Sierra d'Alano
 | Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
La sierra d'Alano ye una sierra interior pirenenca[2] situada en a Chacetania, en os municipios d'Ansó y Val d'Echo.
| Sierra d'Alano | |
|---|---|
 | |
| Cheografía | |
| Cordelera | Sierras interiors pirenencas |
| Sector | {{{sector}}} |
| {{{tpran}}} | {{{ran}}} |
| Maxima altaria | 2.391 |
| Cimas importants | Penya Forca |
| Largaria | |
| Amplaria | |
| Superficie | |
| Vértiz cheodesico | |
| Subsistemas | Calsineras.[1] |
| Administración | |
| Estau | |
| País |  Aragón |
| Municipios | Ansó, Val d'Echo |
| Cheolochía | |
| Edat | Cretacio, Paleocheno |
| Materials | |
| Tipo | |
.png)  | |
Altarias
La altaria principal d'esta sierra ye penya Forca (2.391 m), seguida d'Achar d'Alano, Achar de Forca, Agullas d'Alano, Alano d'Aralla, Forca d'Alano, Lenito, Lenito Central, penya d'Alano, penya d'o Cuello Marcón, penya Fumia, pico Ruzquía, punta Estriviella, punta Mazandú, punta Tacheras, puntal de Lenito, Rincón d'Alano, Trasveral, Trasveral Occidental y Zotarola.
Toponimia
Bel autor ha relacionau lo nombre d'a sierra con l'antigo pueblo d'os alanos, que invadió Hispania a primers d'o sieglo V travesando lochicament os Pireneus.[3]. Sindembargo, Alano (u la suya forma apocopada Alán ye un antroponino documentau en a baixa Edat Meya (lo zaguer principe de Viana estió Alán de Labrit). En Francia este antroponimo ye muito común (Alain).
Referencias
Bibliografía
- (es) Instituto Geológico y Minero de España: Mapa Geológico de España E 1:50.000. Ansó. Fuella 144 28-8. Servicio de publicaciones del Ministerio de Industria y Energía, 1994.
| Sierras interiors pirenencas | ||
|---|---|---|
| ||
