XXIV Lliga Professional de Raspall

La partida inaugural, jugada divendres 24 de març en el Genovés, registrà bona afluència de públic però fon sabatera:^[6] els blaus (Pablo, Sanchis i Raül) guanyaren els dos primers jocs i els rojos (Moltó i Brisca) només tingueren opcions de guanyar el tercer, a partir del qual el marcador es precipità fins al 25 a 0 definitiu.^[7] La segona partida tingué lloc al sendemà, dissabte 25, a Bellreguard: el trio blau (Montaner, Canari i Dorín) guanyà la reballada i el primer joc des del dau, però en passar els rojos —Ricard, Josep i Miravalles— al traure, els tres jocs següents capgiraren el marcador a favor d'ells. Encara que l'espenta de Canari els supongué un joc més als blaus, el resultat final fon de 25 a 15 i els tres punts per a l'equip roig.^[8] Dilluns 27 a Xeraco, Sergio, Tonet i Ricardet guanyaren a Moncho, Coeter i Néstor en una partida dauera:^[9] el trio de Sergio, de roig, guanyà el primer joc al rest i mantingué eixe avantatge durant tota la partida fins al resultat de 25 per 15, gràcies al joc de Tonet IV.^[10]

L'últim equip en debutar —Ian, Roberto i Lorja, de blau— ho feu dimecres 29 a Guadassuar front a Pablo, Sanchis i Raül: els quatre primers jocs els guanyà l'equip que treia,^[11] però llavors el trio de Roberto anà creixent i, després de desmarcar-se quinze a deu amb un joc molt disputat, els rojos varen perdre de quinze.^[12] Divendres 31, els trios de Moncho i Montaner s'enfrontaren a Piles: el d'est últim, de blau, acompanyat per Canari i Dorín, s'apuntaren els dos primers jocs amb relativa facilitat gràcies al traure de Montaner, i encara que els rojos en guanyaren un altre (5 per 10), no reaccionaren fins al 15 per 5 en contra, quan Moncho ha entrat en la partida; amb 20 als 5 per als blaus, Dorín fallà dos pilotades clau per a sentenciar la vesprada i, de retruc, gràcies a Moncho i Néstor els rojos remuntaren fins a guanyar 25 per 20, amb la qual cosa es repartiren els tres punts en joc.^[13]

Dissabte 1 d'abril, els equips de Castelló i Barxeta s'enfrontaren a la Llosa de Ranes:^[14] la parella, de roig, guanyà la reballada i Moltó feu molts quinzes des del traure, i encara que els blaus tingueren val en els tres últims jocs, la partida fon per a Moltó i Brisca per 25 a 5.^[15] Al sendemà, els equips genovesí i alzireny s'enfrontaren a cals últims, amb el públic a favor dels raspallers locals i tot de cara:^[16] la reballada per als blaus, el traure per a Ian i les pilotades de Roberto i Lorja els feren guanyar els tres primers jocs seguits (15 per res); llavors el trio de roig —Sergio, Tonet i Ricardet— acurtà la diferència amb dos jocs seguits (10 per 15), però la igualada no pogué ser i els blaus sentencià la vesprada 10 a 25, amb la qual cosa es convertiren en els líders invictes de la segona roda.^[17]

Dimarts 4 a Oliva (Safor), el trio local (Pablo, Sanchis i Raul), de roig, guanyà al de Xeraco (Montaner, Canari i Dorín) 25 per 10:^[18] els rojos feren dos jocs consecutius (10 per res) i els blaus (10 a 10), i la igualtat entre ambdós equips es va mantindre en els dos jocs següents, en els quals tots tingueren val a favor però al remat els varen guanyar els rojos (20 per 10), que varen guanyar l'últim de manera clara.^[19] Divendres 7, els equips de Castelló i de Simat s'enfrontaren al trinquet del Genovés en una partida dauera en la qual no es va fer cap de joc des del rest, encara que hi hagueren oportunitats,^[20] per la qual cosa el resultat alternatiu de 25 a 20 a favor dels rojos (Ricard, Josep i Miravalles) els donà dos dels tres punts en joc, i l'altre per a Moncho, Coeter i Néstor.^[21]

Dissabte 8, Moltó i Sergio s'enfrontaren de nou a Bellreguard, escenari de la final del XXX Individual de Raspall que disputaren l'any anterior: Sergio i companyia (de blau) guanyaren el primer joc del dau estannt, però Moltó i el seu mitger igualaren a 10 i s'avançaren a 15 per 10 al rest; igualats a 15, el joc següent fon el més decisiu de la partida,^[22] ja que demostrà els poders de la parella i acabà d'afonar al trio genovesí, que no pogué evitar el 25 per 15 final.^[23]

