Viquipèdia:La taverna/Ajuda

Hola,

Suposo que molts de vosaltres ja esteu al cas que la @Gemma Aïsa, en @Robertgarrigos i jo mateix fem el podcast La Viquipregunta a ràdio Ona Codinenca sobre la Viquipèdia. (vegeu la pàgina web amb tots els programes fets fins ara).

El programa té una secció anomenada "Coses de la VP" on expliquem aspectes que per nosaltres poden ser quotidians i fàcils, però desconeguts per als nostres lectors. Hem fet: Què és Commons?, Espai de progrés, Fiabilitat de la VP, Aplicacions externes de WD, Sincronia entre WPs, Importància de les referències.

Doncs bé, voldria els vostres suggeriments sobre temes a tractar de cara a la nova temporada que comencem a finals de setembre.

Penseu que la secció compta amb 5 minuts, va orientat als que NO SON viquipedistes, per tant, mirem d'aconseguir lectors, de fer entendre aspectes del funcionament als que ja ho són, i si aconseguim despertar alguna vocació editora, millor encara. Però no és per fer formació.

Començo la llista amb els que ja tinc previstos:

• Viccionari: el complement de la Viquipèdia
• Com adreçar-se als viquipedistes per resoldre un dubte o comunicar un error?.
• ..
• ..

Gràcies !!

Sent a Ona Codinenca, suggereixo agafar la llista de topònims de Sant Feliu de Codines i a partir d'aquí es pot explicar una pila de coses:

• Com anar de cada entrada a l'article de la Viquipèdia (si existeix) i a l'element de Wikidata, i d'aquí als identificadors enllaçats a fonts externes per tenir-ne més informació.
• Que hi ha elements que necessiten una foto (si ara no en falten gaires, no pateixis que ja hi carregarem més topònims). A partir d'aquí:
  • Com anar a Commons i carregar una foto i afegir-la a l'element a Wikidata, perquè surti automàticament a la llista de topònims i, si s'escau, a l'article, la llista de monuments i la llista de masies.
  • Com fer servir el Wikishootme.
• Què s'ha de fer si hi troben errors:
  • Primer, com mirar les referències a Wikidata.
  • Segon, com proposar correccions i millores a la discussió de la llista.
  • El tercer seria explicar com completar dades a Wikdata però suposo que ja és massa per un podcast, tot i que es pot dir que qui vulgui vingui i pregunti.

• Pot esborrar-se un article de la VP? Com i pq?
• grup de joves viquipedistes (encara rutlla)?
• Traduccions "guiades" amb el Content Translator

Sobre el 2n. punt que proposa en @Cataleirxs, algú pot explicar com està ?.

Els viquipedistes que conec del grup de joves,..... ja no són tan joves.

gràcies

Els 10.000 i el Diumenge de les referències són temes prou acotats per a poder-se explicar en cinc minuts.

Hola Tothom,

Voldria que algú revisés l'article Història del Festival de la Cançó d'Eurovisió, que he escrit. Un segon ull veurà moltes més errades que un de sol.

Gràcies.

Si us plau. Gràcies.

Diria que fa falta una revisió ortotipogràfica. Només a l'introducció canviaria el següent:

1. "inspirat" → "inspirada": Concordança amb "una idea" (femení).

2. "representant a 52 països, fins al moment (2023)" → "representant 52 països fins el 2023": Eliminació de la preposició "a", que no és necessària en aquest context i millorar redacció.

3. "2000s" → "anys 2000": Adaptació a l'ús habitual en català.

4. "determinant pel Guinness World Records" → "segons el Guinness World Records": Adaptació per millorar la fluïdesa i la claredat.

5. "donar a lloc" → "donar lloc": Correcció de l'expressió, ja que "a" no és necessària.

Una altre tema molt evident és que hi ha desenes d'enllaços interns per desambiguar.

El teu esforç en millorar l'article serà molt valuós. Endavant!

Moltes gràcies. No conec això de l'"ortotipogràfica", però me n'informo. Cap problema. Ho corregeixo doncs.

PS: veig que ortotipografia és la tipografia i ortografia. No m'has parlat res de tipografia. Dit altrament, és maquetació.

@Rubisimoes, 'ortotipografia' fa referència a l'ús correcte de la tipografia. Per exemple, del tipus de lletra (rodona, cursiva, negreta, versaleta, etc.), de les cometes (altes, baixes, senzilles), dels punts suspensius, dels signes d'admiració, interrogació, etc.

@Rubisimoes, veig que has posat l'article en avaluació, però em sembla que és molt precipitat fer-ho. Considero que li falta una revisió profunda, tant de contingut com d'estil i llengua. I hi ha una bona part del text sense referenciar. I trobo que hi ha massa enllaços, molts dels quals són innecessaris.

És d'agrair tot el treball que has fet, però trobo que l'article és redundant amb seccions de l'article Festival de la Cançó d'Eurovisió. I penso que tota la part dedicada a l'origen i història d'Eurovisió seria més adient que la posessis a l'article Eurovisió.

Les parts del text sense referenciar són la traducció de la versió francesa i per al cas he afegit una plantilla que deia que era una traducció. Bé, trec doncs l'article de la revisió, si consideres que efectivament és molt precipitat.

@Rubisimoes, quan es tradueix d'una altra wikipedia no s'han de repetir els errors de l'article en la llengua original. Que el text no estigui referenciat en francès és un error i hauries de buscar-ne les referències o ometre la part que no en té

Has vist els cometaris que t'he deixat a la Taverna/Propostes? És una ampliació del que vaig escriure aquí. Un dels aspectes importants és no escriure en els articles opinions personals. A més dels exemples que hi he inclòs, un altre exemple és quan escrius " la polèmica revista Interviú...". En l'article de la referència no diu que fos una revista polèmica. T'has de limitar a la informació i afirmacions de les referències que inclous, sense afegir-hi opinions personals teves (encara que siguin encertades).

D'acord amb el comentari de la Mercè sobre les opinions personals incloses a l'article, que afecten directament VP:PVN.

Revisant l'índex, he identificat diverses seccions amb títols que podrien no complir amb els estàndards de neutralitat de la Viquipèdia catalana. Aquests títols podrien suggerir opinions o interpretacions subjectives en lloc de fets objectius. A continuació, detallo algunes de les seccions que podrien ser problemàtiques:

1. "El monopoli de la informació" i "Les ambicions imperialistes" (1.1 i 1.2) poden implicar judicis de valor que no són neutres, ja que fan afirmacions sobre la intenció i l'impacte dels inicis d'Eurovisió.

2. "L’obertura de portes a les dictadures" (3.2) implica un judici negatiu sobre la inclusió de certs països, la qual cosa no és neutral.

3. "L’Eurovisió comunista" (3.3) i "La diversitat uniformalitzadora" (3.4) utilitzen termes carregats de connotacions que poden no ser objectius.

4. "Els favoritismes de l'UER" (4.4) i "Prohibit de cantar en gaèlic irlandès" (4.6) poden implicar acusacions de parcialitat sense aportar proves en el mateix títol.

5. "La decadència del Festival d'Eurovisió" (5.1) i "França i el Regne Unit cauen del pedestal" (5.2) fan afirmacions valoratives sobre el declivi d'alguns països o de l'esdeveniment.

6. "Iugoslàvia: última dècada de propaganda" (5.5) suggereix un ús propagandístic que podria no ser un fet acceptat universalment.

7. "El fantasma de l'empat" (6.1) i "L'IRA amenaça la celebració del concurs" (6.3) són títols sensacionalistes que podrien influir en la percepció de la persona lectora.

8. "El públic mai no té raó" (8.1.1) no és neutral, ja que desacredita l'opinió del públic de manera categòrica.

9. "El concurs musical més gai del món" (8.5) pot ser considerat inapropiat en un context enciclopèdic, ja que no presenta el fet de manera objectiva.

10. "El Brexit boicoteja l'actuació britànica" (8.7) i "Israel és repudiada pel públic europeu" (9.3) impliquen accions o sentiments que poden ser exagerats o subjectius.

