Noblesa
La noblesa[1] es un estat ereditari tradicional qu'existís uèi dins fòrça païses (subretot las monarquias actualas o anterioras). Lo tèrme se referiá en primièr a las familhas o personas «conegudas» o «notablas» (en latin nobilis significa «conegut, celèbre»). Lo concepte de nobilitas s'aplicava en primièr a las familhas conegudas per son ancianetat. Mai tard, lo tèrme s'apliquèt a la classa sociala pus auta (aprèp de la monarquia) de las societats premodèrnas. Sovent las familhas nòblas dispausavan del poder militar e economic.
A l'època actuala la majoritat dels títols nobiliaris son desconnectats dels poders de l'estat, mas demòran coma una forma de distincion del linhatge.
En França la noblesa feudala foguèt abolida a la Revolucion, tornèt jos forma de distincions ereditàrias al Primièr Empèri, puèi encara suprimida del drech positiu amb la IIIa Republica. Uèi portar de titres de noblesa es admés a títol onorific, sus la basa del decrèt del 24 de genièr de 1852 [2]. Los nòbles an una vida sociala rica dins la tòca de favorizar lors malhums de sociabilitat e d'ajuda e d'associacions lor son dubèrtas exclusivament coma entre autras en França l'ANF (Associacion d'entrajuda de la noblesa francesa).
En Espanha lo monarca contunha d'autrejar, dins qualques cases, de títols nobiliaris coma títol personal o eretables. [3]