Noeuva Ortografia Lombarda

LombardQuest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Noeuva Ortografia Lombarda (NOL, anca Noeuva Grafia Lombarda) a l'è una grafia derivada de la tradizzion grafega de diverse variant lombarde e pensada per la totalità de la lengua lombarda.

Storia

La NOL la nass del lavorà di studios de la lengua lombarda, compagn del Peder Cociancich e del Jacopo Dovico, con l'obietiv de trovà una grafia che, in del respet de la tradizzion e de la specialità di vari dialet, la fonziona ben per el lombard. El lavorà l'è scominciad a fevrer del 2020 e l'è fornid in del otober del istess agn, ma l'era fondad in su 'n lavorà pussee longh del Cociancich de evoluzzion del modell classegh lombard, sgiamò vist in del Dylan lombard del 2016.

Carateristeghe

La NOL la nass 'me grafia polinomica, o ben con la possibilità de scriver in de la istessa manera per tucc, cont el fin specifegh de ciapà dent tute i variant locai, e a l'istess temp de tegnì e mostrà i diferenze locai. Quell ultim pont chì l'è otegnud grazzia a una gran flessibilità de la grafia: defad, l'è possibil scriver in d'una manera pussee standard o local a segonda de la necessità de la persona che la dopera.

I scerne ortografeghe inn stade ciapade in bas ai proposte ortografeghe passade e ai grafie locai del lombard, cont el tentativ de fài pussee coerente in tra de lore e de slontanàss minga trop di grafie tradizzionai.

Scerne ortografeghe

Per savenn pussee, varda l'articol Noeuva Ortografia Lombarda in sul Wikizzionari in lengua lombarda.

Scerne standard

GrafemaFonologiaEsempi
a/a/[1]articioch
b/b/[2]basell
c/t͡ʃ/ denanz de e, i
/k/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant
ciciarada
can
ch/k/ denanz de e, i e in fin de parollachichera
cc/t͡ʃ/ in fin de parollatucc
d/d/[2][3]dent
e/e/, /ɛ/[4]temp
f/f/[5][6]fioeul
g/d͡ʒ/ denanz de e, i
/g/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant
gesa
magon
gh/g/ denanz de e, i e in fin de parolla[2]ghell
gg/d͡ʒ/ in fin de parolla[2][7]oeugg
gn/ɲ/tegnì
hgh'hoo
i/i/[8]
/j/ dopo de consonant, prima de vocal
∅ in tra sc, sg, s'c, s'g, g, c e vocal
intregh
aria
ciamà
j/j/, /ʎ/ semper intravocalega[9]tajà
l/l/, /r/[10] (vocal prima longa in d'una quai varietà)lassà
ll/l/ (vocal prima curta in d'una quai varietà)balla
m/m/mur
n/n/[11][12][13]nigola
nn/n/ - in fin de parolla troncadann
o/o/, /ɔ/, /u/tosa
oeu/ø/, /œ/poeu
p/p/[14]pas
q/k/ denanz de u + vocalquatà
r/r/[10][15] (vocal prima longa in d'una quai varietà)fera
rr/r/ (vocal prima curta in d'una quai varietà)carr
s/s/ al principi de parolla[6][16]
/z/ intravocalega o in fin de parolla[6]
setàss
nas
ss/s/fuss
sc/ʃ/, /s/, /t͡ʃ/ denanz de e, i [6]scernì
s'c/ʃt͡ʃ/mes'c
sg/d͡ʒ/, /z/, /ʒ/ denanz de e, isgiornada
s'g/ʃd͡ʒ/s'giafon
t/t/tollin
u/y/
/w/ dopo de <q> e in tra vocal e consonant
cuna
aqua | Europa
v/v/[2][17]vun
z/t͡s/, /s/ al principi de parolla o dopo de consonant[6]
/d͡z/, /z/ intravocalega o in fin de parolla[6]
zuca
ghez
zz/t͡s/, /s/[6][18]mazzà

Derivazzion

In di parolle derivade se cerca de tegnì la forma de la radis de la parolla de partenza (vegg > veggia, ann > anniversari, carr > carretin, ...), foeura che in d'un quai cas de fenomen de vocalism (oeugg > oggiada).

Composizzion

Per le parolle composte se dovra el tratin in tra i do parolle che fann su el compost (mazza-pioeugg).

Verb

Infinit

coniugazzion
desinenza-er
parnonzia[a(r)][ɛ(r)], [e(:)(r)], [i(r)], [Ø][Ø], [er][i(r)]

Gh'è di verb che i gh'hann una desinenza iregolara a l’infinit che i vann mìa 'dree ai regole chì de sora (es: prodù, toeu, …).

I verb a l'infinit de la 1°, 2° e 4° coniugazzion dovrad cont un enclitich i tegnen l'acent grafegh, inscambi a la 3° perden la -r. Anca i verb con desinenza iregolar a l'infinit i tegnen la istessa desinenza (e in cas anca l'acent grafegh).

coniugazzioniregolar
esempicompràllvedéllscrivelsentìllprodùll, toeull, ...

Participi

El sufissi del participi l'è fiss a livell ortografegh:

coniugazzion
desinenza-ad-ud-ud/-id-ud/-id
parnonzia[a(:)], [at], [ad][y(:)], [yt], [yd][y(:)], [yt], [yd] / [i(:)], [it], [id][y(:)], [yt], [yd] / [i(:)], [it], [id]
esempiparladvedudscrivud/idsentud/id

Per i verb de domà una sillaba de la prima coniugazzion e del verb vesser e andà gh'è la possibilità de do sortide:

forme1° forma2° forma
desinenza-ad-ait
parnonzia[a:], [at], [ad][ai(t)]
esempistadstait

Imperativ

I forme de l'imperativ monosillabegh a la segonda persona singolara se scriven semper con l'acent grafegh (esempi: fà, dà, stà, scrìv, bév, ...).

Note

Bibliografia

  • Birra, A. (2022). Il dialetto ticinese nella comunicazione mediata dal computer. Analisi di un corpus (Tesi magistral, Università de Ginevra)

Ligam de foeura

Vos corelad