Subirats

conceyu de la provincia de Barcelona

Subirats[3] ye un conceyu de la comarca del Alto Penedés, provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña, España.

Subirats
flag of Subirats (en) TraducirQ11920290 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Altu Penedès
Tipu d'entidáconceyu de Cataluña
Alcalde de Subirats (es) TraducirJaume Domènech i Via (en) Traducir
Nome oficialSubirats (ca)[1]
Códigu postal08739
Xeografía
Coordenaes41°23′05″N 1°47′53″E / 41.384722222222°N 1.7980555555556°E / 41.384722222222; 1.7980555555556
Subirats alcuéntrase n'España
Subirats
Subirats
Subirats (España)
Superficie55.9 km²
Altitú243 m[2]
Llenda con
Demografía
Población3243 hab. (2023)
- 1577 homes (2019)

- 1467 muyeres (2019)
Porcentaxe100% de Altu Penedès
0.06% de provincia de Barcelona
0.04% de Cataluña
0.01% de España
Densidá58,01 hab/km²
Viviendes51 (1553)
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
subirats.cat
Cambiar los datos en Wikidata

El Conceyu atópase na llocalidá de Sant Pau d'Ordal.

Xeografía

Llocalización de Subirats dientro del Altu Penedés
  • Superficie: 55,91 km²
  • Altitú: 243 msnm
  • Llatitú: 41º 23' N
  • Llargor: 01º 47' Y

El términu municipal de Subirats atopar al este de la contorna del Alto Penedés y ye el mayor conceyu de la contorna tocantes a estensión refierse.

Escudu

El blasón de Subirats ye un escudu acantonáu de color sinople, un monte d'oru con 4 palos de gules coronáu por un castiellu de sable abiertu. Por timbre una corona mural de pueblu. El castiellu enriba del montículo ye la señal tradicional del conceyu, y representa l'antiguu castiellu de Subirats del sieglu X, anguaño en ruines. Los cuatro palos de Cataluña recuerden la xurisdicción de los condes sobre'l pueblu.

Foi aprobáu'l 12 de xunetu de 1988.

Bandera

La bandera de Subirats ye una bandera apaisada de proporciones dos d'altu por trés de llargu, con tres franxes iguales, verde, negru y verde, que representen el castiellu negru sobre'l campu verde, con un triángulu nel palu de punta arrondada, que representa'l mundu col señal de Cataluña.

Foi aprobada'l 13 d'agostu del 1990.

Economía

La economía del términu ta basada fundamentalmente nel cultivu de la viña y na ellaboración de cava a partir d'ella.

Nel conceyu atopen les caves de:

  • Caves Castellroig
  • Caves Canals Casanovas
  • Cava Carles de Lavern
  • Caves Felix Massana Ràfols
  • Caves Guilera
  • Caves Llopart
  • Caves Mas Ferrer
  • Caves Maset del Lleó
  • Caves MasPujadó
  • Caves Olivé Batllori
  • Caves Rossell Mir
  • Caves Sumarroca
  • Caves Ventura Soler

Nucleos de población

Subirats ta formáu por quince nucleos o entidaes de población.

Llista de población por entidaes:

Entidá de la poblaciónHabitantes (2013)
Ca l'Avi
101
Can Bas
58
Can Batista
73
Can Cartró
183
Cantallops
75
Caseria Can Rossell
70
Casots, Els
88
Lavern
431
Ordal
631
Pagu, El
72
Sant Joan
82
Sant Pau d'Ordal
547
Urbanització Can Rossell
129
Urbanització Casablanca
404
Urbanització la Muntanya

Rodona

83

Demografía

Subirats tien un total de 3027 habitantes, de los cualos 1540 son homes y 1487 muyeres, según datos del INE 2013.

Evolución demográfica de Subirats
190019301960199020062013
298931152629213829433027
(Fonte: [necesita referencies])
  • Gráficu demográficu de Subirats ente 1717 y 2013

1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu

Alministración

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
LlexislaturaNomePartíu
1979-1983n/dn/d
1983-1987n/dA.M.S.
1987-1991n/dn/d
1991-1995n/dCID
1995-1999n/dn/d
1999-2003n/dn/d
2003-2007n/dn/d
2007-2011n/dn/d
2011-2015n/dn/d
2015-2019n/dn/d
2019-2023n/dn/d
2023-n/dn/d

Cultura

Na llocalidá de Sant Pau d'Ordal atópase'l Muséu d'Esperantu de Subirats (tamién llamáu Muséu Español d'Esperantu), una notable coleición privada d'oxetos rellacionaos col idioma internacional esperantu, procedentes de la coleición recoyida mientres munchos años por Lluís Hernández Yzal (Barcelona, 1917 - Sant Pau d'Ordal (Subirats), 2002) cola ayuda de la so muyer, Teresa Massana.

Nel añu 2010 la so reapertura recibió un importante impulsu gracies a una iniciativa impulsada por distintes axentes: la familia propietaria del muséu, el Patronatu de Turismu de Subirats y l'Asociación Catalana d'Esperantu.

Referencies

Enllaces esternos