En general, els títols haurien d'expressar-se de manera més objectiva i descriptiva, evitant termes que (encara que siguin encertats) suggereixin un punt de vista particular o que puguin induir a judici valoratiu. Aquests canvis ajudarien a mantenir la neutralitat, un principi fonamental de la Viquipèdia.

L'article original té com a referència el llibre oficial de l'uer sobre la història d'eurovisió. les dades que dona l'article són correctes, però considero que el llibre emblanqueix eurovisió en tant que fa de les organitzacions, història del concurs. per això he agafat allò que considerava historiable. no obstant, tot allò que diu l'article en francès és cert. no hi ha faltes. com a molt, puc agafar la referència de l'article en francès i posar-la a la versió catalana.

paral·lelament he corregit els títols, si creieu que hi ha més títols a corregir, corregeixo.

PS: emblanqueix el concurs perquè les pròpies normes de l'uer estan pensades per a evitar tota crítica, per molt constructiva que sigui. els periodistes mateixos que cobreixen el cocnurs no poden dedicar-se a fer evident que eurovisió és política. per tant, l'uer no editarà un llibre en què s'hi digui que Ucraïna es fa la guerra amb Rússia o que l'Azerbaïtjan li fa la guerra a Armènia al concurs. O sigui, no dirà que hi ha cançons amb contingut subliminal, que autoritza cançons quan li convé, etc.

@Rubisimoes: Si veus que les fonts de la UER no són neutrals, el que convindria és recercar fonts que no ho siguin (segurament n'hi ha d'Israel i Austràlia, per començar, i en menor mesura d'altres països que no participen en el concurs) per a contrarestar-ho contraposant les diferents perspectives de fonts fiables que tracten el tema. El que no és admissible en cap cas és que un viquipedista interpreti segons el criteri personal la informació que aporten fonts fiables, perquè llavors es compromet la neutralitat del projecte de la Viquipèdia (les opinions originals es poden publicar en blogs, xarxes socials, cartes al director, etc. però aquí no tenen cabuda).

Molt bé. Entesos.

Llavors, acabo d'eliminar 3 referències:

• Vaig escoltar-ho d'Europe 1, bàsicament els flamencs i els valons es barallens a Eurovisió per qüestions lingüístiques des que existeix Eurovisió. No he tornat a trobar la font, per tan, si creieu que ho heu d'esborrar, esborreu.
• Pensava que el Benidorm s'havia creat pel tema del Melodifestivalen. He posat la font del Jordi Ramos, però m'ho he tornat a llegir i no ho trobo. No sé d'on he tret la cosa, deu estar en algunes de les meves fonts, però ara mmateix no tornaré a rellegir-ho tot. Si creieu que heu d'esborrar-ho, esborreu. A més, buscant per internet, he trobat que Eurovision-spain.com comenta que era un tema del Festival de Sanrem. Són una font fiablee, tot i que he detectat alguns errors quan he anat redactant l'article. El melodifestivalen és un concurs de pre-selecció molt prestigiós. Us ho dirà qualsevol periodista que hagi seguit Eurovisió. La font que he trobat és una mica in extremis, si en trobeu una de millor, endavant. Però s'ha de dir,vull dir, Suècia és l'única país que ha mantingut un concurs d'aquesta mena, amb el ressò que té i amb el seguiment que té. No és un caprici parlar-ne.
• Tema del paternalisme de França amb Mònaco, he eliminat una font, que encara no he llegit, però no trobo la font que vaig llegir en el moment d'escriure un llibre que he escrit. Però bàsciament m'he llegit la història de Luxemburg, Suïssa, Bèlgica i Mònaco, i les conclusions són sempre les mateixes. També m'he apropat als mèdia de tots aquests països, en les llengües que sé, i torno a les mateixes conclusions. M'he estudiat els paradisos fiscals i m'he estudiat moltíssim Andorra, amb alguns micro-estats, perquè òbviament, la curiositat arriba a la primera. Què passava a Sant Marí durant la Segona Guerra Mundial, què feia Mònaco en aquest període, o quin interès tenia Napoleó per reconèixer Leitchenstein. Resulta quan consultes "el més expert dels experts" en Napoleó sobre Andorra, no hi veu més lluny i no sap donar-te cap resposta. Però, bàsicament, si sabés parlar italià i alemany, ja t'ho dic que entendria moltes més coses sobre Sant Marí i Leitchenstein. Per tant, si voleu eliminar-ho, endavant.

