Estrella binaria de contautu

N'astronomía #denominar binaria de contautu a una estrella binaria que les sos componentes tán tan próximes qu'enllenen los sos lóbulos de Roche, llegando a tocase o a fundise de manera que comparten la so capa esterior de gas.[1] Un sistema binariu onde dambes componentes comparten les capes esteriores puede llamase «binaria de sobrecontautu» (overcontact binary n'inglés).[2][3] Práuticamente toles binaries de contautu son binaries eclipsantes; les binaries eclipsantes de contautu son conocíes como variables W Ursae Majoris, que'l so arquetipu ye la estrella W Ursae Majoris.[4][5]

Dibuxu de la estrella binaria de contautu VFTS 352.

Na siguiente tabla recuéyense delles binaries de contautu ordenaes según la so magnitú aparente máxima:

NomeTipu espectral


de la estrella principal

Periodu orbital


(díes)

M2/M1*Magnitudmáxima


Magnitudmínima


ε Coronae AustralisF2V0,59140,114,745,00
44 BootisG2V0,26780,565,806,40
V2388 OphiuchiF3V0,80230,296,256,55
S AntliaeA7V0,64830,876,406,92
AW Ursae MajorisF2V0,43870,086,837,13
HT VirginisF8V0,40770,817,067,48
W Ursae MajorisG2V0,33360,477,758,48
GR VirginisF8V0,34700,127,808,25
AG VirginisA8V0,64270,318,358,93
SV CentauriB21,65810,848,719,98
V870 AraeF80,39980,089,009,39
XY LeonisK2V0,28410,509,459,93
RZ TauriA8V0,41570,3610,0810,71
EF DraconisF9V0,42400,1610,4810,82

* Rellación fotométrica (o espectroscópica cuando nun ta disponible) ente les mases de dambes componentes: Mases iguales = 1.

Fonte: Pribulla, T.; Kreiner, J. M.; Tremko, J. (2003). Pribulla, T.; Kreiner, J. M.; Tremko, J.. «Catalogue of the field contact binary stars». Contributions of the Astronomical Observatory Skalnaté Pleso 33 (1). páxs. 38-70. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003CoSka..33...38P&db_key=AST&nosetcookie=1.  (1).  

Ver tamién

Referencies