Vals Occitanas

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

As Vals Occitanas (ditas en occitán as Valadas Occitanas [baˈlaðɔz utsiˈtanɔs, vaˈladɔz uksiˈtanɔs]) fan parte d'as provincias italianas de Cuneo, Torino (en Piemont) y d'a Imperia (en Liguria), a on que a suya población ye de luenga occitana, en a suya variant vivaro-alpina[10], u tamién en royasco (parla de transición entre o nizardo, o vivaro-alpín y o ligur).

Vals Occitanas
Valadas Occitanas
Comarca d'Occitania

Val Pèlis
CapitalLo Borg Sant Dalmatz, Buscha , Bueves y Draonier
Entidat
 •Estau
 •País
 •Provincia
Comarca
Italia
 Occitania
Cuneo, Imperia y Torino
Superficie
 •Total

4.500 km²
Población
 •Total

174.476 hab.
Mapa d'as Vals occitanas A. Comunas declaradas de luenga occitana segond la lei 482/99[1] B. Comunas declaradas parcialament de luenga occitana segond la lei 482/99 C. Comunas de las valadas pas declaraas de lenga occitana segond la lei 482/99 D. Comunas declaradas de luenga arpitana segond la lei 482/99[2] E. Comunas declaradas de luenga francesa segond la lei 482/99[3] Autres limits F. Comunas italianas del Marquesat de Doçaiga e autras dependéncias del Comtat de Niça[4] G. Limit approximatiu de las vals occitans[5] H. Limit de la luenga occitana segond l’IRES de Piemont, ont se destria d’aicèsta[6] I. Limit de la lenga occitana segond l’Institut d'estudis occitans, ont se destria d’aicèsta[7] J. Limit nòrd de l’airal linguistic brigasc-roiasc K. Limit approximatiu de la luenga occitana L. Limit approximatiu de la luenga occitana anciana[8] M. Limit dau Comtat de Niça N. Limit de l'ancian departement daus Aups Maritims (1793-1814) O. Limit de l'anciana província de Niça (1859-1860) P. Limit oriental de la non-diftongason [9] Q. Limit oriental de /bew/ vs /biw/ [9]
As Vals occitanas de Piemont (en azul) dentro d'Occitania (en royo)

Ye un territorio monterizo alpín, con cuasi totas as vals en l'adreza este-ueste cara la plana piemontesa. En total son una superficie de 4.500 km² y una población d'unos 174.500 habitants. As suyas capitals (en sentito demografico) son as villas de Lo Borg Sant Dalmatz (Borgo San Dalmazzo), Buscha (Busca), Bueves (Boves) y Draonier (Dronero).

Provincia de Torino

  • Val d'Ors (u Alta Val Doira), cabalto d'a Val Susa.
  • Val Cluson.
  • Val Germanasca (u Val Sant Martin).
  • Val Pèlis.

As vals Pèlis y Germanasca y a val baixa de Clusón son conoixidas como Vals Valdenses.

Provincia de Cuneo

  • Val Pò.
  • Val Varacha.
  • Val Maira.
  • Val Grana.
  • Val d'Estura.
  • Val Ges.
  • Vals Ges-Vermenanha-Pes.
  • Valadas dal Quiè.

Provincias d'Imperia y Cuneo

Zona d'a parla de transición royasca (ligata a l'Alta Val de Ròia), que trescruza la muga francoitaliana.

  • Tèrra Brigasca .
  • Comuna d'Auriveta.

Referencias


As divisions administrativas d'Occitania

En Espanya:

A Val d'Arán en a provincia de Leida, Catalunya

En Italia:

A Guardia Piemontesa en Calabria ·partis de Liguria amán d'a muga francesa · Vals Occitanas de Piemont

En Francia:

Rechions : Auvernia-Roine-Alpes ·Centro-Val de Loira ·Nueva Aquitania ·Provenza-Alpes-Costa Azul ·Occitania

Departamentos : Alier (03) ·Alpes d'Alta Provenza (04) ·Altos Alpes (05) ·Alpes Maritimos (06) ·Ardescha (07) ·Arièja (09) ·Aude (11) ·Avairon (12) ·Bocas d'o Roine (13) ·Cantal (15) ·Charanta (16) ·Char (18) ·Corresa (19) ·Cruesa (23) ·Dordonya (24) ·Droma (26) ·Erau (34) ·Gardon (30) ·Alta Garona (31) ·Gers (32) ·Gironda (33) ·Indre (36) ·Isèra (38) ·Landas (40) ·Loira (42) ·Alta Loira (43) ·Losera (48) ·Òlt (46) ·Òlt y Garona (47) ·Puèi Domat (63) ·Pireneus Atlanticos (64) ·Altos Pireneus (65) ·Pireneus Orientals (66) ·Tarn (81) ·Tarn y Garona (82) ·Var (83) ·Vauclusa (84) ·Viena (86) ·Alta Viena (87)

Antigas provincias : Biarn ·Borbonés ·Delfinato ·Condau de Foix ·Gascunya ·Guyena ·Lenguadoc ·Lemosín ·Condau de Niza ·Auvernia ·Provenza ·Condau Venaicin

Mónegue