Ducat de Cardona

(S'ha redirigit des de: Vescomte de Cardona)

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona[1] i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osonaen el segle xi i fins al segle xvi restarà en mans de la família Cardona.[2] L'actual titular és la cordovesa Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba, de la Casa de Medinaceli.

Infotaula de títol nobiliariDucat de Cardona
Tipusducat jurisdiccional Modifica el valor a Wikidata
Primer titularJoan Ramon Folc IV de Cardona
ReiFerran II d'Aragó
Data1491
LlinatgeCardona
Aragó-Trastàmara
Córdoba-Comares
Medinaceli-Cerda
Medinaceli-Córdoba
Guerrero-Burgos
Actual titularCasilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Vescomtes de Cardona

Els vescomtes de Cardona eren descendents dels vescomtes d'Osona. La casa vescomtal va començar a deixar de banda aquestes terresen vendre's el castell de Cardona i el de Vic. La desvinculació serà definitiva quan, des de 1062, Ramon Folc I comença a intitular-se vescomte de Cardona,[3] donant inici, de fet, a la casa vescomtal de Cardona.

Núm.TitularPeríodeNota
IRamon Folc I1040-1086Fill de Folc I, vescomte d'Osona.
IIBernat Amat[4]1098-1150Abans dit de Claramunt. Fill d'Ermessenda de Cardona i net de Ramon Folc I.

El seu fill, Ramon Folc II de Cardona no va arribar a succeir-lo perquè va morir abans i això va obligar Bernat Amat a fer de regent del seu net Ramon Folc III

IIIRamon Folc III1155-1176Fill de Ramon Folc II i net de Bernat Amat, qui li fa de regent fins a la seva mort el 1151
IVBerenguer I de Cardona1176-1177Fill gran de Ramon Folc III, que va tenir un mandat efímer.
VGuillem I1177-1225Germà de Berenguer I, el va substituir a la seva mort
VIRamon Folc IV1225-1241
VIIRamon Folc V1241-1276
VIIIRamon Folc VI1276-1320
IXHug I1320-1334
XHug II1334-1375

Comtes de Cardona

El vescomtat va ser elevat a comtat el 1375 per Pere el Cerimoniós,[5] en agraïment a l'actuació d'Hug II durant la guerra contra Jaume III de Mallorca. Accedir a aquest títol representà per al seu patrimoni, a més del castell de Cardona, les terres limítrofs amb el Berguedà, la Segarra, l'Anoia i la Noguera.

Núm.TitularPeríode
IHug II1375-1400
IIJoan Ramon Folc I1400-1441
IIIJoan Ramon Folc II1441-1471
IVJoan Ramon Folc III1471-1486
VJoan Ramon Folc IV1486-1491

Ducs de Cardona

Escut del Ducat de Cardona

El 1491 el comtat de Cardona va ser elevat a ducat, en agraïment a Joan Ramon Folc IV de Cardona, pel suport donat als Trastàmara, amb els quals estava emparentat, i més concretament a Joan II, durant la guerra civil catalana, tot i que havia rebut ofertes de reialesa, per ser net de Jaume II d'Urgell. Així, Ferran II el va recompensar amb l'elevació del comtat, i també amb la conversió del comtat de Pallars en marquesat, el mateix any.[5]

Núm.Titular[6]PeríodeLlinatge
IJoan Ramon Folc de Cardona1491-1513Cardona
IIFerran de Cardona i Enríquez1513-1543Cardona
IIIJoana de Cardona i Manrique de Lara1543-1564Cardona
IVFrancesc d'Aragó i de Cardona1564-1575Aragó-Cardona
VJoana d'Aragó i de Cardona1575-1608Aragó-Cardona
VIEnric d'Aragó-Cardona-Córdoba1608-1640Aragó-Cardona-Córdoba
VIILluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba1640-1670Aragó-Cardona-Córdoba
VIIIJoaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba1670Aragó-Cardona-Córdoba
IXPere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba1670-1690Aragó-Cardona-Córdoba
XCaterina d'Aragó-Cardona-Córdoba1670/76-1697Aragó-Cardona-Córdoba
XILuis Francisco de la Cerda y Aragón1697-1711Medinaceli-Cerda
XIINicolás Fernández de Córdoba1711-1739Medinaceli-Córdoba
XIIILuis Antonio Fernández de Córdoba1739-1768Medinaceli-Córdoba
XIVPedro de Alcántara Fernández de Córdoba1768-1789Medinaceli-Córdoba
XVLuis María Fernández de Córdoba1789-1806Medinaceli-Córdoba
XVILuis Joaquín Fernández de Córdoba1806-1840Medinaceli-Córdoba
XVIILuis Tomás Fernández de Córdoba1840-1873Medinaceli-Córdoba
XVIIILuis María Fernández de Córdoba1873-1879Medinaceli-Córdoba
XIXLuis Jesús Fernández de Córdoba1880-1949Medinaceli-Córdoba
XXCasilda Fernández de Córdoba y Rey1949-1998Medinaceli-Córdoba
XXICasilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba1998-Act.Guerrero-Burgos

Referències

Bibliografia

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García