G.726 és un estàndard de còdec de veu ITU-T ADPCM que cobreix la transmissió de veu a velocitats de 16, 24, 32 i 40 kbit /s. Es va introduir per substituir ambdós G.721, que cobrien ADPCM a 32 kbit/s, i G.723, que descrivia ADPCM per a 24 i 40 kbit/s. G.726 també va introduir un nou 16 velocitat kbit/s. Les quatre velocitats de bits associades amb G.726 sovint es refereixen a la mida de bits d'una mostra, que són de 2, 3, 4 i 5 bits respectivament. El còdec de banda ampla corresponent basat en la mateixa tecnologia és G.722.[1]
El mode més utilitzat és el 32 kbit/s, que duplica la capacitat de xarxa utilitzable utilitzant la meitat de la velocitat de G.711. S'utilitza principalment als troncs internacionals de la xarxa telefònica i és el còdec estàndard utilitzat en els sistemes de telefonia sense fil DECT. L'aplicació principal dels canals de 24 i 16 kbit/s és per als canals de sobrecàrrega que transporten veu en equips de multiplicació de circuits digitals (DCME). L'aplicació principal dels canals de 40 kbit/s és transportar senyals de mòdem de dades en DCME, especialment per a mòdems que funcionen a més de 4800 bit/s.[2]
G.721 es va introduir el 1984, mentre que G.723 es va introduir el 1988. Es van plegar en G.726 l'any 1990.
G.727 es va introduir al mateix temps que G.726 i inclou les mateixes taxes de bits, però està optimitzat per a l'entorn d'equips múltiple de circuits de paquets (PCME). Això s'aconsegueix incorporant un quantificador de 2 bits a un quantificador de 3 bits i el mateix per als modes superiors. Això permet eliminar el bit menys significatiu del flux de bits sense efectes adversos en el senyal de veu.[3]