Xoc osmòtic
El xoc osmòtic o estrès osmòtic és un canvi sobtat en la concentració de soluts al voltant de la cèl·lula que causa un canvi ràpid en el moviment de l'aigua a través de la membrana cel·lular. Sota condicions d'alta concentració ja sia de sals, substrats o qualsevol solut en el sobrenadant, l'aigua surt fora de la cèl·lula per osmosi. Això també inhibeix el transport de substrats i cofactors dins la cèl·lula i per tant estressa la cèl·lula. Alternativament a baixes concentracions de soluts l'aigua entra a la cèl·lula en grans quantitats causant que s'infli i pugui esclatar o experimentar l'apoptosi.[1]
Tots els organismes tenen mecanismes per respondre al xoc osmòtic, amb sensor i xarxes de transducció de senyal que proporcionen a la cèl·lula informació sobre l'osmolaritat dels seus voltants,[2] aquests senyals activen respostes per fer front a aquestes condicions extremes.[3] Malgrat que els organismes unicel·lulars són més vulnerables al xoc osmòtic, sles cèl·lules d'animals més grossos poden patir xoc osmòtic sota determinades condicions.[4]
El calci actua com un dels principals reguladors del xoc osmòtic. Els nivells de calci intracel·lulars s'eleven durant l'estrès hipoosmòtic i hiperosmòtic. Durant l'estrès hiperosmòtic l'albúmina enllaça el calci.