Pier Paolo Pasolini

Pier Paolo Pasolini (en Pieri Pauli Pasolini dins la siá lenga mairala e de creacion poetica, la siá merilenghe furlana, nascut a Bolonha, Itàlia, lo 5 de març de 1922, mòrt assassinat sus una plaja d'Ostia, ran Roma, lo 2 de novembre de 1975) es un escrivan remirable (romancièr, poèta, ensagista, traductor multilingüe), intellectual, lingüista, critic, jornalista mas subretot un òme de cinèma, un cineasta (realizator, scenarista, actor) màger de l'istòria vertadièra del VIIen Art, artista total del sègle XX, friolan, italian, e de verai universal.

Pier Paolo Pasolini Pieri Pauli Pasolini
Retrach d'en Pier Paolo Pasolini per en Graziano Origa - 1976
Retrach d'en Pier Paolo Pasolini per en Graziano Origa - 1976
Naissença	5 de març de 1922
N. a
Decès	2 de novembre de 1975
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a

Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nacionalitat	Itàlia
Profession(s)	Cineasta Jornalista Escrivan
Filmes notables	Accattone Mamma Roma L'Evangèli segon Matieu Aucelasses e aucelons Edip rei Teorèma Nauc Medèa Lo Decameron Los Contes de Canterbury Las mila e una nuèches Salò o los 120 jorns de Sodòma
Sit web	Centre d'estudis en PPP a Casarsa Friol
Recompensa(s)	Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1962 per Mamma Roma Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1964 per L'Evangèli segon Matieu Prèmi OCIC a la Mòstra de Venècia 1964 per L'Evangèli segon Matieu Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1967 per Edip re Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1968 per Teorèma Os d'argent del melhor filme a la Berlinale 1971 per Lo Decameron Os d'argent del melhor filme a la Berlinale 1972 per Los Contes de Canterbury...

L'òbra siá, portada per una immensa cultura universala e la coneissença de mantuna lenga, multipla e variada, polifacetica que non sai (per emplegar un tèrme eissit d'al castelhan amor de çò se ne designar d'òbras inclassificablas e diversificadas, gigantalas aital), se questionegèt la societat italiana mas tot parièr l'europèa e quitament l' occidentala tota, sul ròtle e la plaça de l'intellectual, autoreivindicat e autoproclamat marxista, comunista, omosexual e crestian, fòra glèisas e capèlas de tota mena, de tot escantilh.La siá plaça subre l'empont cultural planetari de las annadas 1960 & 1970 es immensa e gaireben illimitada.

Trobador màger de lenga friolana ( La gnove zoventût 1941 - 1974), ne cita en Pèire Vidal, lo trobador mondin, en exèrg de l'òbra siá tota furlana:

Ab l'alen tir vas me l'aire.
Qu'eu sent venir de Proensa:
Tot quant es de lai m'agensa.

Grand coneissedor de la literatura nòstra d'a l'Edat d'Aur del Trobar, e tan nòstra que la nos panèron, usurpèron, n'acostumava el de signar molta correspondéncia siá amb las paraulas Ab joi.

Escrivan de lenga italiana totun, romancièr bèl primièr (Ragazzi di vita, Una vita violenta e ca), cineasta ancorat e plond dintre la siá cultura immensa, classica, medievala e renaissentista mas tanben contemporanèa que non sai ( Accattone - Mamma Roma - Il Vangelo secondo Matteo - Uccellacci e uccellini - Edipo re - Teorema - Medea - Il Decameron e ca), tot parièr se questionegèt el e interpellèt lo cinèma e la societat subre las lors plaças respectivas dins l'anament cultural del mond, cultural òc-ben-òc mas tanben ideologic, istoric e uman, en tot se n' encaminar en per las milanta dralhas e dralhòls de la pus divèrsa umanitat.

La siá fin tragica, crusèla e brutala, mas saique encara misteriosa assatz, el l' omosexual (mas grand aimador e respiechós de la femna, de las femnas, tota femna amai totas femnas, de totas tracas e originas o condicions...), ne foguèt coma lo sagèl de la malastrada (... aquela commare secca, aquela faramauca, del sieu scenari qu'en Bernardo Bertolucci realizèt coma primièr filme en 1962...), estampat e prigond dintre la siá carn d'òme uman, la carn viva e matrassada de la siá umanitat.

