Venerable
Un venerable és, en el context de l'Església catòlica, un difunt que, amb motiu d'haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes, és candidat a ser beatificat i que és proclamat com a venerable (susceptible, llavors, de rebre culte) per la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu. La consideració de venerable constituïx el segon pas en el camí de la canonització, després d'haver estat servent de Déu.
Procés de beatificació
El procés de beatificació declara que un difunt ha viscut una vida de santedat, i ha realitzat un miracle després de la seva mort. Comença quan el bisbe de la regió d'on va néixer, va viure o va morir el candidat fa recollir proves i testimonis que permetin provar que la persona va viure en santedat o va practicar heroicament les virtuts cristianes. Si és així, és declarat Servent de Déu. El bisbe presenta llavors el cas a la Santa Seu, a la Congregació per a les Causes dels Sants, amb la biografia completa, i proves dels fets, i, si n'hi ha, del miracle atribuït a la persona. Aquest cas és avaluat per un grup d'experts en ciències (catòlics i no catòlics) i teòlegs. Si el cas és aprovat el candidat és declarat venerable i si hi ha un miracle i queda demostrat que ha estat realitzat per la intercessió de la persona, és proclamat beat. Un segon miracle donaria lloc a un altre examen i a la proclamació de la persona com a sant.[1]