XII edició de la Mostra de València

La XII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 10 i el 18 d'octubre de 1991 a València.

XII edició de la Mostra de València

Marcello Mastroianni, homenatjat en aquesta edició
39° 27′ 58″ N, 0° 21′ 37″ O / 39.4661°N,0.3603°O / 39.4661; -0.3603
Tipus	edició d'un festival de cinema
Part de	Mostra de València
Interval de temps	10 - 18 octubre 1991
Data	1991
Número d'edició	12
←1990 1992 →
Localització	Palau de la Música de València (Comarca de València)
Estat	Espanya
Presentador	Diego Braguinsky Inka Martí
Direcció	Lluís Fernández
Conferit per	Casa de la Vila de València

Després de la victòria del Partido Popular a les eleccions municipals a l'ajuntament de València fou destituït tot l'equip directiu de la mostra i en fou nomenat director Lluís Fernández.^[1] José María Morera havia dimitit després que el regidor Vicent González Lizondo l'obligara a subtitular en castellà les pel·lícules que arribaven doblades en català.^[2]

Les projeccions es van fer a sales comercials d'Alacant, Castelló i València, mentre que es va desplegar una carpa a la Plaça de l'Ajuntament per a activitats paral·leles. Es van projectar un total de 118 pel·lícules, amb la particularitat que el 44 % no eren de països de la Mediterrània (26 dels Estats Units, 18 de la URSS, 4 britàniques i una neerlandesa): 13 a la secció oficial, 11 a la secció informativa, 11 a la secció especial, 17 de la retrospectiva de Bertrand Tavernier, 10 de la retrospectiva de Marcello Mastroianni, 8 de la retrospectiva de Jeanne Moreau, 14 del Cicle "Cine y Rock & Roll" (pel·lícules de 1965 a 1978, sobre Elvis Presley, The Platters, Grease, o Bill Haley and The Comets, presentada per Carlos Segarra), 11 sobre el Cinema Horror Gore (presentada per Alaska, 5 sobre Cinema i Drogodependència i 18 sobre el Cinema de la Perestroika. El cartell d'aquesta edició seria fet per Daniel Torres.^[3]

La gala d'obertura fou presentada al palau de la Música de València per Diego Braguinsky i Inka Martí, i s'hi va projectar, per motius polítics,^[2] El día que nací yo de Pedro Olea, qui hi va assistir amb Víctor Manuel (productor) i Isabel Pantoja (protagonista).^[4]

Així mateix, el mateix vicealcalde, Lizondo, va fer de traductor de l'estela invitada Catherine Deneuve, que entenia el castellà però no el parlava, i que va vore com l'edil no feia més que equivocar-se en el seu intent per traduir-la.^[5]

L'edició d'aquest any va estar marcada per la improvisació, el desordre, les absències i el rebuig gairebé unànime dels cercles culturals i cinematogràfics. Cap dels tres homenatjats (Mastroianni, Moreau i Tavernier) hi va voler anar. Cristina Marsillach, protagonista de Barocco de Claudio Sestieri, tampoc va assistir per la publicació d'unes fotos seves nua, ni Francesca Dellera per desavinences amb Marco Ferreri i la FIPRESCI es va retirar del jurat internacional.^[6]