Altre comentari:

• Tema d'Anglaterra amb la dictadura salazarista. No tinc font. Simplement he arreplegat allò que he trobat a Internet. La cosa és la següent, si et fas preguntes relatives a Portugal durant el 1640 i 1714, trobes que a Anglaterra li interessa tenir un país al costat de Castella, per poder passar per Gibraltar i així no haver de patir pel comerç. Total, Portugal n'ha fet una doctrina, "l'atlanisme". Les fonts que indico són parladores. Si creieu que s'ha d'eliminar, endavant. És a dir, la independència de Portugal no és fruït de la "bona diplomàcia" portuguesa. Circunstancialment, el país està situat on toca. Prou. És veritat que el país també des del medieu relacions molt amistoses amb Anglaterra, però bé que Anglaterra li va treure colònies a segle XIX. Per tant, les relacions no sempre han estat bones. La independència de Portugal és per circumstàncies.

Per què explico que Anglaterra no li interessava fer caure el salazarisme? Doncs perquè també considero que s'ha d'obrir els ulls a la gent quan llegeix. Ni França ni Anglaterra li desitgen res de bo a les nacions de la península. Si fos el cas contrari, haguéssin fer avortar els cops d'estat feixistes. Té res a veure amb Eurovisió? I tant, emblanqueixes dues dictadures.

Tema: La Grande Histoire de l'Eurovision (France Télévisions).És una font molt recurrent dins el meu article. Bàsicament estic tirant de memòria perquè el documental està capat i no trobo cap còpia per internet. Llavors, el document és bo, millor que el documental de l'RTP, però també té errors garrafals (i mira que ho fa France 2; en canvi la versió RTP no fa errors). El vaig veure fa molt de temps a la tele, el vaig recuperar un cop per tornar-lo a veure i prou. Les errades jo intento no cometre-les, me'n recordo especialment del tema de la cantant finlandesa i el petó gai. La locutora no tenia ni idea de què anava la cosa, vaig seguir Eurovisió aquell any i vaig seguir el tema del petó.

Si creieu que heu d'eliminar-ho, endavant. Total, veureu que les meves fonts no són res de l'altre món. Faig com les persones normals, com els viquipedistes mateios. Qualsevol professional, no pas un borinot com jo, ho faria deu vegades millor.

Us convido fortament a corregir tot allò que creieu que és esbiaixat.

He referenciat el tema del genocidi d'Israel. Ara bé, no entenc que s'hagi de referenciar quan és Israel, i no calgui referenciar quan diem que Rússia o Azerbaïtjan són dictadures. No penso jugar al joc de la premsa que consisteix a dir que Vladimir Putin és president i Netanyahu conservador. És coses són com són. El primer és un dictador i l'altre és d'extrema dreta.

Entenc el teu punt de vista i pot ser que tinguis raó en les teves apreciacions. No obstant, és important recordar que la Viquipèdia es basa en la política de neutralitat, i això implica que les afirmacions han d’estar sempre ben referenciades, independentment de quin sigui el país o la situació. És comprensible la frustració amb la manera com es presenten determinats temes als mitjans, però a la Viquipèdia hem de seguir les normes establertes per mantenir la imparcialitat i la credibilitat de la plataforma.

Es poden utilitzar en enllaços externs o no?

Resultats de la cerca de «"for 'External links' sections on Wikipedia"» - Wikidata

Per exemple, al d:Wikidata:Property proposal/Soccerbase team ID es diu que:

Planned use for 'External links' sections on Wikipedia

què en penses @Paucabot @Pere prlpz

Que no entenc què vols dir amb "utilitzar a enllaços externs" una propietat de Wikidata. Què vols fer exactament?

@Pere prlpz Per exemple,s'ha d'incloure el en enllaços externs o no?