Dilluns 10 a Xeraco, l'equip local, que fins llavors només havia fet un punt, n'aconseguí tres més en guanyar el trio d'Alzira —líder invicte encara— 25 per 10: Montaner, Canari i Dorín, de roig, feren valdre la familiaritat amb la canxa xeraquera per a desmarcar-se del 10 a 10 inicial i fer la seua millor partida en la Lliga;^[24] no obstant això, la classificació del trio de Xeraco encara dependria d'altres factors i, a més, Montaner acabà la partida amb molèsties en la cama esquerra.^[25] Així, el trio d'Oliva (Pablo, Sanchis i Raul) passà a encapçalar la classificació i, dos dies més tard, refermà el seu lideratge en guanyar el trio de Castelló a Guadassuar: Ricard, Josep i Miravalles, de blau, entraren tard al joc, quan el trio de roig estava a punt de fer-los partida sabatera (20 per res), però el castelloner encara aconseguí espentar i fer dos jocs (20 per 10) i tingué val per a fer un altre joc, que al remat guanyaren els rojos.^[26]

Divendres 14 al trinquet Ciscar, la parella de Barxeta guanyà el trio de Simat i, per tant, empatà en punts amb el trio d'Oliva en la classificació:^[27] igualats a 15, els blaus (Moncho, Coeter i Néstor) tingueren l'oportunitat d'aplegar a 20 i passar al traure, però foren els rojos (Moltó i Brisca) els que sentenciaren la partida amb els dos últims jocs.^[28] Al sendemà, a Pelayo, el resultat de 25 per 10 favorable a Sergio, Tonet IV i Ricardet sentencià els seus oponents (Montaner, Canari, Dorín) amb poques possibilitats de passar a semifinals, mentre el trio del Genovés pujava fins a la quarta posició:^[29] la partida començà igualada amb dos jocs alternatius del dau, però a partir del 15 per 10 els blaus es feren amb la partida, gràcies al joc a l'aire de Sergio.^[30]

La partida de dimarts 18 a Oliva estigué molt igualada, i encara que els rojos (Ricard, Josep, Miravalles) tingueren molts vals a favor, els blaus (Ian, Roberto i Lorja) resolgueren millor i els guanyaren 25 per 10: el resultat aüssà l'equip d'Alzira, afonà el de Castelló i, de retruc, desqualificà definitivament l'equip de Xeraco, sense opcions de classificació i amb una partida per jugar.^[31] En la següent, disputada dissabte 22 a Bellreguard, Pablo, Sanchis i Raül guanyaren en partida sabatera el passe matemàtic a semifinals i eliminaren els seus oponents, Moncho, Alberto —en substitució de Coeter II, lesionat— i Néstor: encara que ambdós equips començaren en igualdat, l'absència del Coeter es feu notar i els blaus no pogueren plantar cara a la compenetració dels rojos.^[32]

Dilluns 24, els equips de Castelló i el Genovés es jugaren la classificació al trinquet Batiste: el trio local (Ricard, Josep i Miravalles), de roig, necessitava guanyar els visitants (Sergio, Tonet i Ricardet) a casa i esperar que perderen la següent partida, però els blaus es varen classificar 25 per 15.^[33] Els rojos marcaren primer al dau, però els tres jocs següents foren blaus (15 per 5), i a punt estigueren de fer-ne un altre, però els castelloners reaccionaren amb un altre joc del dau abans de ser eliminats 25 per 15.^[34] Dimecres 26 a Castelló de Rugat, Coeter tornà a ser baixa en l'última partida del seu equip, contra el d'Ian, Roberto i Lorja:^[35] l'equip de Simat, de roig i amb Alberto de mitger, tingué val en el segon joc, però no aconseguí fer-ne cap; al remat, la feren sabatera i l'equip d'Alzira empatà a dotze punts amb els d'Oliva i Barxeta.^[36]

