Higuera de Llerena

conceyu de la provincia de Badayoz (España)

Higuera de Llerena ye un conceyu español, perteneciente a la provincia de Badayoz (comunidá autónoma d'Estremadura).

Higuera de Llerena
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Estremadura Estremadura
Provincia provincia de Badayoz
Tipu d'entidáconceyu d'España
Alcalde de Higuera de Llerena (es) TraducirBibiano Serrano Calurano
Nome oficialHiguera de Llerena (es)[1]
Códigu postal06445
Xeografía
Coordenaes38°22′38″N 5°59′58″W / 38.377222222222°N 5.9994444444444°O / 38.377222222222; -5.9994444444444
Higuera de Llerena alcuéntrase n'España
Higuera de Llerena
Higuera de Llerena
Higuera de Llerena (España)
Superficie113.4 km²
Altitú552 m
Llenda conCasas de Reina, Llerena, Villagarcía de la Torre, Valencia de las Torres, Maguilla y Berlanga
Demografía
Población350 hab. (2023)
- 178 homes (2019)

- 169 muyeres (2019)
Porcentaxe0.05% de provincia de Badayoz
0.03% de Estremadura
0% de España
Densidá3,09 hab/km²
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
higueradellerena.es
Cambiar los datos en Wikidata

Situación

Atópase en plenu centru de la contorna de Campiña Sur y pertenez al Partíu xudicial de Llerena. Nel so términu municipal atópase la pedanía de Rubiales.

Historia

En 1594[2] formaba parte de la provincia Lleón de la Orde de Santiago como aldega de Llerena, xunto con Maguilla y Cantalgayo.

Afitamientu como conceyu.

Hasta 1786 perteneció al conceyu de Llerena.

A la cayida del Antiguu Réxime la llocalidá, entós conocida como Figal, constituyir en conceyu constitucional na rexón d'Estremadura. Dende 1834 quedó integráu nel Partíu xudicial de Llerena.[3] Nel censu de 1842 cuntaba con 66 llares y 275 vecinos.[4]

En 1929, mientres el periodu conocíu como Directoriu Civil (1925-1930) de la Dictadura de Primo de Rivera, la llocalidá solicitó camudar el so nome pol de "María Cristina" [3], n'honor de la que fuera rexente María Cristina d'Habsburgu-Lorena, finada nesi añu.

Turismu

Monumentos y llugares d'interés

  • Ilesia de Nuesa Señora del Valle.[5] (Sieglu XVI)
  • Ermita del Cristu del Humilladero.
  • Ermita de San Isidro. Na pedanía de los Rubiales. Apocayá restaurada pol Ministeriu de Fomentu.
  • Xacimientu arqueolóxicu de la Mesilla (prerromanu), entá por escavar.

Fiestes llocales

  • Fiesta de San Isidro Llabrador (15 de mayu). Na pedanía de Los Rubiales
  • Fiesta del Emigrante (N'agostu)
  • Virxe La nuesa señora del Valle (8 de setiembre, fiesta mayor)

Mapes

ibercultura

Referencies

Enllaces esternos