No és el meu tema i no sé quins webs de futbol són els millors, però veig que la secció d'enllaços externs de Futbol Club Barcelona està excessivament carregada i s'hauria d'alleugerir. Si aquest enllaç és millor que els que hi ha ara, es poden treure tots els que hi ha, o gairebé tots, i deixar-hi aquest.

La política aplicable és Viquipèdia:Allò_que_la_Viquipèdia_no_és#La_Viquipèdia_no_és_un_directori.

D'acord amb en Pere.

.

Fa temps que el cercador intern que tenim noto que l'encerta molt poc (com el de Commons, que té un biaix gravíssim cap a mots en anglès). Però és que avui, quan provava de buscar plats que tinguin coco com a ingredient, les tres primeres pàgines de resultats em parlaven de coca i de plats de gastronomia catalana. Que està molt bé que en certa manera pugui estar programat per a prioritzar articles més visitats del nostre context cultural, però després quan he fet servir la cerca avançada amb les paraules coincidents "coco" i "plat", els resultats han estat igual de poc encertats.

Pateixo que, més enllà que la gent ens cerqui a Google (i que aquest faci la seva feina més enllà de prioritzar la nostra llengua), el nostre cercador intern sigui de tan mala qualitat que ens faci perdre visites i clics en molts articles. Algú té experiències similars en el tema? És quelcom que cregueu adient d'entrar com a tiquet a Phabricator?

D'acord amb la preocupació però diria que no és ben bé una deficiència del cercador, per molt que tot es pugui millorar.

No és el mateix buscar coco plat que "coco" "plat". La primera em treu coses com les coques i la segona articles on hi ha literalment les paraules plat i coco.

Per algun lloc hi ha d'haver les instruccions i la filosofia de tot plegat, però entenc que sense cometes intenta endevinar què vols buscar. Que la coca no sigui la femella del coco pot ser que porti l'algorisme a conclusions que no són les que esperes.

Et contradic: si a la cerca avançada, a la primera opció Aquestes paraules introdueixes "coco" i "plat" (sense cometes), te les converteix en opcions seleccionables (amb una creueta i dins d'una caixa) i quan prems el botó blau no genera cap millora de resultats respecte de la cerca bàsica. Mira't això.

És interessant perquè, com bé dius, en la cerca bàsica, si li forces les paraules amb cometes, et genera millors resultats que l'opció de la cerca avançada. Això de per si ja és preocupant i incomprensible. Siguem conscients que ni a un lector estàndard, ni tampoc a un viquipedista estàndard, se'ls acudirà que l'opció més fiable és introduir les paraules amb cometes a la cerca bàsica.

Un altre problema és que, si li dius de cercar «or», per exemple, la cerca no et mostrarà ni «l'or» ni «d'or» ni res que porti un apòstrof.

Si trobeu més exemples, crec que sí que mereix un tiquet de Phabricator.

També fora bo que sapigués distingir entre formes amb guionet i sense: Tel Aviv o Tel-Aviv.

Sí, però no per defecte. Quan volem corregir faltes va bé aquesta distinció, però als lectors que busquin informació relacionada amb Tel-Aviv val més que els surtin els dos resultats.

Hola tothom,

He posat en revisió l'article Globalització a Andorra.

Us animo a revisar-ho perquè considero, potser vaig errat, és un article cabdal per a entendre la història contemporània a Catalunya i Andorra.

Moltes gràcies.

He afegit d'entrada la plantilla FR perquè sobretot al principi hi ha moltes afirmacions no referenciades, i és important. Per la resta certament requereix una bona revisió, ja m'ho miraré.

Bon dia, voldria veure la llista completa i saber el nombre total d'articles de la categoria Tadjikistan, però dins de categoria, el botó de "totes les pàgines" no funciona. Suposo que hi ha alternatives per extreure la llista d'articles totals continguts a dins d'aquesta categoria oi? si em puguessiu donar un cop de mà? moltes gràcies

Et recomano https://petscan.wmcloud.org/

Hola! moltes gràcies!

