Vicent Casp i Verger
Vicent Casp i Verger (Carlet, la Ribera Alta, 12 d'agost de 1906 - Palma, 29 de gener de 1992) va ser un poeta valencià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1906  Carlet (la Ribera Alta) |
| Mort | 29 gener 1992 (85 anys) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Els seus primers poemes van aparèixer el 1929 en El Vers Valencià, de Josep M. Bayarri. Va col·laborar també habitualment en la revista fallera Pensat i Fet i als diaris Levante i La Correspondencia de Valencia.[1] Abans de la guerra del 36 militava en Acció Nacionalista Valenciana.[2] En la postguerra va participar regularment en la tertúlia literària semiclandestina que es constituí al voltant de l'editorial Torre i la revista Esclat, capitanejades pel seu germà Xavier Casp i per Miquel Adlert.[3] Fou un dels membres fundadors d'«Amigos de la Poesía», i va ser membre de la junta directiva d'aquesta agrupació des del 1950 fins que, el 1956, emigrà a Veneçuela, on va viure fins al 1969.[1] D'aquesta etapa sud-americana són els títols en castellà que va publicar en tornar a València, i un últim recull poètic en valencià amb l'ortografia propugnada per la RACV i per Lo Rat Penat.
Obres
Poesia
- Instantànies: pictopoesia (amb dibuixos de Vicent Sanz i Castellanos), Acció, 1936
- Polsina d'hores, Torre, 1949
- A temps de cor, Torre, 1951
- Foc, Amigos de la Poesía, 1952
- Araira (en castellà), AP, 1979
- Tu voz (en castellà), AP, 1980
- Batecs al tròpic, AP, 1984
- Tu silencio (en castellà), AP, 1985
Contes
- L'ondina, AP, 1953
- La catira de las sorpresas (en castellà), AP, 1973
Curiositats
Va compondre un sonet en versos monosíl·labs, probablement el més breu de la literatura universal:
Diu / que / viu / bé // i és / flor / que es / mor // i / ni / u // sol / du / dol.
Al districte d'Algirós de la Ciutat de València hi ha una biblioteca que porta el seu nom, a prop de l'Avinguda del Port.[4][5]