Xatrac becllarg

ocell de la família dels estèrnids

El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears,[1] és un ocell de la família dels estèrnids.

Infotaula d'ésser viuXatrac becllarg
Thalasseus sandvicensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura1 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22694591 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereThalasseus
EspècieThalasseus sandvicensis Modifica el valor a Wikidata
(Latham, 1787)
Nomenclatura
Sinònims
Sterna sandvicensis
ProtònimSterna sandvicensis Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica del xatrac becllarg: groc (àrea de cria), verd (poblacions sedentàries) i taronja (àrea d'hivernada).
Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007).
Colònia de xatracs becllargs.

Noms populars

A les Balears rep els noms de aronella/nonella/donella de mar, nonella de prat, colomet des senyor.[2]

Morfologia

  • Fa 41 cm de llargària i 85-97 cm d'envergadura alar.
  • Plomatge blanc o gris clar i capell negre.
  • Té un curt plomall que se li aixeca en situacions d'alerta.
  • Bec llarg i negre amb la punta groga.
  • Les potes són curtes i de color negre.
  • La cua és menys forcada que en altres xatracs.

Subespècies

  • Thalasseus sandvicensis sandvicensis. Costes atlàntiques i mediterranies del Vell Món.
  • Thalasseus sandvicensis acuflavidus. Costa atlàntica nord-americana fins al Carib sud.
  • Thalasseus sandvicensis eurygnathus. Nord i Est de Sud-amèrica.

Les dues subespècies americanes formarien una espècie diferent (Thalasseus acuflavidus) segons alguns autors [3]

Reproducció

Als Països Catalans es reprodueix regularment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València.[1]

Mascle i femella trien illetes a les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi el nial. La posta té lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el sòl sorrenc, on existeixi vegetació, i en el qual la femella diposita d'1 a 3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins després de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La nidificació la fan en colònies mixtes juntament amb altres làrids i estèrnids.[4]

Distribució geogràfica

Habita les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'Àfrica. A la resta dels Països Catalans és un migrador més o menys freqüent per totes les costes, i pot tenir presència accidental a l'interior.[1]

Costums

És una espècie d'ocell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps, perquè si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.[5]

Als Països Catalans pot ésser observat durant tot l'any, però amb més freqüència a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral.

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica