James Ussher
James Ussher, James Usher, llatinizáu Jacobus Usserius (4 de xineru de 1581, Dublín – 21 de marzu de 1656, Reigate) foi un arzobispu d'Armagh.
James Ussher | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1642 (Xulianu) - 1643 (Xulianu) ← Barnaby Potter - Richard Sterne →
1625 (Xulianu) - 21 marzu 1656 (Xulianu) ← Christopher Hampton - John Bramhall →
| |||||||
Vida | |||||||
Nacimientu | Dublín[1], 4 de xineru de 1581[2] | ||||||
Nacionalidá | Reinu d'Irlanda | ||||||
Grupu étnicu | irlandeses | ||||||
Muerte | Reigate[3], 21 de marzu de 1656[4] (75 años) | ||||||
Sepultura | Abadía de Westminster | ||||||
Familia | |||||||
Padre | Arland Ussher | ||||||
Madre | Margaret Stanihurst | ||||||
Casáu con | Phoebe Challoner (en) (1614 – )[5] | ||||||
Fíos/es | Elizabeth Tyrrell[6] | ||||||
Estudios | |||||||
Estudios | Trinity College Dublin (es) | ||||||
Llingües falaes | llatín inglés[7] | ||||||
Oficiu | sacerdote, historiador, teólogu, filósofu, escritor, arzobispu | ||||||
Trabayos destacaos | Calendariu d'Ussher-Lightfoot | ||||||
Creencies | |||||||
Relixón | anglicanismu | ||||||
Ussher nació en Dublín (Irlanda), nuna rica familia angloirlandesa.
Cronoloxía de Ussher
En 1650 Ussher escribió'l llibru Los añales del mundu. Basándose na Biblia, fixo una estimación del númberu de xeneraciones, la duración media de la vida humana y les principales figures bíbliques ente Adán y Eva y la nacencia de Xesucristu. De resultes del so estudiu, dedució feches exactes pa ciertos eventos:
- Creación de la Tierra: «l'anochar previu al domingu 23 d'ochobre» (esto ye, el sábadu 22 d'ochobre a les 19:00) del 4004 e.C..
- Espulsión d'Adán y Eva del Paraísu: el llunes 10 de payares de 4004 e.C.
- Final del Diluviu Universal (el arca de Noé pósase sobre'l monte Ararat): el miércoles 5 de mayu del 2348 e.C.
L'efectu de verosimilitud xeneráu pol so aparente precisión dio-y una gran credibilidá ente los sos contemporáneos, xunida al fechu de qu'esta cronoloxía escribiérase xunto a les ediciones ingleses de la Biblia.
Obres
- 1650: Annales veteris testamenti, a prima mundi anicie deducti (‘Añales del «Antiguu testamentu», que deducen los oríxenes primeros del mundu’).
- 1654: Annalium pars postierior (parte siguiente de los añales), continuación del anterior.
- De graeca septuaginta interpretum versione.
Referencies
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre James Ussher .
- «James Ussher». en Find a Grave. (n'inglés)
🔥 Top keywords: PortadaPresidente de VenezuelaDani DanielsCarles PuigdemontEspecial:GuetaCory ChaseSieglu XXVIII e.C.José Emilio Suárez TrashorrasCherie DeVilleMaría Antonieta d'AustriaClaudio BelocopittRellación sexualÁfricaParis Saint-Germain Football ClubLa FactoríaChukotkaWikipedia:Tocante aWikipedia:Portal de la comunidáXXXTentacionXéneru de videoxuegosSexu analAyuda:ConteníosSexualidá analSegunda Guerra MundialAlcalá del RíoWikipedia:Wikipedia:Llista d'artículos que toa Wikipedia tien que tener/ArchivuCleopatra VIIConsuelo Rodríguez ÁlvarezCélula procariotaWikipediaTyrannosaurus rexWikipedia:Llimitación xeneral de responsabilidáSexualidá humanaCuentu de fadesNatalia StarrBalaeniceps rexAbigail MacSexu seguruXHamster