E tan fort e tan fonsala n'es que se ne ten de cridada, uèi encara entrò a... que non n'acabarà jamai

Citacions

... alc di umàn al è finít... (Poesias a Casarsa, 1942...)
- ... i torni, passànt sui puns sdrumàs, coma un australiàn... (ibid)
  - ... a cercare fratelli che non sono più! (trach d'al sieu Mamma Roma e autocitat dins La Ricotta, filme cort, 1963)...

La Vida

l'Escrivan

l'Òbra literària

los Caps d'òbra

Citacions

- Çò de melhor de la vida es çò passat, çò present, çò futur.
Los problèmas se resòlvon pas cap, que se vívon.
La passion obten pas jamai lo perdon.
Los bens superflus réndon superflua la vida
Una religion marrida es encara una religion.
La glèisa pòt èsser sonque reaccionària, ne pòt èsser sonque d'al band del poder: se ne pòt sonqu'acceptar las règlas arbitràrias e formalas de la convivéncia.
Los dreches civils son en substància los dreches dels autres.
Cal èsser fòrça fòrt per aimar la soletat.
La vertat es pas cap dins un sol sòmi mas dins un santfum de sòmis.
Lo succès es pas res.Lo succès es l'autra fàcia de la persecucion.E puèi lo succès es sempre quicòm de marrit per un òme.
Sonque dins la tradicion es lo mieu amor.
Puèi que lo cinèma es pas sonqu'una experiéncia linguistica mai, quitament coma experiéncia lingüistica, es una experiéncia filosofica.
Al teatre, la paraula es doblament glorificada: es escricha coma dins las paginas d'Omèr mas es tanben prononciada, coma doas personas al trabalh: que i a pas res mai polit.
Sonque l'aimar, sonque lo conéisser comptan, non pas cap l'aver aimar, pas cap l'aver conegut.
Ieu soi negre d'amor, ni drollet ni rossinhòl, tot entièr coma una flor, e desir sens pas cap desir. ^[1]
Ieu te recòrdi, Narcís, aviás la color del sera, quand las campanas classejan a mòrt. ^[2]
Soi traumatizat per la legalizacion de l'avòrtament per que la me consideri, coma fòrça, aital una legalizacion de l'omicidi.Dins los sòmis e dins lo compòrtament quotidian - causa comuna a totes los umans - vivi ieu la miá vida prenatala, la miá vida benaürosa dins las aigas mairalas: qu'o me sabi que lai n'èri ieu existent.
La libertat sexuala, s'es necessària a la creacion? Òc.Non.O benlèu òc.Non,non,que nani de segur mas... òc.N'es ges melhor non pas.O si, òc? Ai, incontinéncia meravilhosa! (Ai, meravilhosa castetat!) ^[3]
Uèi la libertat sexuala de la majoritat es una convencion, una obligacion, un dever social, una ànsia sociala, una caracteristica d'impossible renonciar de la qualitat de vida del consumidor. ^[4]
Lo que s'escandaliza es sempre banal mas n'ajusti qu'es sempre mal informat atanben.
La mòrt non es pas cap de poder pus ges comunicar mas non pus ges èsser comprés.
Lo coratge intellectual de la vertat e la practica politica son doas causas d'impossible conciliar en Itàlia.
Çò que sòbra originenc de l'obrièr es çò qu'es pas cap verbal: per exemple lo sieu fisic, la siá votz, lo sieu còs.Lo còs: aquí una tèrra pas encara colonizada pel poder.
M'aimi la vida d'un biais feron, desesperançat.E me cresi qu'aquesta feresa, aquesta desesperança me portaràn a la fin.M'aimi lo solelh, l'erbam, la joventut.L'amor per la vida ne venguèt per ieu un vici mai medical que non pas la cocaïna. Ieu me devòri la miá existéncia amb un insadolable apetís.Cossí tot aquò finirà? O me dessabi del tot.
- Ieu ne soi fòrça plan dins lo mond, lo me trobi meravilhós, me ne sentissi estacat a la vida, coma un gat.Es la societat borgesa que m'agrada pas cap.Es la degeneracion de la vida del mond.Hitler es estat lo produch tipic de la pichòta borgesiá. Tot parièr l'Estalin es un produch pichon borgés.Ieu soi per la morala contra lo moralisme borgés.Quina es la diferéncia? Lo moralista li ne ditz de non als autres, l'òme moral o se ditz sonqu'a se-meteis.

