Taxi Driver

Taxi Driver ye una película estauxunidense dramática de 1976 dirixida por Martin Scorsese y escrita por Paul Schrader. Ta protagonizada por Robert De Niro.[9]

Taxi Driver
Datos
Títulu orixinalTaxi Driver (en)
Xéneruneo-noir (es) Traducir, cine de vigilantes (es) Traducir, Suspenso psicológico (es) Traducir, cine dramáticu y cine de suspense
País d'orixeEstaos Xuníos
Estrenu7 febreru 1976 (Estaos Xuníos)
12 marzu 1977 (Suecia)
7 ochobre 1976 (Alemaña)
1976
Idioma orixinalinglés
Duración114 min
Llugar de la narraciónNueva York
RodaxeNueva York
Coloren color
Ficha téunica
DireiciónMartin Scorsese[4]
ProducciónJulia Phillips y Michael Phillips
GuiónPaul Schrader
MúsicaBernard Herrmann
FotografíaMichael Chapman
EdiciónMarcia Lucas
RepartuRobert De Niro[5], Jodie Foster[5], Cybill Shepherd[5], Harvey Keitel[6], Peter Boyle[6], Albert Brooks[6], Leonard Harris[6], Martin Scorsese[6], Diahnne Abbott[6], Joe Spinell[6], Victor Argo[6], Harry Northup, Harry Fischler y Peter Savage
Ver llista completa
Compañíes
ProductoraColumbia Pictures
DistribuidoraColumbia Pictures y Netflix
Costu1 900 000 $
Recaldación28 262 574 $ (Estaos Xuníos)
28 570 902 $ (mundial)
Premios y nominaciones
Premios
Nominaciones
Calificaciones
CNCprohibido para menores de 12 años (es) Traducir[8]
MPAAR (es) Traducir
Enllaces esternos
Ficha n'IMDb
Ficha en FilmAffinity
Cambiar los datos en Wikidata

El filme ta ambientáu na Nueva York de los años 70, pocu dempués de que terminara la guerra de Vietnam, y céntrase na vida de Travis Bickle, un excombatiente solitariu y mentalmente inestable que pa evitar l'ociu empieza a trabayar como taxista, incorporándose a la turbia vida nocherniega de la ciudá. El repartu cunta tamién cola presencia de Cybill Shepherd como la muyer que trabaya na propaganda del candidatu presidencial Palantine y de quien Travis ta namoráu; Jodie Foster como una prostituta de 13 años con quien Travis forma un llazu, y Harvey Keitel como'l so proxeneta. El mesmu Scorsese realiza un pequeñu cameo.

La película llogró dellos premios, ente ellos la Palma d'Oru del Festival de Cannes,[10] y cuatro nominaciones al Oscar.[11] Anguaño ye considerada tantu una película de cultu como una de los meyores de la so dómina; tamién suel ser evaluada por críticos profesionales como una de les meyores películes de tolos tiempos y una obra maestra del so direutor.

En 1994, la película foi considerada «cultural, histórica y estéticamente significativa» pola Biblioteca del Congresu d'Estaos Xuníos y escoyida pal so preservación nel National Film Registry.[12]

Argumentu

Un Taxi de Nueva York, similar al qu'apaez na película.

Travis Bickle, un exmarine solitariu y ablayáu que vive na ciudá de Nueva York de fines de los años 70. Al carecer de velea crónica, poner a trabayar como taxista, conduciendo pasaxeros cada nueche polos suburbios. Tamién pasa tiempu nos cines porno de mala muerte y escribe un diariu. Travis namorar de Betsy (Cybill Shepherd) una voluntaria na campaña presidencial del senador Charles Palantine. Dempués de ver a Betsy charrar con otru voluntariu, Travis entra como voluntariu na campaña del senador, tan solo cola sida pa falar con ella y consigue llevala a tomar un café. Más palantre, nuna segunda cita, llevar a ver una película sexual educativa sueca, ella ofiéndese, sale del cine y vase a casa sola nun taxi. Travis intenta iguar la situación unviándo-y flores que van ser refugaes y llamándo-y n'otres ocasiones per teléfonu, siendo refugáu consecutivamente.

