, el negoci fou continuat per la seva vídua sota la raó social Vídua i Fills de Claudi Aranyó.[4][9]
L'any 2000, el conjunt fabril fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, i el 2003 fou rehabilitat per l'Escola-Taller.[1] L'arquitecte Josep Llinàs hi va projectar uns edificis d'obra vista que pretenen harmonitzar amb la nau i la xemeneia antigues.[1]
Vegeu també
Notes
Referències
Bibliografia
- Cabana, Francesc «Els Arañó». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor de la Llana |
- «Vapor la Llana (Can Jaumandreu)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Can Jaumandreu, «Vapor de la Llana»». Arquitectura i Urbanisme de Barcelona.