Cotxinilla de la figuera de moro
La cotxinilla de la figuera de moro[1] (Dactylopius coccus) és una espècie d'hemípter esternorrinc de la família Dactylopiidae. Són cotxinilles que viuen sobre els nopals (cactus del gènere Opuntia) i s'alimenten xuclant-los la saba. D'ells s'extreu un pigment molt apreciat conegut com carmí. Són originaris d'Amèrica del Sud i Mèxic.
Dactylopius coccus  | |
|---|---|
 Femella (esquerra) i mascle (dreta) | |
| Dades | |
| Font de | Carmí i cotxinilla |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hemiptera |
| Subordre | Sternorrhyncha |
| Superfamília | Coccoidea |
| Família | Dactylopiidae |
| Gènere | Dactylopius |
| Espècie | Dactylopius coccus Costa, 1835 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Característiques
Les cotxinilles del nopal són insectes de cos tou. La femella fa uns 5 mm de llarg i forma colònies, és sèssil i no es belluga quan s'alimenta. Penetra a la planta amb la seva boca en punxa i s'alimenta de saba. Després d'acoblar-se amb el mascle neix una nimfa molt petita. Les nimfes secreten una substància cerosa que les protegeix de la pluja i la calor per això semblen blanques o grises. Després produeixen un pigment vermell a base d'àcid carmínic que les protegeix dels depredadors. Els mascles adults són alats i molt petits en comparació de les femelles; només viuen el temps just per fertilitzar les femelles i són rars de veure. En l'estat de nimfa les cotxinilles es dispersen i passen d'un cactus a l'altre on faran una nova generació. El cicle complet triga tres mesos.
El carmí
El colorant d'aquestes pasteretes es va produir a Amèrica Central ja en temps precolombins i del segle xvi en endavant ha estat un important producte d'exportació. Amb l'arribada dels colorants sintètics durant el segle xix la producció del carmí va disminuir, però va tornar a ser popular amb la quimiofòbia del segle xx,[2] amb Perú essent el major exportador. Hi ha altres espècies dins del gènere Dactylopius que són difícils de distingir i que també produeixen carmí.
Es pot cultivar la cotxinilla sobre la majoria de les 200 espècies del gènere de les figueres de pala (Opuntia) però els millors resultats són sobre les figueres de moro (Opuntia ficus-indica).[3]
Referències
Bibliografia
- Baskes, Jeremy. Indians, Merchants and Markets: A Reinterpretation of the Repartimiento and Spanish-Indian Economic Relations in Colonial Oaxaca, 1750–1821. Stanford: Stanford University Press, 2000. ISBN 0804735123.
- Donkin, R. A. «Spanish Red: An Ethnogeographical Study of Cochineal and the Opuntia Cactus». Transactions of the American Philosophical Society, 67, 5, 1977, pàg. 1–84. DOI: 10.2307/1006195.
- Eiland, Murray L., Jr.; Eiland, Murray L., III. Oriental Carpets. Boston: Little, Brown and Company, 1998. ISBN 0821225480.
- Greenfield, Amy Butler. A Perfect Red: Empire, Espionage, and the Quest for the Color of Desire. Nova York: Harper Collins Press, 2005. ISBN 0060522763.
- Hamnett, Brian. Politics and Trade in Southern Mexico, 1750–1821. Cambridge: Cambridge University Press, 1971. ISBN 0521078601.
- McCreary, David. Rural Guatemala 1760–1940. Stanford: Stanford University Press, 1996. ISBN 0804727929.
Enllaços externs
- Dr J. B. Greig. «Cochineal extract, carmine, and carminic acid». WHO food additive series 46. [Consulta: 2 juny 2007].
- Harvey Wickes Felter, M.D., and John Uri Lloyd, Phr. M., Ph. D., 1898. «Coccus (U.S.P.)—Cochineal». King's American Dispensatory. [Consulta: 14 juliol 2005].
- Direction of the Council of the Pharmaceutical Society of Great Britain, 1911. «Coccus, B.P.». The British Pharmaceutical Codex. [Consulta: 14 juliol 2005].
- Lucius E. Sayre, B.S. Ph. M., 1917. «Coccus.—Cochineal». A Manual of Organic Materia Medica and Pharmacognosy. [Consulta: 14 juliol 2005].
- Jane Zhang, 2006. «Is There a Bug in Your Juice? New Food Labels Might Say». The Wall street Journal.