Alfabetu inglés

L'alfabetu inglés ye'l métodu actual d'escritura del inglés. Consta de 26 lletres:

Sistema d'escrituraAlfabetu inglés
Tiposalfabetu deriváu del llatín
Llingüesinglés
Formáu porA, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y y Z
Cambiar los datos en Wikidata
Mayúscules
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
Minúscules
abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

La forma exacta de les lletres impreses varia en función del tipu de lletra. La forma de les lletres manuscrites pueden diferir significativamente de la norma de forma impresa (y ente les individuales), especialmente cuando s'escribe n'estilu cursivo.

L'inglés escritu tamién utiliza una serie de dígrafo[1], como por casu: Ch, Ph, Sh, Th, Wh, Bb, Dd, Ff, Gg, Ll, Rr, Ss y Tt pero nun se consideren parte del alfabetu.

Otres representaciones

  • Braille inglés

Alfabetu inglés antiguu

Esta versión, entamada pol monxu Byrhtferð, inclúi la et, la nota tironiana ond (⁊) y cuatro lletres adicionales: la wynn (Ƿƿ), la þorn (Þþ), la eth (Ðð) , la yogh (ȝ) y la æsc (Ææ).

Alfabetu inglés antiguu
ABCDEFGHIKLMNOPQRSTVXYZ&ǷÞÐȝÆ
Minúscules
abcdyfghiklmnopqrstvxyzNun tenerNun tenerƿþðȝæ

Alfabetu inglés modernu

Anguaño, los símbolos: Thorn (þ), Eth (ð), Wynn (ƿ) y Yogh (ȝ), tán en desusu y nun s'utilicen, mientres les lligadures ash (æ) y ethel (œ), son arcaiques nel inglés.

Pronunciación:

  • A = [yɪ]
  • B = [biː]
  • C = [siː]
  • D = [diː]
  • E = [iː]
  • F = [ɛf]
  • G = [dʒiː]
  • H = [yɪtʃ]
  • I = [aɪ]
  • J = [dʒyɪ]
  • K = [keɪ]
  • L = [ɛl]
  • M = [ɛm]
  • N = [ɛn]
  • O = [oʊ]
  • P = [piː]
  • Q = [kjuː]
  • R = [ɑr]
  • S = [ɛs]
  • T = [tiː]
  • U = [juː]
  • V = [viː]
  • W = [ˈdʌbəl juː]
  • X = [ɛks]
  • Y = [waɪ]
  • Z = [zɛd]

Referencies

Enllaces esternos