Citrus

(Redirixío dende Cítricu)

El xéneru Citrus, siendo'l so términu común Cítricos, noma a les especies de grandes arbustos o arbolinos perennes (pente 5 y 15 m) con frutos o frutes, de la familia de les Ruteácies, tienen un altu conteníu en vitamina C y ácidu cítricu, el cual proporciona-yos esi típicu tastu ácidu tan carauterísticu. Orixinariu d'Asia tropical y subtropical, esti xéneru contién tres especies y numberosos amezaos cultivaos, inclusive les frutes más ampliamente comercializaes, como'l llimón, la naranxa, la llima y la mandarina, con delles variedaes que dependen de la rexón na que se cultive cauna d'elles.

Citrus
Clasificación científica
Reinu:Plantae
División:Magnoliophyta
Clas:Magnoliopsida
Subclas:Rosidae
Orde:Sapindales
Familia:Rutaceae
Subfamilia:Citroideae
Tribu:Citreae
Xéneru:Citrus
L., 1753
Especies
Ver testu.
Sinonimia
  • Afraurantium A.Chev.
  • Aurantium Mill.
  • ×Citrofortunella J.W.Ingram & H.E.Moore
  • ×Citroncirus J.W.Ingram & H.E.Moore
  • Clymenia Swingle
  • Eremocitrus Swingle
  • Feroniella Swingle
  • Fortunella Swingle
  • Microcitrus Swingle
  • Oxanthera Montrouz.
  • Pleurocitrus Tanaka, nom. inval."
  • Poncirus Raf.[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, KewRoyal Botanic Gardens, Kew
World Flora OnlineWorld Flora online
[editar datos en Wikidata]

Anque la clasificación taxonómica ye complexa, recientes investigaciones xenéticas demostraron que únicamente esisten tres especies principales C. maxima, C. medica y C. reticulata, siendo toles restantes amezaos d'estes tres.

Debido a la facilidá d'amezación de los cítricos, tolos cultivos pa usu comercial obtiénense inxertando les especies cultivares deseaes sobro plantones seleicionaos pola so resistencia a les enfermedaes.

Referencies

Enllaces esternos