1886
anêye
Cisse pådje chal c' est po çou k' s' a passé e l' anêye 1886 do calindrî grigoryin.
Ça s' a passé ciste anêye la
Etrevéns a vey avou l' walon eyet l' Walonreye
C' est ene anêye di greves (riwaiteye purade come ene djåcreye) :
- li 18 di måss, a Lidje, les ovrîs fiestixhnut les ans del "Comene di Paris" di 1871. Dins l' dispetronaedje avou l' Gåre civike, gn a deus omes di touwés.
- Li leddimwin, les houyeus di Djmepe-so-Mouze fijhèt greve po esse rihåssîs. Leu mouvmint si ståre pattavå l' Bassin lidjwès.
- Li samwine d' après, Tchålerwè, el Borinaedje eyet l' Cinte ont shuvou.
- Li 25 di måss, les fosses di Fleuru eyet d' Djili djocnut.
- Li 26 di måss, les pikets fwaiynut serer les aminwers, les fondreyes et les verreyes do vijhnåve.[1]
Ôtes etrevéns
Ont vnou å monde ciste anêye la
Rilomés walons et waloneus
- 13 di fevrî : François Loriaux
- Henri Pétrez
- 5 d' awousse: Prosper Libert
- 25 di djulete : Léon Marique
- 8 d' octôbe: Jules Claskin
Ôtès djins
Ont morou ciste anêye la
Sourdants
🔥 Top keywords: Mwaisse pådjeCarles PuigdemontDeujhinme guere daegnreceWikipedia:AidanceWikipedia:Åd fwaitWikipedia:WikinovelesWikipediaSipeciås:Modifications récentesWikipedia:CåbaretWalon (lingaedje)Sipeciås:CweriMarcel PoletCristiano RonaldoXhmerBibeSocieté Nacionåle des Tchimwins d' fier des VicinåsGuepardRweyåme-UniCorêye nonnreceIndeNateure1933BankeGoogleSipeciås:Mes discussionsFranceEstats UnisAmazir (lingaedje)E payis des shabotîs (roman)Inglès2022AvocåtMarokComité flamand de FranceTraitmint (cwårs)Wikipedia:Inte di nozôtesIndonezeyeBeldjikeVera (roman)