l'Òbra cinematografica

los Caps d'òbra

Accattone 1961

veire l'article Accattone

Mamma Roma 1962

veire l'article Mamma Roma

L'Evangèli segon Matieu 1964

veire l'article L'Evangèli segon Matieu

Aucelasses e aucelons 1967

veire l'article Aucelasses e aucelons

Edip rei 1967

veire l'article Edip rei

Teorèma 1968

veire l'article Teorèma

Nauc 1969

veire l'article Nauc

Medèa 1969

veire l'article Medèa

Lo Decameron 1971

veire l'article Lo Decameron

Los Contes de Canterbury 1972

veire l'article Los Contes de Canterbury

Las Mila e una nuèches 1974

veire l'article Las Mila e una nuèches

Salò o los 120 jorns de Sodòma 1975

veire l'article Salò o los 120 jorns de Sodòma

l'Eiretatge pasolinian

Citacions

Filmografia

1961: Accattone
1962: Mamma Roma
1963: Episòdi La Ricotta dins Ro.Go.Pa.G.
1963: La rabbia (corealizat amb Giovannino Guareschi) La rabia
1964: Comizi d'amore (documentari subre la sexualitat dins la societat italiana...)
1964: Sopraluoghi in Palestina per il Vangelo secondo Matteo
1964: Il Vangelo secondo Matteo L'Evangèli segon Matieu
1965: Uccelacci e uccellini Aucelasses e aucelons
1966: La Terra vista dalla Luna La Tèrra vista d'a la Luna... Episòdi del filme collectiu Le Streghe Las Mascas
1967: Che cosa sono le nuvole? De qué son las nívols?... Episòdi del filme collectiu Capriccio all'italiana Caprici a l'italiana
1967: Edipo re Edip rei
1967-1968: Appunti per un film sull'India Nòtas per un filme sus Índia
1968: Teorema Teorèma
1968 La sequenza del fiore di carta La sequéncia de la flor de papièr... Episòdi del filme collectiu Amore e rabbia Amor e rabia
1968-1969: Porcile Nauc
1968-1969: Appunti per un'Orestiade africana Nòtas per una Orestiada africana
1969: Medea Medèa
1971: Il Decameron Lo Decameron
1971: Le mura di Sana'a Los Murs de Sana'a
1972: I racconti di Canterbury Los Contes de Canterbury
1974: Il Fiore delle Mille e una notte Las Mila e una nuèches
1975: Salò o le 120 giornate di Sodoma Salò o las 120 jornadas de Sodòma
1976: Porno-Teo-Kolossal... Inacabat per en causa de la mòrt del cineasta en 1975.

Prèmis e guerdons

victòrias

1958: Prèmi del melhor scenari al Festenal de Canas per Giovani mariti ^[5]
1959: Prèmi Sant Jordi del melhor scenari per Las Nuèches de Cabiria ^[6]
1960: Riban d'argent ^[7] del melhor sicut original per La notte brava ^[8]
1962: Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia per Mamma Roma
1964: Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia per L'Evangèli segon Matieu
1964: Prèmi OCIC a la Mòstra de Venècia per L'Evangèli segon Matieu
1964: Prèmi especial de la jurada a la Mòstra de Venècia per L'Evangèli segon Matieu
1965: Riban d'argent del melhor filme per L'Evangèli segon Matieu
1967: Riban d'argent del melhor sicut original per Aucelasses e aucelons
1967: Prèmi Kinema Jumpo del melhor filme de lenga estrangièra per Edip re
1967: Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia per Edip re
1968: Jussi Award ^[9] del melhor realizator estrangièr per L'Evangèli segon Matieu
1969: Prèmi Fipresci al Festenal de Cracòvia tà Nòtas per un filme sus Índia
1969: Golden Osiris - FAO Award of the United Nations al Festenal de Cracòvia tà Nòtas per un film sus Índia
1971: Os d'argent del melhor filme a la Berlinale per Lo Decameron
1972: Os d'aur del melhor filme a la Berlinale per Los Contes de Canterbury
1974: Prèmi especial de la jurada al Festenal de Canas per Las Mila e una nuèches
1976: Prèmi Sant Jòrdi per la carrièra... guerdon postum