Pel que dedueixo, si poso Depth 0 veig que em surten només els articles que estan sense subcategoria dins de la categoria tadjikistan. Si poso Depth 1, m'inclou els articles que si que tenen subcategories a dins de la categoria tadjikistan, etc. El que no acabo d'entendre és què passa quan poses un número més alt (4 o 5), perquè veig que comencen a aparèixer coses estranyes (em surten articles com Uzbekistan, Karakalpakstan) que ja no tenen relació directa.

No entenc tampoc la diferència entre "intersection" i "union" (em surt el mateix resultat així que suposo que no és gaire crític).

En tot cas, agraït, amb això ja em puc orientar força millor!

salut,

Com bé dius, si poses depth 0 veus els articles que són directament a la categoria, i si poses depth 1 veus també els que són a les subcategories de la categoria. Si poses depth 2 veus els que són a les subcategories de les subcategories de la categoria, i així successivament.

El problema que trobes ràpidament amb depths superiors és que hi ha una important facció de viquipedistes interessats en que les categories només serveixin en depth 0, de manera que el que que veiem mirant un article o mirant la pàgina d'una categoria tingui sentit, però que el contingut de les subcategories de les categories ja no tingui cap relació amb les categories superiors. O sigui, l'objectiu és impedir de totes totes que agafant la categoria Categoria:Tadjikistan amb un depth alt es pugui veure tots els articles relacionats amb el Tadjikistan.

Aquí la principal eina per impedir-ho la manera com està muntada la Categoria:Relacions internacionals del Tadjikistan i els seus continguts. Aquesta categoria i les seves subcategories contenen coses que no tenen a veure amb el Tadjikistan perquè s'hi han posat senceres categories d'organitzacions internacionals on és el Tadjikistan i en aquestes categories hi ha senceres les categories d'altres països, de manera que per exemple la :categoria:Russia és una subcategoria de la categoria Tadjikistan, i a partir d'aquí segueixen més despropòsits de manera que fins i tot les SS són una categoria de Tadjikistan.

Òbviament la solució seria que si les categories dels països estan a les categories de les organitzacions, a dins de les categories dels països hi hagi els articles però no les categories de les organitzacions, i mirar d'evitar que el que incloem en una categoria se'n vagi de l'abast de les categories superiors, que potser no es pot fer a tot arreu però es podria millorar respecte a la barbaritat que hi ha ara.

Moltes gràcies per les explicacions, Pere! Començo a entendre les limitacions de tot plegat... i les estranyes situacions a les que pot portar aquesta manera de fer. En fi, pel que jo tenia previst saber, els teus consells m'han anat molt bé! salut,

Bon dia,

Segons el Nomenclàtor Mundial de l'IEC, no hi ha dubte: de l'exònim en català de l'estat que en llengua pròpia (palauès) és Belau, li'n diem Palau.

Ara bé, seguint canvis com el de Xangai per Shanghai, Kíev per Kíiv (amb aprovació d'IEC i AVL) o el que es proposa més recentment de Turquia per Türkiye (encara sense cap suport acadèmic), em sorgeix el dubte sobre el cas de Palau, a raó del Viquiprojecte:Mes de l'Antàrtida i Oceania.

No tant pel títol de l'article sobre l'estat, sinó per altres que hem creat fa poc com Hospital Nacional de Belau o Museu Nacional de Belau. Les hauríem de reanomenar amb el terme "Palau", també? La cerca interna ens diu que també tenim desenes d'articles en què cal reanomenar un terme per un altre.

Ho dic perquè, d'una banda, per algú que no coneix gaire aquest estat, Belau i Palau són prou diferents perquè algú pensi que són territoris/illes/conceptes diferents, i de l'altra perquè sembla que partim d'una barreja de traduccions sense criteri clar, més segurament un cert respecte cap al nom en la llengua pròpia. Una mica el mateix cacau que tenir Centre Mèdic Jueu de Long Island, però alhora Hôpital européen Georges-Pompidou i Centro Hospitalar de São Tomé.

@Leptictidium, @Joan Gené, @Montxovs, @MrPotato1010, @Motxo98 i @Enric no sé si val la pena parlar d'establir criteris clars de quan sí i quan no.

