55 del Cranc f

Planeta extrasolar situat a la constel·lació de Càncer
(S'ha redirigit des de: 55 Cancri f)

55 del Cranc f (55 Cancri f), també anomenat Harriot, Rho Cancri f o HD 75732 f, és un planeta extrasolar[6][7] que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri. Està situat a la constel·lació de Càncer, a estimadament 40,9 anys llum de distància. Forma part d'un sistema amb cinc planetes, on, és el quart quant a distància al seu estel. Aquest planeta s'ha convertit en el primer a rebre la designació de "f", és a dir, el cinquè planeta descobert en aquest sistema, el primer a ser cinquè de tots el planetes extrasolars.

Infotaula objecte astronòmic55 del Cranc f
Altres designacionsHarriot Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment6 novembre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos parerho01 Cnc Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCranc Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,7708 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,08[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P259,88 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i89,73 °[3] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa0,141 M_J[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi79,4274 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−233,651 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−485,872 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 52m 35.8113s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)28° 19' 50.9569''[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 75732f (Henry Draper Catalogue)
TIC 332064670f (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

Descobriment

Thomas Harriot.

Aquest planeta extrasolar, va ser descobert per l'astrònom Jack Wisdom l'11 d'abril de 2005, a Califòrnia, Estats Units. A diferència de la majoria d'exoplanetes, aquest es va descobrir fent una revisió a tercers de les dades de la velocitat radial del seu estel, 55 Cancri. Una dada curiosa és que l'anunci del seu descobriment es va produir durant una reunió de l'Associació Astronòmica Americana, però, el seu descobriment no es va publicar en cap mitjà de comunicació fins a dos anys i mig després, el 6 de novembre de 2007.

Fou anomenat Harriot per la Unió Astronòmica Internacional a proposta de la Koninklijke Nederlandse Vereniging voor Weer- en Sterrenkunde (Reial Associació Neerlandesa de Meteorologia i Astronomia). Fa honor a Thomas Harriot (ca. 1560-1621) que fou un astrònom, matemàtic, etnògraf i traductor anglès, a qui se li atribueix el primer dibuix de la Lluna mitjançant observacions telescòpiques, gairebé quatre mesos abans que Galileu.[8]

Característiques

Rho Cancri f, mai s'ha pogut observar directament, cosa que fa que es desconeguin certes dades. La massa d'aquest planeta extrasolar és d'aproximadament 0.144 masses jovianes, que seria el mateix que 45,74 masses terrestres, més o menys, la meitat de la massa de Saturn. El seu període orbital és d'aproximadament 260 dies terrestres, o sigui, 0,712 anys. No sabem amb exactitud com és la seva òrbita, d'una suposada excentricitat de 0,2 ± 0,2 graus, és a dir, que pot variar de 0,0 a 0,4 graus. Mesures en la velocitat radial del seu estel, indiquen, sota un model keplerià que la seva òrbita, suposadament, és circular. A més a més, si la seva excentricitat variés dels 0,0 als 0,04 graus, no afectaria significativament l'estadística de Pearson, cosa que suposa una excentricitat representativa de 0,2 ± 0,2 graus. D'altra banda, segons un model newtonià, tenint en compte la influència gravitacional dels altres planetes, l'excentricitat seria de 0,0002 graus.

Sistema coplanari

Observacions del gran telescopi espacial Hubble, indiquen que el planeta tindria 53° d'inclinació respecte al pla del cel, a més a més, aquesta observació s'ha realitzat amb tots els planetes d'aquest sistema, cosa que, si es confirmés, donaria lloc a un sistema coplanari, és a dir, un sistema on tots els seus planetes tinguin la mateixa inclinació. Segons aquestes observacions, la massa real d'aquest planeta serien 0,18 masses jovianes.

Habitabilitat

55 Cancri f, es troba a la zona d'habitabilitat del seu estel, és a dir, la zona on un cos rocós pot albergar vida. Segurament, aquest planeta extrasolar no tingui superfície sòlida, ja que té una massa relativament gran. Això no obstant, si Rho Cancri f tingués un satèl·lit amb les característiques adequades, aquest hipotètic cos que orbitaria al voltant d'aquest exoplaneta, podria tenir vida.

Interpretació artística del planeta 55 Cancri f, orbitant al voltant de la zona d'habitabilitat. Es poden veure les òrbites d'altres planetes del mateix sistema, i l'estel mare.

Sistema planetari 55 Cancri

PlanetaMassa
(MJ)
semieix major
(ua)
Període orbital
(d)
Excentricitat
55 Cnc e0,0270,0160,740,17 ± 0,04
55 Cnc b≥ 0,830,1114,650,010 ± 0,003
55 Cnc c≥ 0,170,2444,360,005 ± 0,003
55 Cnc f≥ 0,160,78259,8 ± 0,50,30 ± 0,05
55 Cnc d≥ 3,82 ± 0,045,74 ± 0,045 169 ± 530,014 ± 0,009
Sistema planetari de 55 Cancri[9]

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 55 del Cranc f

08h 52m 35,8s; +28° 19′ 51″

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García