Carballeda de Valdeorras

conceyu gallegu de la provincia d'Ourense

Carballeda de Valdeorras ye un conceyu español de la provincia d'Ourense en Galicia. Pertenez a la Contorna de ValdeorrasPoblación en 2006: 2041 persones según el Padrón municipal d'habitantes.

Carballeda de Valdeorras
Alministración
País España
Autonomía Galicia
ProvinciaBandera de Provincia d'Ourense provincia d'Ourense
Tipu d'entidáconceyu de Galicia[1]
Alcaldesa de Carballeda de Valdeorras (es) TraducirMaría Carmen González Quintela
Nome oficialCarballeda de Valdeorras (gl)[2]
Códigu postal32330
Xeografía
Coordenaes42°22′34″N 6°52′39″W / 42.376111111111°N 6.8775°O / 42.376111111111; -6.8775
Carballeda de Valdeorras alcuéntrase n'España
Carballeda de Valdeorras
Carballeda de Valdeorras
Carballeda de Valdeorras (España)
Superficie222.69 km²
Altitú600 m
Llenda con
Demografía
Población1373 hab. (2023)
- 793 homes (2019)

- 752 muyeres (2019)
Porcentaxe0.45% de provincia d'Ourense
0.05% de Galicia
0% de España
Densidá6,17 hab/km²
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Llocalización

Carballeda asítiase nel estremu oriental de Galicia y polla trescurren el trazáu de l'antigua N-120, que xune Galicia col pandu, y el ferrocarril de Palencia a A Coruña.

Pel estremu norte pasa'l ríu Sil, anque tien más relevancia'l Casaio, que trescurre por tol conceyu. Estos y otros ríos trescurren nos valles de la Serra do Eixe, que tien los sos mayores altores nel sur: Macizu de Pena Trevinca (2124 m en Pena Negra 2109 m, Pena Survia 2095 m., la Serra do Eixe (1500 m.) y los Valles del Casaio (1773 m.).

Los montes son de cayueles y esquistos, y la so estracción en canteres ye la principal actividá económica del conceyu.

Historia

Los romanos buscaron oru nel Sil. Mientres la edá Media estes tierres pasaron de mano en mano: de los descendientes del Conde Froilán Diaz pasaron a la Casa de los Castro, a los Condes de Lemos y finalmente al Condáu de Ribadavia, nel sieglu XV. Mientres la Guerra de la Independencia Española el Abá de Casoio, José Ramón Quiroga y Uría, dirixó sollertar do Valdeorras contra les tropes franceses.

Tresportes

Ferrocarril

Na parroquia de Sobradelo atópase la estación ferroviaria que da serviciu al conceyu y na que paran trenes de Media Distancia con destín a Ponferrada, Estación de Vigo-Guixar y Madrid.

Monumentos y turismu

Del megalitismu destaca'l Lombo das Arcas.

La vía militar romana XVIII o Vía Nueva travesó Valdeorras. Próxima a ella queden los pilastraes de la ponte sobre'l Sil, per onde travesaba una vía romana secundaria.

La ponte que traviesa'l ríu Casaio, que xunía caminos secundarios de la Vía XVIII, tien un únicu arcu y ta construyíu con lloses. Nesi arcu hubo una vivienda, afarada a fines del Sieglu XX por una crecida.

La ponte de Sobradelo, sobre'l Sil, con siete arcaes, que'l so arcu central foi cortáu pol abá de Casaio mientres a Guerra d'Independencia Española, foi empezáu a finales del sieglu XVI.

Unu de los curiosos de Carballeda ye'l Macizu de Pena Trevinca, pobláu de montes autóctonos y col únicu monte de texos de toa Galicia, O Teixadal de Casaio.

Parroquies

  • Candeda (San Bernabeu)
  • Carballeda (San Vicenzo)
  • Casaio (Santa María)
  • Casoio (San Xulián)
  • Domiz (San Bernabeu)
  • Lardeira (Santiso)
  • A Medua (San Antón Abade)
  • A Portela do Trigal (Santa Ana)
  • Pumares (San Martiño)
  • Pusmazán (San Mateo)
  • Riodolas (Santa María)
  • Carballeda (Santa María)
  • San Xusto (San Xusto)
  • Santa Cruz (Santa Cruz)
  • Sobradelo (Santa María)
  • Soutadoiro (Santa Isabel)
  • Vila (Santa María Madanela)
  • Viladequinta (San Pedro)

Ver tamién

  • Árboles Centenarios n'España


Referencies

Enllaces esternos