Documents audiovisuals

Jean-André Fieschi: Pasolini l'enragé... colleccion Cinéastes de notre temps (b&n/c 97') ^[10] França 1966
Ebbo Demant: Das Mitleid ist gestorben.Pier Paolo Pasolini und Italien... (b&n/c 45') 1978
Marco Tullio Giordana: Pasolini, un delitto italiano Itàlia 1995
Giuseppe Bertolucci:Pasolini prossimo nostro... Itàlia 2006
Roberrta Torre: La notte quando è morto Pasolini Itàlia 2009

Bibliografia generala (cinèma)

Òbras d'en PPP

Pier Paolo Pasolini: La notte brava... in Filmcritico novembre-decembre de 1959
PPP: Accattone... amb prefaci d'en Carlo LeviFM Roma 1961
PPP: Mamma Roma... Rizzoli Milan 1962
PPP: Il Vangelo secondo Matteo... editat per en Giacomo Gambetti Garzanti Milan 1964
PPP: La commare secca... in Filmcritico octobre de 1965
PPP: Uccellacci e uccellini... Garzanti Milan 1966
PPP: Edipo re... Garzanti Milano 1967
PPP: Teorema Garzanti Milan 1968
PPP: Che cosa sono le nuvole?... in Cinema e Film 1969
PPP: Ostia... scenari del filme d'en Sergio Citti Garzanti Milano 1970
PPP: Medea... Garzanti Milano 1970
PPP: Il padre selvagio... scenari non realizat Einaudi Turin 1975
PPP: Trilogia della vita (Il Decameron, I racconti di Canterbury, Il Fiore delle Mille e una notte)... editat per en Giorgio Gattei Cappelli Bolonha 1975
PPP: San Paolo... Einaudi Turin 1977
PPP: Il cinema in forma di poesia... editat per en Luciano De Giusti Cinemazero Pordenone 1979
PPP: Appunti per un'Orestiade africana... editat per n'Antonio Costa Quaderni del Cezntro Culturale di Copparo Copparo Ferrara [[[1983]]
PPP: I film degli altri... editat per en Tullio Kezich Guanda Parma 1996
PPP: Per il cinema... 2 volums en carga d'en Walter Siti e'n Franco Zabagli, amb dos tèstes d'en Bernardo Bertolucci e'n Mario Martone,& un ensag introductiu d'en Vincenzo Cerani Mondadori Milano2001

Bibliografia generala (fòra cinèma)

Òbras d'en PPP

Poesia

Pier Paolo Pasolini: Poesie a Casarsa... Libreria Antiquaria Mario Landi Bolonha 1942
PPP: Poesie... Stamperia Primon San Vito al Tagliamento 1945
PPP: Diarii Pubblicazioni dell'Academiuta Casarsa 1945
PPP: I pianti... Pubblicazioni dell'Academiuta 1946
PPP: Dov'è la mia patria... amb 13 dessenhs d'en G.Zigaina Edizioni dell'Academiuta Casarsa 1949
PPP: Tal còur di un frut Edizioni di Lingua Friulana Tricesimo 1953 (novèla edicion en 1974 per en Luigi Ciceri Forum Julii Udine)
PPP: Dal diario (1945-47)... Sciascia Caltanisseta 1954
PPP: La meglio gioventù... Sansoni Floréncia 1954
PPP: Il canto popolare... Meridiane Milan 1954
PPP: Le ceneri di Gramsci... Garzanti Milan 1957... Premio Viareggio 1957
PPP: L'Usignolo della Chiesa Cattolica... Longanesi Milan 1958
PPP: Roma 1950.Diario... All'insegna del pesce d'oro Scheiwiller Milan 1960
PPP: Sonetto primaverile (1953)... Scheiwiller Milan 1960
PPP: La religione del mio tempo... Garzanti Milan 1961
PPP: Poesia in forma di rosa (1961-1964)... Garzanti Milan 1964
PPP: Poesie dimenticate... publicadas per en Luiigi Ciceri Società filologica friulana Udine 1965
PPP: Trasumanar e organizzar... Garzanti Milan 1971
PPP: La nuova gioventù.Poesie friulane 1941-1974... Einaudi Turin 1975
PPP: I turcs tal Friûl... Udine 1976
PPP: Bestemmia.Tutte le poesie... 2 volums, publicats per na Grazirella Chiarcossi e'n Walter Siti Garzanti Milan 1993
PPP: Poesie scelte... causidas per en Nico Naldini e'n Francfesco Zambon TEA Milan 1997
PPP: Tutte le poesie... publicadas per en Walter Siti Mondadori Milan 2003

