Segunda Guerra Civil Sudanesa

La Segunda Guerra Civil Sudanesa empecipiar en 1983, anque para dalgunos ye la continuación de la Primer Guerra Civil Sudanesa de 1955 a 1972. Tomó llugar, en mayor parte, nel sur de Sudán y foi una de les más llargues y mortíferes guerres a finales del sieglu XX.

Segunda Guerra Civil Sudanesa
Fecha5 xunu 1983 → 9 xineru 2005
LlugarNilu Azul, Montes Nuba y Sudán del Sur
ResultáuAlcuerdu Xeneral de Paz (2005)
ConsecuenciesReferéndum de 2011.
Independencia de Sudán del Sur.
Belixerantes
Sudán SPLA
Frente Oriental[nota 1]
NDA (1989-2005)[nota 2]
Comandantes
Yaffar al-Numeiry
Suwar al-Dahab
Sadiq al-Mahdi
Omar al-Bashir
John Garang
Salva Kiir Mayardit
Fuercies en combate
Fuercies Armaes:
71.500 (1991)[1][2]
103.000 (1996)[3]
117.000 (2002)[4]
104.000[5]-122.300[6](2007)
109.300 (2009)[7]
Policías:
30.000 (1991)[2]
76.500 (2007)[5]
Paramilitares:
102.000 (1996)
(85.000 reservistas)[3]
92.000 (2002)[4]
(85.000 reservistas)
110.000 (2007)[5]
102.500 (2009)
(85.000 reservistas)[7]
Milicies aliaes:
8.000 (2007)[5]
ERS:
500 en Sudán (2007)[5]
SPLA:
500 (1983)[8]
12.500 (1986)[8]
20.000-30.00 (1989)[8]
50.000-60.000 (1991)[8]
130.000 (1996)
(100.000 reservistas)[9]
20.000 (1997-99)[10]
25.000 (2002)[4]
110.000 soldaos y 10.800 policías (2007)[5]
20.000-30.000 (2009)[7]
125.000 (2009-10)[11]
Milicies aliaes (NDA):[12]

10.000 nel sur (1996)[9](nel SSMI)[13]
3.000 nel sur (2002)[4]
42.000 nel sur (2007)[5]
3.900-4.900 nel este (1996)

4.000 nel este (2007)[5]

1.000 FO (2010)[19]
500 BCF (2010)[19]

Ente'l tratáu de paz (2005) y l'independencia de Sudán del Sur (2011) unidaes militares formaes por dambos bandos llamaes Unidaes Conxuntes Integraes[20] operaron garantizando la paz na frontera ente dambos bandos. Sumaben 16.000 tropes en 2009.[11]
[editar datos en Wikidata]

Historia

El conflictu terminó cola firma d'un alcuerdu de paz en xineru de 2005. Aproximao 1,9 millones de civiles fueron asesinaos nel sur,[21]y otros más de cuatro millones fueron movíos de les sos cases. La cantidá de civiles muertos convertir nuna de les más mortíferes dende la segunda guerra mundial de 1945.

En 2004 dalgunes ONG envaloraben que'l SPLAM incluyir de 2500 a 5000 menores d'edá nes sos files, el grupu armáu afirmó qu'ente 2001 y esi añu habíen desmovilizado y devueltu a los sos llares a 16.000 menores, sicasí, nos procesos de paz observadores internacionales señalaron que munchos terminaren por volver al grupu rebalbu.[22]

L'alcuerdu de paz suscritu que 91.000 soldaos sudaneses retirar de Sudán del Sur nun periodu de dos años ente que les guerrilles sureñes van retirar tolos sos efectivos nel norte del país, calteniendo tanto nortizos como sureños fuercies armaes separaes y estableceríase un periodu de seis años nos que se formaría una fuercia conxunto de 21.000 homes que s'esplegaría nes zones más violentes, en 2011 realizárase un referéndum d'autodeterminación y si el Sur nun s'independiza formara un exércitu de 39.000 homes pa caltener el control internu.[23]

Ver tamién

Referencies

Bibliografía

  • Christian P. Scherrer (2002). Genocide and Crisis in Central Africa: Conflict Roots, Mass Violence, and Regional War. Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-27597-224-0.

Notes