Travis comenta con un compañeru los sos pensamientos, pos tarrez que-y vaigan a emburriar a la violencia, pero ésti asegúralu que tou va aselase y va dir meyor. Travis empieza un programa d'entrenamientu físicu intensu. Merca armes y afai una pistola pa poder despintala na manga del brazu. Una nueche, Travis entra nuna tienda primero que un home intente robar, y dispáralu. El dueñu de la tienda faise responsable y Travis vase. Otra nueche, una prostituta menor d'edá, Iris (Jodie Foster), entra nel taxi de Travis, escapando del so proxeneta, Matthew "Sport" Higgins. Higgings saca a Iris del taxi y llanza a Travis un billete de venti dólares. Más palantre Travis contrata los servicios d'Iris, pero en llugar de tener rellaciones sexuales con ella, intenta disuadirla de siguir na prostitución, y consigue citase con ella pal almuerzu del día siguiente. A Travis encególa-y ayudar por que torne a casa de los sos padres, y unvia dineru y una carta na qu'afirma que llueu va tar muertu.

Dempués d'afaitase la cabeza al estilu mohawk, Travis garrasti a un actu públicu nel qu'intenta asesinar al senador Palantine, pero los axentes de seguridá tienen rocea d'él y vese forzáu a fuxir ensin llegar siquier a disparar. Torna al so apartamentu y depués conduz hasta'l East Village, onde s'enfrenta a “Sport” Higgings. Travis pregúnta-y si conoz a Iris pero Sport negar a responder aludiendo que nun conoz a naide llamada Iris y píde-y que se llargue, finalmente Travis pregúnta-y si lleva una arma, polo cual Sport llánza-y el so cigarru que taba fumando, da-y una patada y diz-y de forma sópita que se llargue, darréu Travis saca la so arma y dempués de dici-y "Trágate esto" dispáralu y de siguío, entra nel chamizu en busca d'Iris. Al entrar Travis atopar col home al que pagara polos servicios d'Iris, polo cual Travis dispára-y na mano derecha volar en cachos, el soníu del disparu sonó tan fuerte que l'estrueldu escuchar hasta l'habitación onde s'atopaba Iris. Dempués d'esto apaez “Sport” Higgings quien había quedáu mancáu y dispáralu a Travis nel pescuezu ensin llegar a matalo. Travis vuelve disparar y matu a Higgings, entós Travis averar al cadabre de Sport y vuélve-y a disparar p'asegurase de qu'esti muertu. Darréu, Travis diríxese a onde ta Iris ente que l'home al que disparara enantes (doloríu de la so mano recién tullida) empieza a escorrelo y a faltalo, alegando de que lo va a matar. Darréu, l'encargáu de les habitaciones sale de l'habitación onde taba Iris, con una arma en mano pa disparar a Travis, que dándo-y nel brazu provoca que la so arma caya y quede fuera del so algame. Nesi intre Travis estrayi una pistola de repuestu que llevaba escondida na manga y dispara al encargáu atinando na cara, provocáu qu'esti recule debíu al dolor de los disparos escontra l'habitación d'onde salió y caya muertu en frente d'Iris, quien guarda esti actu con horror. Dempués, Travis dirixir a l'habitación, pero al entrar el proxeneta que lu escuerre baltar al suelu y empieza a cutilo cola so manzorga, pero Travis desenvaina un cuchiellu que tenía ocultu na so pierna y clavar al home na so respeutiva mano. Darréu toma l'arma del encargáu y dispáralu dándo-y muerte. Iris empieza a llorar espantada mientres Travis intenta suicidase, pero non queda pistola con munición al so algame, polo cual siéntase esglamiáu nel sofá que ta xunto a Iris, quedando dambos n'absolutu silenciu. La escena remata cola policía entrando na habitación onde s'atopen dambos, que al ver a Travis esti devuélve-yos un xestu simbólicu d'él mesmu disparándose na cabeza 3 vegaes colos sos deos en forma de pistola (probablemente n'alusión a los 3 asesinatos qu'acababa de cometer) mientres sonri pícaramente, dando a entender la so culpabilidá.

Travis queda doliente, y mientres se recupera recibe una carta de los padres d'Iris, estimándo-y que salvara a la so fía. Los medios de comunicación calificar d'héroe. Al poco tiempu Travis vuelve al so trabayu y atópase con que Betsy xube al so taxi. Ella fala de la so nueva fama, pero él niega ser un héroe. Al llegar a la so casa, ella baxa del taxi y pregúnta-y de pies al llau del ventanu del conductor cuántu marca'l taxímetru. Travis sonri-y contestándo-y un secu «adiós», y arrinca l'autu pa vela pol espeyu retrovisor. Depués allóñase y vuelve perdese en sí mesmu, mientres contempla la ciudá.

Repartu

Robert De Niro interpreta a Travis Bickle, el protagonista de la película.