Antologias poeticas

PPP: Poesia dialettale del Novecento... editat per en Pier Paolo Pasolini e'n Mario Dell'Arco amb introduccion d'en PPP Guanda Parma 1952
PPP: Canzionere italiano.Antologia della poesia popolare... editat per en Pier Paolo Pasolini Guanda Parma 1955

Pròsa narrativa

Pier Paolo Pasolini: Ragazzi di vita... Garzanti Milan 1955
PPP: Una vita violenta... Garzanti Milan 1959
PPP: L'odore dell'India... Longanesi Milan 1962
PPP: Il sogno di una cosa... Longa,nesi Milan 1962
PPP: Ali dagli occhi azzurri... Garzanti Milan 1965
PPP: Teorema... Garzanti Milan 1968
PPP: La Divina Mimesis... Einaudi Turin 1975
PPP: Amado mio... Garzanti Milan 1982
PPP: Petrolio... Einaudi Turin 1992
PPP: Un paese di temporali e di primule... Guanda Parma 1993
PPP: Storie della città di Dio.Racconti e cronache romane (1950-1966)... Einaudi Turin 1995

Ensages

Pier Paolo Pasolini: Passione e ideologia (1948-1958)... Garzanti Milan 1960
PPP: Empirisme eretico... Garzanti Milan 1972
PPP: Scritti corsari... Garzanti Milan 1975
PPP: Volgar'eloquio... editat per n'Antonio Piromalli e'n Domenici Scafoglio Athena Nàpols 1976
PPP: Lettere luterane... Einaudi Turin 1976
PPP: Descrizioni di descrizioni... editat per na Graziella Chiarcossi Einaudi Turin 1979
PPP: Il Portico della Morte... editat per en Cesare Segre Associazione Fondo Pier Paolo Pasolini Garzanti Milan 1988
PPP: Saggi sulla letteratura e sull'arte... 2 volums editats per en Walter Siti e na Silvia De Laude Mondadori Milan 1999
PPP: Saggi sulla politica e sulla società... editat per en Walter Siti e na Silvia De Laude Mondadori Milan 1999

òbras d'en Giuseppe Zigaina

Pintor, escrivan, amic e collaborator de sempre d'en PPP, en Giuseppe Zigaina (nascut a Cervignano del Friuli lo 2 d'abril de 1924...) li dediquèt fòrça òbras picturalas o libres d'art mas tanben mantun libre de reflexion estetica e filosofica que çai-jos ne prepausam la tièra gaireben complèta:

Giuseppe Zigaina: Pasolini e la morte.Mito, alchimia e semantica del nulla lucente 1987

... Pasolini tra enigma e profezia 1989
... Pasolini e l'abiura 1994
... Hostia.Trilogia della morte di Pier Paolo Pasolini 1995
... Pasolini.Un'idea di stile: uno stilo 1999
... Pasolini e il suo nuovo teatro, "senza anteprime né prime né repliche" 2003
... Pasolini e la morte.Un giallo puramente intelettuale 2005

autras òbras a l'entorn de l'òbra e de l'artista

Rinaldo Rinaldi: Pier Paolo Pasolini... Mursia Milan 1982 (en italian)
Nico Naldini: Pïer Paolo Pasolini... NRF Bibliographies Gallimard París 1989 (en francés)
Rinaldo Rinaldi: L'irriconoscibile Pasolini... Soveria Mannelli Rubbettino 1990 (en italian)
Collectiu: Cupo d'amore.L'Homosexualité dans l'oeuvre de Pasolini... QuestionDeGenre/GKC Il Cassero Lilla 1990 (en francés)
Beth David Schwarz: Pasolini Requiem... 1992 (en anglés)
Robert S.C. Gordon: Pasolini: Forms of Subjectivity... 1997 (idem)
Angela Biancofiore: Pasolini... Palumbo Palèrm 2003 (en italian)
Berttrand Levergeois: Pasolini.L'Alphabet du refus... Éditions du Félin París 2005 (en francés)
René de Ceccaty: Pier Paolo Pasolini... Gallimard Coll. Folio Biographies París 2005 (idem)
Giorgio Passerone & René Schérer: Passages pasoliniens Edicions du Septentrion Villeneuve- d'Ascq 2006 (id)
Angela Biancofiore] (editritz): Pier Paolo Pasolini.Pour une anthropologie poëtique... Premsas Universitàrias de Miègterrana Montpelhièr 2007 (id)