Feta la classificació, casualment les dos últimes partides enfrontaren als quatre equips finalistes, amb les quatre primeres posicions de la taula encara en joc.^[37] La primera, disputada dissabte 29 a la Llosa, enfrontava els primers classificats (Oliva) amb els quarts (El Genovés):^[38] els tres primers jocs es guanyaren alternativament del traure (5 per 10 a favor dels blaus), però a partir del quart, molt disputat (5 per 15), els blaus dominaren clarament l'enfrontament, amb Tonet en bona forma; Pablo, per contra, no jugà com acostuma i el seu equip, de roig, perdé 5 a 25, un resultat que feu empatar a punts tots els finalistes fins al desenllaç de l'última partida.^[39] Jugada al sendemà a Dénia entre els equips de Barxeta i d'Alzira, el trio blau mamprengué fort i feu tres jocs consecutius; encara que Briscà rebé una pilotada en la monyica, ell i Moltó reviscolaren fins a igualar a 20, però Ian feu l'últim joc net al traure. El resultat, ajustat, comportà la repartició dels tres punts i la pujada d'ambdós equips fins als dos primers llocs de la taula, amb la qual cosa no es tornarien a enfrontar en semifinals.^[40]

El sorteig dels trinquets per a les semifinals es feu dimarts 2 de maig a l'antiga seu de Bancaixa, ja que la seua successora Bankia patrocinà les últimes partides de la Lliga de Raspall, com també les de la d'escala i corda: els onze raspallers classificats acudiren a l'acte, en el qual quedaren configurades ambdós semifinals per a goig dels equips del Genovés i d'Alzira, que trobaren favorables els trinquets que els havien tocat.^[41]

La primera, divendres 5 de maig, la disputaren Moltó i Brisca contra Sergio, Tonet i Ricardet al trinquet del Genovés, on la parella havia perdut en sabatera al principi de la fase regular i el trio jugava de blau com a equip local: la reballada afavorí els rojos, que feren el primer joc al dau, però els tres següents foren per als blaus (5 per 15); a partir d'eixe moment el trio decaigué i perdé els tres jocs següents, el segon dels quals net,^[42] abans de poder-ne fer un altre per a igualar a 20, però en passar Moltó al dau, la seua treta fon definitòria per a guanyar l'últim joc i el pas a la final.^[43]

L'altre parcial es jugà l'endemà, dissabte 6, a la Llosa: el trio roig de Pablo, Sanchis i Raül començà al dau amb força i els blaus Ian, Roberto i Lorja encara gelats, varen perdre el primer joc, però els dos equips marcaren alternativament fins al 15 per 10; llavors els rojos, esperonats per Sanchis, trencaren el dau d'Alzira i guanyaren els dos últims jocs i la partida amb un clar 25 per 10.^[44] Els altres finalistes, Moltó i Brisca, assistiren com a públic i es varen fotografiar en acabant amb llurs oponents per a les finals.^[45]

Les entrades anticipades per a la primera final, a huit euros en les galeries i deu en l'escala, es vendran el dimecres de la mateixa setmana al Genovés i Barxeta, i dijous i divendres al trinquet de Bellreguard durant les partides setmanals; les localitats per a les altres dos finals costaran deu o dotze euros segons el lloc del trinquet.^[46] La final es presentà eixe dimecres a la Diputació de València, amb la presència de les autoritats i dels cinc raspallers finalistes: tots varen apuntar que no es repetiria el resultat de la primera partida, sabatera, que les forces estaven igualades i que oferirien un bon espectacle; ambdós equips coincidiren en l'estratègia d'intentar anul·lar el mitger contrari.^[47] Arribat diumenge de matí a Bellreguard, la parella jugà de roig i amb les travesses a favor, malgrat el resultat sabater en la primera jornada de lliga contra el mateix trio: no obstant això, la reballada afavorí els blaus, els quals feren el primer joc net del dau, capgiraren la postura i mantingueren l'avantatge fins al 10 per 15, amb tres vals a favor per al 20, però foren els rojos els que igualaren, trencaren el dau i guanyaren la partida 25 per 15.^[48]

El campionat acabà en la segona final, disputada una setmana més tard, diumenge 21 a Oliva: els rojos, Moltó i Brisca, guanyaren la reballada i eixiren al traure, però els blaus els feu el primer joc net; els rojos reaccionaren amb igualada del rest i, amb molta oposició del trio, el primer joc del dau (10 per 5). Malgrat la bona defensa de Pablo, Sanchis i Raül, la parella tingué millor sort en la consecució del quinze i aprofità la indefinició del trio per a avançar-los 20 a 5, en passar al dau, els blaus encara feren un altre joc, però Brisca i Moltó no els en deixaren fer més i tancaren la partida 25 a 10.^[49]