Steven Prince - "Easy Andy"

Producción

Martin Scorsese ufiertó-y el papel de Travis a Dustin Hoffman. Según Hoffman, refugó'l papel porque pensó que "Scorsese taba llocu"; dempués de ver la película, Hoffman llamentó la so decisión. Hai dos intervenciones de Scorsese nel filme: la primera y la más conocida, ye la del veceru que ta siendo engañáu pola so esposa, que cúntalu a Travis les sos intenciones de matala. La segunda ye na primer apaición de Betsy, onde lu vemos sentáu nun bancu dirixendo la so mirada a la moza.[13]

Robert De Niro trabayó un mes como taxista pa poder interpretar el papel. La escena na que Travis ta paráu frente al espeyu y asonsaña una confrontación foi totalmente improvisada, yá que nel guión solo apaecía la frase: «Travis mirar al espeyu». La frase «¿tas falando conmigo?» convirtióse nuna de les frases más famoses de la historia del cine, faciendo apaición nuna gran cantidá de películes y series.[14]

Paul Schrader terminó'l guión en cinco díes, y mientres lo escribía caltenía una pistola cargada nel so escritoriu, pa motivase ya inspirase.

Jodie Foster tenía trece años cuando la película foi filmada, polo que nun pudo faer escenes qu'incluyíen desnudos. El so personaxe tamién tenía trece años. Connie Foster, la hermana mayor de Jodie (quien tenía diecinueve años cuando la cinta foi fecha) foi escoyida como'l so doble pa realizar eses escenes.[15][14]

Receición

Calificaciones profesionales
Calificaciones
FonteCalificación
Rolling stone link
Rotten Tomatoes link
Chicago Sun-Times link
Metacritic link
AllMovie link

La película recaldó más de 28 000 000 de dólares,[16] superando por enforma'l so presupuestu de 1 300 000 dólares.

Les crítiques nel momentu del so estrenu fueron polo xeneral positives, y col tiempu foi aclamada casi unánimemente como una de les meyores películes de tolos tiempos. Anguaño tien un permediu d'aprobación de 98% en Rotten Tomatoes.[17]

Premios

PublicaciónPaísPremiuAñuPuestu
EmpireEUALes 500 meyores películes de la historia[18]201217
IMDbEUALes meyores películes de la historia [19]201151
Sight & SoundEUALes 50 meyores películes de la historia[20]20125

Premiu Óscar

AñuCategoríaPersonaResultancia
1976Meyor películaCandidata [11]
1976Meyor actorRobert De NiroCandidatu[11]
1976Meyor actriz de repartuJodie FosterCandidata[11]
1976Meyor banda sonoraBernard HerrmannCandidatu[11]

Premiu Globu d'Oru

AñuCategoríaPelículaResultancia
1976Meyor actor - dramaRobert De NiroCandidatu[21]
1976Meyor guiónPaul SchraderCandidatu[21]

Premios BAFTA

AñuCategoríaPersonaResultancia
1976Meyor películaCandidata[22]
1976Meyor direutorMartin ScorseseCandidatu[22]
1976Meyor actorRobert De NiroCandidatu[22]
1976Meyor actriz de repartuJodie FosterGanadora[22]
1976BAFTA a la BAFTA a la meyor música de película Meyor música orixinalBernard HerrmannGanador[22]
1976Meyor montaxeMarcia Lucas
Tom Rolf
Melvin Shapiro
Nomaos[22]

Festival de Cine de Cannes

AñuCategoríaPersonaResultancia
1976Palma d'OruMeyor películaGanadora[10]

Na cultura popular

  • Nel videoxuegu Grand Theft Auto de 1997 Travis Bickle tuvo un "homenaxe", siendo unu de los ocho protagonistes una parodia so.
  • Nel capítulu de The Simpsons tituláu L'herederu de Burns, Moe Szyslak parodia a Travis Bickle.
  • La tema "The Badge", de la banda de metal Pantera, tien como efeutos de soníu dalgunos diálogos de Taxi Driver.
  • Na primer temporada de la serie American Horror Story faen referencia a la escena nel chamizu, na cual Travis Bickle señala con esquitar tres disparos na so cabeza y paeciera que depués muerre, representada con unu de los personaxes Tate Langdon (Evan Peters).
  • Na novela gráfica Before Watchmen, el personaxe de Rorschach al intentar fuxir d'unos maleantes, toma'l taxi de Travis Bickle, este intenta faer una conversación con Rorschach alrodiu del so puntu de vista sobre la ciudá.
  • La tema "El mio nome ye Travis" de Los Fabulosos Cadillacs empieza con un fragmentu de la película y la tema trata sobre ella.
  • Na película Volver al futuru III, Michael J. Fox recrea la parte en que Robert de Niro mirar al espeyu cola arma na mano y repite "¿m'estes falando al mio?".

Referencies

Enllaces esternos