Del tema de Palau, mentre que IEC/AVL no diguin el contrari, hem de seguir amb Palau, no crec que hi hagi controvèrsia. I els títols d'articles que facin servir Belau, els adaptaria a Palau també.

Del darrer punt, crec que hauríem de traduir els noms dels centres a Hospital Europeu GP i Centre Hospitalari ST. Com ja fem amb les universitats, per exemple. Tret, clar, que hi hagi un historial sòlid de referències en català que l'anomenin pel nom en llengua original (Palacio de la Moneda, Casa Rosada, King's College de Londres).

El cas de Turquia (i altres de similars, com Costa d'Ivori), jo els posaria en un altre sac, atès que són exònims molt arrelats en la llengua catalana i que el govern turc, ivorià o el que sigui no té cap mena de legitimitat moral, lingüística o legal per dictar com els catalanòfons ens hem de referir als seus països.

Casos com Kíiv i Shanghai, jo els posaria en un segon sac: exònims d'introducció relativament recent que han arribat al català no directament de la seva llengua nadiua, sinó a través d'una tercera llengua que sovint (tot i que no sempre) era una potència colonitzadora. En aquests casos, pot ser convenient «saltar-nos» la llengua intermediària. Per això, també, vam canviar Swazilàndia per Eswatini.

Tenint en compte que el Nomenclàtor, la GEC, etc. en diuen Palau, que la gran majoria de llengües en diuen Palau i que (pel poc que en conec) no sembla que sigui un tema sensible al mateix país, jo no em complicaria la vida i simplement deixaria Palau arreu.

Pel que fa als hospitals, clarament, traduir els noms d'edificis constituïts per conceptes genèrics tret que hi hagi un molt bon motiu per no fer-ho. Hospital Europeu Georges Pompidou i Centre Hospitalari de São Tomé.

D'acord amb el que dius.

Gràcies a tots per la vostra opinió. Reanomeno els articles en qüestió, doncs. Desconec si el llibre d'estil plasma això dels noms de les infraestructures com a defecte en català, però convindria fer-ho i matisar-hi que el "cas per cas" es debatrà a la discussió en cas que les referències siguin prou sòlides per a no seguir el procediment general.

Jo diria el contrari: mentre no hi hagi referències prou sòlides per dir que no hem de traduir, l'opció per defecte hauria de ser traduir. No tindria gaire sentit deixar un Hospital General de Vila-amunt o una Casa de la Cultura de Vila-baix sense traduir simplement perquè sigui un edifici que no ha rebut cobertura en fonts catalanòfones.

Sí, sí, estem dient el mateix. Regla general de traduir, excepte si hi ha casos claríssims segons la bibliografia per a no fer-ho.

En general ho interpreto igual, però per a casos com Hospital Nacional de Belau o Museu Nacional de Belau no ho tinc clar. Oficialment (o segons veig a Maps), en institucions veig que empren Belau (també Belau National Research Library...). De manera similar com fem a Museu Britànic, on hi afegim el nom [oficial] en anglès, ho posaria com a Palau al nom de l'article, però hi afegiria a la introducció el nom "oficial", on sí hi faria constar llavors Belau. És una manera de no canviar criteris i alhora ser fidels a la realitat.

@Quetz72 el que dius és el que he fet fa uns minuts a Museu Nacional de Palau i Hospital Nacional de Palau, amb el nom en anglès (que inclou Belau) just després de la negreta. El que és trist és que sigui impossible trobar els noms oficials en palauès; de moment no me n'he sortit.

M'estranyaria molt que tingués nom oficial en palauès, el web del govern sembla ben bé un web turístic, i només en anglès. Al capdavall és un estat i no ha de patir per la protecció i projecció de la seva llengua, que m'imagino que ja ho deuen fer portes endins, vist que canvien coses com el nom del país en les institucions públiques (que no organismes, del web del govern veig que els organismes que hi esmenta segueixen apareixent com a Palau).

Certament no n'he trobat cap nom oficial... Només que Koror, on es troba el museu (miuzium), és Oreor en palaués... La pàgina governamental o la del ministeri d'Educació en anglès. Ak morolung!