47 del Tucà

47 del Tucà (47 Tucanae) és un cúmul globular situat a la constel·lació del Tucà. Està a uns 16.700 anys llum de la Terra i té un diàmetre d'uns 120 anys llum. Pot veure's a ull nu, amb una magnitud visual de 4,0.

47 del Tucà
Cúmul globular 47 Tuc.Cortesia de l'ESO.
Tipus	cúmul globular, estel, cúmul estel·lar i font d'emissió de raigs UV
Descobert per	Nicolas-Louis de Lacaille
Data de descobriment	1751
Constel·lació	Tucà
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	4,15 kpc [1]
Radi	120 a. ll.
Magnitud aparent (V)	4,09 (banda V)[2]
Paral·laxi	0,232 mas[3]
Moviment propi (declinació)	−2,53 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	5,25 mas/a [4]
Velocitat radial	−17,2 km/s[5]
Ascensió recta (α)	0h 24m 5.359s[6]
Declinació (δ)	-73° 55' 6.8002''[6]
Metal·licitat	−0,82[7]
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	104
NGC 104 (New General Catalogue) HD 2051 (Henry Draper Catalogue) HR 95 (Catàleg d'Estrelles Brillants) 2MASX J00240535-7204531 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue) ξ Tuc (nomenclatura de Bayer) 1ES 0021-72.3 (Einstein Slew survey, Version No. 1) GCRV 128 E (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) RBS 55 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue) 1RXS J002404.6-720456 (1RXS) C 0021-723 (Catàleg Caldwell) 3FHL J0024.2-7205 (3FHL: The Third Catalog of Hard Fermi-LAT Sources) FAUST 10 (A catalog of far-ultraviolet point sources detected with the FAUST telescope on Atlas-1) GCl 1 (Catalogue of star clusters and associations + supplements) 2FGL J0023.9-7204 (Fermi Large Area Telescope second source catalog) [KPS2012] MWSC 0038 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) 3FGL J0023.9-7203 (Fermi Large Area Telescope third source catalog) IRAS 00218-7221 (IRAS) IRAS F00218-7221 (IRAS) HIP 1902 (Catàleg Hipparcos)
Sèrie
« NGC 103

47 Tucanae va ser descobert per Nicolas-Louis de Lacaille el 1751, la seva localització meridional l'havia mantingut ocult als observadors europeus fins llavors.

És el segon cúmul globular més brillant després d'Omega Centauri, i es caracteritza per posseir una lluentor viva i un nucli molt dens, i almenys 21 estels endarrerits blaus prop del nucli.^[8][9]

47 Tucanae està inclòs al Catàleg Caldwell de Patrick Moore amb el nom de C106 Y i està composta principalment per un púlsar per la qual cosa és molt sorollós com tots els cumuls globulars fora de la galàxia.