Aísa

Aísa ye un conceyu aragonés asitiáu na contorna de La Jacetania (Uesca). Pertenez al partíu xudicial de Jaca.

Aísa
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia Provincia d'Uesca
Tipu d'entidáconceyu d'Aragón
CapitalAísa (es) Traducir
Alcalde d'AísaJose Luis Galindo Gil
Nome oficialAisa (es)
Llingües oficialesaragonés (predominiu llingüísticu)
Xeografía
Coordenaes42°40′58″N 0°37′01″W / 42.682777777778°N 0.61694444444444°O / 42.682777777778; -0.61694444444444
Superficie80.96717 km²
Llenda conJasa, Aragüés del Puerto (es) Traducir, Valle de Ansó, Jaca, Canfranc, Borau (es) Traducir, Villanúa, Val d'Echo y Urdos
Altitú media1043 m
Demografía
Población324 hab. (2023)
Densidá4 hab/km²
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
aytoaisa.com
Cambiar los datos en Wikidata

Del so términu municipal formen parte tamién los nucleos de Candanchú, Esposa y Sinués.[1] Hai que destacar igualmente la estación d'esquí de Candanchú. A empiezos de 2011 el pueblu de Aísa cuntaba con una población de 159 habitantes.

Atiesta pel norte col términu d'Ansó, pel este con Canfranc, Villanúa y Borau, pel sur con Jaca, y pel oeste con Valle ello ye que Aragüés del Puertu y Jasa.

Xeografía

Aísa atópase allugada a veres del ríu Estarrún, unu de los afluentes del ríu Aragón.

Ente los cumes del conceyu, destaquen el Picu d'Esper (o Aspe), de 2.640 m d'altor, y Les Blanques, de 2.131 m.

Parte del so términu municipal ta ocupáu pol Parque natural de los Valles Occidentales.

Alministración

Últimos alcaldes de Aísa

PerioduAlcaldePartíu
1979-19831983-1983


Ramón Gil EitoPascual García Aragüés


[2]

UCDPSOE


...
2007-2011José Luis Galindo Gil[3][4]PSOE
2011-2015
2015-2019

Resultaos eleutorales

Eleiciones municipales[5]
Partíu2003200720112015
PSOE4445
PP2222
PAR111-
Total7777

Historia

En 1966, Aísa incorpora'l términu municipal de Sinués, según lo dispuesto nel Decretu 2063/66, de 30 de xunu, publicáu nel Boletín Oficial del Estáu númberu 193, de 13 d'agostu.

Per otra parte, en 1972 se anexona igualmente l'antiguu términu d'Esposa, acordies colos términos del Decretu 240/72, de 27 de xineru, publicáu nel Boletín Oficial del Estáu númberu 33, de 8 de febreru.

Demografía

Monumentos d'interés

  • Cabo destacar en primer llugar el cuidáu caserío del pueblu, colos sos teyaos formaos por llábanos de cayuela, exemplu de l'arquiteutura rural pirenaica aragonesa.
  • Dolmen allugáu nel so términu municipal, el más antiguu del Pirinéu.
  • En los so términu topa la ermita de San Esteban, na que s'educó Alfonso I el Batallador.
  • Ilesia parroquial de La nuesa Señora de l'Asunción.
  • Ilesia gótica de Sinués.

Los caseríos de los pueblos de Aísa y Sinués, xunto cola Ilesia parroquial de Sinués fueron incluyíos nel catálogu de bienes inscritos como parte del sitio Caminos de Santiago de Compostela: Camín Francés y Caminos del Norte d'España, dientro del Patrimoniu de la Humanidá.

Dance de Sinués

Ye de gran interés el dance de Sinués o palotiau de Sinués, que se celebra poles fiestes del Rosariu en Sinués, recuperándose va pocos años.

Llugares d'interés

  • Les Tieses Altes, pardina del sieglu XVII.

Festividaes

  • A finales d'agostu, San Bartolomé n'Esposa.
  • Primeros d'agostu, fiestes de branu en Candanchú.
  • Primeros d'ochobre, fiestes en Sinués

Referencies